D’acord, això és una manera de parlar, però és el títol que se m’ha acudit per a aquest article i a mida que l’aneu llegint entendreu el perquè. És un escrit per a què veieu les complexitats de certes coses de la vida. Jo mateix, la primera vegada que m’ho van “posar a taula”, vaig dir: A on m’he posat?
Mireu, començarem amb una primera cosa com la següent:
Això, ja de per sí és difícil d’explicar, però apa que el títol que té: Gran teorema de la ortogonalitat de les representacions irreduïbles d’un grup. Si us hi fixeu, aquí no trobem ni sumes ni multiplicacions ni cap operació de les normals que ens podem trobar. Aquí cada signe vol dir una cosa que pot ser tranquil·lament una equació de les mateixes característiques o més llarga i complicada, que normalment s’han de resoldre de forma independent, és a dir, no és d’aplicació directa.
I ara la part més interessant d’això: Per a què serveix? Doncs serveix per molt. Com primera cosa s’utilitza per a determinar les bases de la ressonància magnètica nuclear, que suposo que us sona més, oi? No recordo si ja n’havíem parlat de la ressonància magnètica, però en tot cas us ho torno a repetir. La ressonància magnètica no és més que irradiar una matèria sota un camp magnètic. La gent normalment només es posa a dins del tub confiant en la tecnologia, però la veritat és que al darrere hi ha molt més del que un pot pensar i l’aplicació de la fórmula anterior a la ressonància magnètica és només una del centenar d’aplicacions que pot tindre.
Passem ara a una nova fórmula i alguna de les seves aplicacions:
Aquesta és una mica més fàcil d’aplicació que l’anterior que hem vist ja que és quasi d’aplicació directa i fins i tot té algun número per a no perdre el fil. El nom d’aquesta equació és: Variació del potencial Øx amb la distància a l’elèctrode. Una vegada més, hom pot pensar que per a què serveix això, i la resposta és que té múltiples aplicacions. Anem a veure’n una: l’extracció d’or de la muntanya.
Bé, primer de tot cal dir que en totes les muntanyes no hi ha or, però en totes les que hi ha possibilitats d’extracció, s’aplica aquest mètode. Heu de pensar que el 80% de la producció d’aquest metall està a Sud-àfrica i tot i que allà n’hi ha molt, se’n treuen de 4 a 20 grams per tona en les mines que són explotables. Es considera un metall exòtic a l’escorça terrestre.
Un cop fem l’extracció de pedra de la muntanya a explotar en qüestió, el mètode utilitzat actualment és la cianuració. El cianur genera un compost d’or en dissolució que després es pot extreure “de pel·lícula” mitjançant l’electròlisi, mètode que utilitza la corrent elèctrica per obtenir aquest metall preciós. És la utilització d’aquest procés quan hem d’utilitzar obligatòriament la fórmula esmentada abans.
Ara ens introduirem en l’última expressió matemàtica que veurem en aquest article i algunes de les seves aplicacions, perquè en podríem veure milers i milers, però per fer cinc cèntims ja està bé:
Aquesta equació forma part del “ Model de Henderson”. Encara que sigui molt aparatosa, també és d’aplicació quasi directa i també té infinitat d’aplicacions com les piles, perquè alguna vegada us heu qüestionat com pot ser que una pila faci anar tota mena d’aparells electrònics o llanternes? Dins d’una pila el que hi ha són diferents sals, que en estar separades per una estreta membrana, generen corrent. Aquesta és la fórmula que ens ajuda a esbrinar el voltatge que obtindrem segons la mescla. I de nou tornem a repetir: té moltes altres aplicacions.
Vist el que hem vist, només puc dir que visca la investigació i que tot i que a vegades és una bona trencadissa de cap intentar entendre el que un investigador ha descobert, val la pena fer-ho, ja no només pel que seria aprovar l’assignatura sinó que a més podria millorar el que s’ha après en un futur. Una altre cosa que us puc dir, és que els temes que us he exposat, els he trobat prou interessants com per dedicar-los un “Com s’ho fan” a cadascun d’ells.
Josep Antón Gabarron
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
