Acabem de viure una nova diada de Sant Jordi, festa gran de Catalunya. Malgrat que pugui semblar una celebració massiva i amb l’abundància de llibres i de roses que es veuen actualment, la festa de Sant Jordi com a gran fenomen popular esclata a partir de 1976 i amb la democràcia adquireix tota la seva esplendor. La festa del llibre i de la rosa és, per tant, una manifestació recent en el format que coneixem. Per un dia, el poble de Catalunya apareix davant de tot el món com una societat culta, que estima els llibres i els converteix en un objecte de carrer, i també com un país romàntic, amb les emocions a flor de pell, amb la rosa, les roses com a expressió d’afectes, d’amors apassionats o de dolça i afectuosa convivència. O fins i tot de respectuosa relació.
I si aquesta és la imatge que donem al món, perfecte. Quants pobles desitjarien poder simbolitzar els mateixos valors amb l’explosió de vida que representa la festa de Sant Jordi a Catalunya? Allò que caldria és que les institucions nacionals del país, les arts escèniques -cine i teatre- o el màrqueting turístic aconseguissin patentar com a model propi davant del món, cosa que no deu ser fàcil del tot, d’altra banda.
No som partidaris de llançar crítiques contra el model consumista d’una festa que té la seva màxima expressió i esplendor quan se celebra en un dia feiner (aquesta és una de les paradoxes de la diada de Sant Jordi). No té sentit criticar la mercantilització de la celebració quan tots plegats l’hem feta nostra.
Editors, llibreters i jardiners són la prova i els màxims beneficiaris de l’encert. Com també ho són l’escenari, els carrers i places de la majoria de poblacions del país.
És veritat que Catalunya està entre els països amb un nivell inferior de lectura. És cert que un altíssim percentatge de catalans reconeix que no llegeix un sol llibre en tot un any. I també és constatable que un índex considerable d’estudiants no és capaç de comprendre el contingut d’un text escrit. Aquestes són unes altres paradoxes de la diada de Sant Jordi a Catalunya.
Corregir tots aquests dèficits hauria de ser un objectiu de les institucions públiques catalanes, de totes; també hauria de ser la preocupació i un acte de consciència de les famílies (valorar l’orgull de posseir un nivell de cultura ampli i divers) per treballar-ho a casa des de la profunditat que aporta una lectura, per superficial que pugui semblar. I també hauria de ser un repte que massa sovint dona la sensació d’haver donat per perduts els estaments educatius.
Perquè tenim el més important de tot: el punt de partida, una festa de prestigi i àmpliament participada. Sant Jordi, amb el llibre i la rosa.
EQUIP DE REDACCIÓ
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
