CALERS

Aquests darrers mesos ens hem centrat a explicar diverses variables anomenades macroeconòmiques com poden ser l’atur o la inflació. El que m’he proposat fer aquesta vegada és parlar de quelcom més terrenal, dels estris que tots plegats utilitzem per pagar les coses i ens centrarem en els crèdits.

Si entre tots intentem pensar com paguem les coses, pensem de seguida en les compres en efectiu, en les targetes de crèdit, en els crèdits en general (i les hipoteques en particular) però també hi ha altres maneres menys puristes en l’àmbit econòmic però que també serveixen. O ningú coneix a algú que paga alguna cosa treballant i pagant-ho amb la seva pròpia mà d’obra.

Però bé, ens centrarem a parlar dels pagaments a crèdit.

El primer que hem de pensar és que res (o pràcticament res) és gratuït. Sí, sempre es pot demanar una quantitat de diners a la família o als amics que no ens cobraran interessos però ara veurem que en realitat i a banda de fer-nos un favor, alhora estan perdent poder adquisitiu.

I aquí entrem en el valor temporal dels diners. Algú es pensa que 1 euro d’avui serà el mateix que 1 euro d’aquí a 100 anys; si és que encara existeixen els euros. No oi? Producte de la inflació sabem que el que podem comprar avui amb un euro, d’aquí a 100 anys en necessitarem forces més per comprar el mateix. Per tant, el valor d’1 euro depèn del temps.

I per tant, qui deixa diners com a mínim vol dues coses; la primera i més important és que se li tornin els diners i la segona és com a mínim no perdre-hi diners.

I això només es fa cobrant uns interessos. I quins interessos? Doncs per suportar el segon terme, en general s’apliquen les expectatives d’inflació. Posem que de manera general estan de mitjana al 3% anual (ja us vaig dir que ara les expectatives són properes a 0).

Per tant per no perdre-hi diners, i si deixo 100 euros a un any, voldré que me’n tornin 103.

Però això de deixar diners (i segur que molts dels que llegiu en té experiència) té un risc que és que no te’ls tornin. La taxa de morositat que tant sentim a parlar últimament. Per tant també vull cobrir aquest risc.

I per tant, si penso que tindré una morositat de l’1%, estic suposant que de cada 100 préstecs de 100 euros n’hi ha un que no em paga; hauré de recuperar d’alguna manera aquests 103 euros que hauré deixat i que no recuperaré. Per tant, si a tots els faig pagar 2 euros extres, estic cobrint aproximadament el risc que 2 préstecs no me’ls paguin.

Però si a més el meu negoci es basa a deixar diners, i com tot negoci vull tenir benefici hi he d’aplicar un extra. I per tant cobraré 5 euros més.

Si fem la suma hauré de cobrar un interès del 10% (3 per la inflació, 2 pel risc de morositat i 5 per fer beneficis).

I suposant que tot va com tenia pensat (i només 1 o 2 crèdits no són tornats) el meu benefici és justament aquest 5% que hi he aplicat. Però si la meva taxa de morositat puja, això afecta directament els meus beneficis.

Encara penseu que els bancs són uns usurers, ara? Algú s’ha parat a pensar quin benefici té un cafeter? I sí, és una pregunta provocadora però intento que no ens deixem enganyar només per les xifres. 

Però això que us he explicat és només en l’àmbit general. Aquests interessos que jo com a banc cobraré seran diferents segons els clients. Com sempre els que menys risc em suposin més bones condicions tindran. I si a més tinc una garantia (és a dir que si no em paguen jo puc rebre quelcom al respecte) el meu risc serà encara menor i per tant els interessos a cobrar també menors.

I per això els interessos per comprar una casa encara que siguin d’una quantitat molt superior, pràcticament sempre tindran uns interessos a pagar inferiors als d’un cotxe.

Però ara que tots plegats anem tan justos potser que parem atenció al que realment paguem. Les hipoteques són les que un interès més baix paguen. Posem per exemple que una hipoteca tipus estaria al voltant de l’Euribor més un diferencial d’1%; és a dir actualment al voltant del 3%.

Els tipus per préstecs personals, els que utilitzem per comprar el cotxe però també per fer compres de mobiliari de casa, dependrà del termini però potser estaríem parlant d’interessos anuals entre el 4 i el 8%.

Però i les targetes de crèdit? Doncs també en l’àmbit general, aquelles compres que fem a crèdit paguen uns interessos d’aproximadament el 24%!!! A les condicions ho dissimulen parlant del 2% mensual però els interessos per poder-los comparar s’han de passar anualitzats.

Per tant, compte en com utilitzem aquest invent. Per exemple, si comprem amb la targeta una joia de 1.000 euros a pagar en un any, voldrà dir que haurem de pagar un total de 1.240 euros.

David Rabella