COM S'HO FAN PER...

                                    … fer que els envasos a pressió sempre treguin el gas fred?

Bé això és tan “aplastant” com dir que si deixes anar una poma caurà a terra. El per què surten els gasos freds s’ha de fer a través d’una fórmula, més coneguda com a fórmula dels gasos ideals. Aquesta explica de forma real el comportament dels gasos en funció del seu volum, pressió i temperatura a partir d’aquesta expressió o fórmula que els lliga:

                                               P x V = R x T

Aquesta expressió diu que la pressió multiplicada pel volum és igual a R que és una constant i per la temperatura. És una expressió de caire universal.
Mireu, de forma senzilla anem a posar números ficticis a aquesta fórmula:

                                                5 x 40 = 8 x 25          (200 = 200)

Aquests números els podríem assimilar a un pot de laca, per exemple, on la pressió a dins pot ser de 5 kilos, un volum de 40 centímetres cúbics, R és una constant que no varia i la temperatura és la de l’ambient, 25 ºC per exemple. En el moment que apretem la vàlvula per què surti el producte, el que passarà a la fórmula és que es reduirà la pressió a dins el pot. Per posar números, ens hem d’imaginar que, per exemple, es reduirà la pressió a 4. El volum del pot no varia en cap moment, la qual cosa obliga que per què es compleixi la fórmula tenint en compte que R tampoc no varia, ha de baixar la temperatura:

                                               4 x 40 =  8 x 20          (160 =160)

Si la temperatura no hagués canviat per ajustar-se, fixeu-vos que:

                                               4 x 40 = 1 x 8 x 25     (160 ≠ 200) No es compleix

Fixeu-vos que si V i R són constants, per què es compleixi la fórmula, és a dir que el costat esquerre tingui el mateix valor numèric a un costat que a l’altre, per força ha de baixar la temperatura, perquè com molt bé podeu entendre, 160 no és igual a 200.

També em podríeu dir que potser el líquid de dins està a 20 ºC quan a l’exterior en tenim 25 ºC. Això, en condicions normals, també és impossible. També és un fet de la natura que no té discussió: si un cos està a una temperatura inferior o superior a la d’un altre cos en contacte amb ell, li traspassarà calor o fred fins a quedar igualats de temperatura. Quan diem un cos en contacte amb ell, pot ser el mateix aire.

Quan per exemple agafeu un got calent, el que feu és bescanviar calor amb el got, és a dir, el got perdrà calor que absorbirem nosaltres.

Bé, amb tot això, el que volem dir és que el líquid de dins el pulveritzador no pot estar a 20 ºC quan a fora n’hi ha 25ºC. Com aquell qui pot dir un pulveritzador de laca, podem també agafar l’exemple d’una bombona de butà. El butà, com a tal, a dins de la bombona està en estat líquid. Això és així perquè la pressió a dins la bombona és enorme i és el que fa mantenir l’estat líquid. Si no tinguéssim aquesta gran pressió, per poder tenir el butà en estat líquid hauríem de tenir una temperatura molt baixa si volem tenir una pressió baixa. Aquesta fórmula dels gasos sempre es compleix. Si treus d’un costat, n’has d´afegir d’un altre. Com hem dit abans, si la temperatura exterior de la bombona és de 25ºC, la de l’interior de la bombona també. Fixeu-vos que en una cuina industrial, que necesita molt de butà per funcionar, moltes vegades es glaça. Això, després d’aprendre una mica amb la fórmula dels gasos, ja sabeu que el glaçament és a causa de la pèrdua de pressió a dins la bombona.

Moltes d’aquestes fórmules s’usen de forma regular en la indústria i vida quotidiana i a més heu de pensar que les fórmules, moltes vegades complicades i empalagoses, només intenten reflectir la realitat. No són pas un invent que no se sap d’on surt.

           
Josep Anton Gabarrón