SALUT

Què és l'al·lèrgia?

Una al·lèrgia és una reacció immunològica específica de l’organisme cap a una substància normalment inofensiva, que pot no afectar altres persones.
Les persones que pateixen al·lèrgies són sovint sensibles a més d'una substància.
Hi ha diferents al·lèrgies (rinitis al·lèrgica, urticària, èczemes...), i diversos factors que les provoquen: pol·len, partícules de la pols, espores de les flors o dels fongs, etc.

Què és una reacció al·lèrgica?
Normalment, el nostre sistema immunològic reacciona davant d'agents invasors, com són les bactèries o els virus. A la majoria de les al·lèrgies, a més a més, el sistema immunològic reacciona davant una falsa alarma.

Quan una persona al·lèrgica entra en contacte amb l'al·lergogen per primera vegada, el seu sistema immunològic tracta aquest element com a invasor i es mobilitza per combatre'l. I ho fa creant gran quantitat d'un anticòs (proteïna que lluita contra la malaltia) anomenat immunoglobulina E, o IgE.
Cada anticòs IgE és específic d'un tipus d'al·lergogen. En el cas del pol·len, cada anticòs és específic d’un tipus de pol·len.
Quan l’al·lergogen troba el seu IgE específic, dóna el senyal a la cèl·lula perquè alliberi poderoses substàncies inflamatòries, com la histamina. Aquestes substàncies químiques actuen a diferents parts del cos, com ara el sistema respiratori, i causen els símptomes descrits de les al·lèrgies.
Quan l’al·lergogen és un aliment o un medicament, i es menja o s’injecta, o bé quan un insecte ens pica i ens inocula el verí, les substàncies passen a la sang i són transportades per la pell, on reaccionen amb els anticossos de l’al·lèrgia, cosa que fa que es dilatin els vasos sanguinis; llavors, l’escapament del líquid en l’àmbit local causa la formació de crostes o bé inflor.
La rinitis al·lèrgica és una de les malalties al·lèrgiques més comunes. L'OMS la considera una de les sis malalties que més freqüentment afecten la població.
S'estima que als països desenvolupats la pateix entre el 5 i el 25% de la població. I tot fa pensar que la incidència de les al·lèrgies augmentarà en el futur.

La rinitis al·lèrgica
La rinitis és la reacció al·lèrgica de les membranes de la mucosa nasal quan entren en contacte amb una o més substàncies al·lergògenes.
Els símptomes són:
Esternuts, secreció nasal aquosa (rinorrea), congestió nasal, picor als ulls i llagrimeig, picor al nas i a la gola.
Comunament, els símptomes de la rinitis són més aguts durant el dia i remeten durant la nit.
El vent és mal amic de la rinitis, perquè transporta el pol·len i l’escampa. Els millors dies són els dies de pluja, excepte per als al·lèrgics a les espores dels fongs, perquè la simptomatologia s’agreuja amb la humitat.
El quadre de la rinitis té una evolució de dos o tres anys, fins que s’estabilitza. Tot i que, en uns quants anys, pot desaparèixer la hipersensibilitat.

Altres agents causants de l'al·lèrgia
Què és un àcar?
Els àcars són microorganismes de la família dels aràcnids que viuen als matalassos, als coixins o al mosaic de les cases. S’alimenten d’escames o cèl·lules mortes que desprèn la pell de les persones. És l’excrement d’aquests animalets el que causa l’al·lèrgia.

Què és un fong?
Els fongs són plantes microscòpiques que creixen a llocs humits. Són a la pols que es fa als objectes que han estat molt temps endreçats o tancats (que s’han florit). Poden aparèixer com a petits punts blancs, verds o negres als aliments. Aquesta substància genera milers de partícules molt petites, anomenades espores, que contaminen l’aire i produeixen al·lèrgia en inhalar-les.

Com es detecta una al·lèrgia?
El mètode més comú per fer-ho són els tests cutanis, que mesuren la resposta de la persona a l’al·lergogen de prova que s’injecta per via intradèrmica.
Es fa molt difícil prevenir una reacció que pot ser provocada per cossos minúsculs que transporta l’aire. Tot i així, es poden fer les següents recomanacions:
· Evitar els al·lergògens, per prevenir la resposta immunològica. Tenir tancades les finestres de les cases i dels cotxes.
· Evitar estar massa estona a l’aire lliure a les èpoques de pol·linització, sobretot a les hores de la posta de sol, que és quan hi ha més pol·len en suspensió.
· Evitar la presència d’animals a les cases. Si no és possible, procurar que estiguin molt nets i no permetre’ls mai l’accés als dormitoris.
· Fer servir fundes impermeables per a matalassos, edredons i coixins.
· Passar l’aspiradora sovint per les zones susceptibles d’acumular més pols.
· Evitar catifes, coixins de plomes i mantes de llana.
· Els nens no han de dormir amb ninos de peluix.
· Utilitzar màscares facials adequades que filtrin l’aire inhalat.
· Aplicar-se la injecció d’extrets d’al·lergògens, per alterar la resposta immunològica.

Les al·lèrgies no tenen cura, però se’n poden controlar els símptomes.
Després dels tests i de les proves de laboratori, cal establir a quines substàncies s’és al·lèrgic i decidir-ne el tractament que inclourà:
· Mètodes per protegir-se contra els al·lergògens
· Desensibilització amb vacunes
· Prescripció de medicaments
La farmàcia disposa actualment de molts principis actius per combatre les al·lèrgies. El primer que cal tenir en compte són els mecanismes d’aparició.
La immunoteràpia (vacunació específica contra els al·lergògens causants) no cura la malaltia, però en redueix el nombre de símptomes i fa més fàcil el seu control.