Llenguatge
L’adquisició del llenguatge
Els nadons passen del balbuceig a les primeres paraules quasi sense que els pares se n’adonin, però ells hi han tingut un paper molt important tot interactuant amb el seu fill o filla i responent a les seves necessitats comunicatives de forma espontània. Un cop adquirides les primeres paraules, tot allò referent al llenguatge comença a accelerar-se i els pares i mares es poden preguntar què han de fer per estimular-lo, de quina manera poden ajudar els seus fills en aquest procés, o si, potser, han de deixar l’infant que aprengui de manera natural i no intervenir-hi de forma directa. Per altra banda, els pares sovint tenen incerteses referents a si l’evolució és la que ha de seguir l’infant o potser presenta certes alteracions que requereixen ajuda, ja sigui per part d’ells mateixos, amb més estimulació, o per un professional de la logopèdia.
Cal tenir present que el llenguatge oral és una funció que s’aprèn de forma natural gràcies a la interacció amb l’entorn, i aquest entorn l’inclouen tots aquells que tinguin contacte amb el nen, tan els pares i altres familiars, com mestres i fins i tot la gent del carrer o altres infants. Així, els nens primer comprenen els missatges i, posteriorment, comencen a produir-ne.
Però si se’ns presenten dubtes o estem neguitosos davant l’adquisició del llenguatge dels nostres fills, hi ha un patró que pot servir com a pauta orientativa:
0-5 mesos |
Reaccionen als sons i s’intenten comunicar a través del plor o del somriure. |
6-11 mesos |
Comencen a desenvolupar la parla a través de la producció de sons. |
12-18 mesos |
Produeixen les seves primeres paraules. |
18-24 mesos |
Diuen oracions amb dos elements. |
24-30 mesos |
El vocabulari del nen augmenta i comencen a fer oracions amb morfologia i paraules funció. Per tant, la seva parla deixa de ser telegràfica. |
30-36 mesos |
Produeixen frases més complexes. |
4 anys |
El llenguatge ja es torna automàtic. |
Cal tenir present, però, que aquest patró és orientatiu i que cada infant evoluciona de manera diferent i necessita el seu propi temps. Malgrat això, hi ha nens que presenten un retard en el llenguatge i comencen a parlar força més tard del que estableixen els patrons anteriors. En aquests casos, la detecció primerenca és molt important per tal d’iniciar tan aviat com sigui possible la intervenció més adient. És per aquest motiu que pot ser interessant que els pares o altres persones que estiguin en contacte amb els infants tinguin coneixement d’un conjunt de criteris que poden ser considerats signes d’alerta i que ens ajudaran a esbrinar si el nen o nena presenta dificultats en el llenguatge que valguin la pena ser valorades per un professional:
- No mostra ganes o interès per comunicar-se.
- Té 2 anys i encara no parla o parla molt poc.
- Quan se li parla, l’infant està absent i fa la sensació que no ens escolta.
- Als 3 anys les seves frases són encara de dos paraules.
- Té dificultats per entendre el que se li demana.
- Articula incorrectament alguns sons o els substitueix per uns altres.
- Quan parla costa molt d’entendre’l.
Així doncs, si s’observa algun d’aquests aspectes en el nen, s’hauria de consultar un logopeda perquè li faci una valoració i, si és necessari, iniciï la intervenció que sigui més convenient.
Gemma Martí
Logopeda
RUT - Servei d’Atenció a l’infant, l’adolescent i la família.
< Portada |
