Parròquia de Santa Maria

“SENYOR MEU I DÉU MEU!”
(CATEQUESI PASQUAL AMB L’APÒSTOL TOMÀS)
Aprofito l’avinentesa que em dóna El Martinet per  proposar-vos la lectura de l’homilia del segon diumenge de Pasqua. Els qui vénen a missa dominical la podran recordar i els qui no hi vénen (com li va passar a l’apòstol Tomàs el dia de Pasqua) tindran l’ocasió de llegir aquesta bella catequesi pasqual, que ens transmet l’evangeli de Sant Joan. Preneu, si us plau, primer, el Nou Testament i llegiu: Joan 20,19-31. Un cop l’hàgiu llegit, podeu llegir també la meva homilia, la que vaig predicar el segon diumenge de Pasqua i que ara brindo als lectors de El Martinet. Tant de bo us ajudi a esvair dubtes i vacil·lacions que ens acompanyen en la nostra vida cristiana de cada dia; dubtes i vacil·lacions que també van acompanyar l’apòstol Tomàs.
Bona Pasqua! Al·leluia, al·leluia!
Mn Miquel

II DIUMENGE DE PASQUA (C) – 11/4/2010 –
En l’octava de Pasqua ressona encara amb una força especial l’al·leluia pasqual, el crit de joia de tots els creients per la victòria del Crist sobre el mal i la mort. Aquesta joia, som convidats a viure-la durant tota la cinquantena pasqual, fins a la Pentecosta.
1.- L’evangeli del segon diumenge de Pasqua cada any és el mateix: l’aparició del Ressuscitat als deixebles, sense Tomàs; i, al cap de vuit dies, una altra aparició, amb Tomàs. De la primera aparició en subratllo dos aspectes: a) Diu l’evangeli de Joan: “Jesús entrà, es posà al mig i els digué: La pau sigui amb vosaltres”. Jesús es posà al mig dels deixebles. I és que Jesús no pot estar en un altre lloc sinó enmig dels deixebles. Jesús ha d’ocupar el centre en la vida dels deixebles i en la vida de la comunitat. I avui afirmem el mateix: Jesús ha de ser el centre de la vida del cristià i el centre de la comunitat cristiana. Dit negativament: si Jesús no n’ocupa el centre, no hi ha ni cristià, ni comunitat cristiana. És Jesús el centre de la nostra fe i de la nostra vida? b) El Ressuscitat comunica els seus dons a la comunitat dels deixebles, i avui, a la seva església: el do de la pau, el do de l’alegria (“els deixebles s’alegraren de veure el Senyor”), el do de l’Esperit (“Rebeu l’Esperit Sant”), el do del perdó. Quants dons! Quants regals que ens vénen del Senyor Ressuscitat. La fe en el Ressuscitat comporta tots aquests dons. No us sembla, doncs, que val la pena creure-hi?
2.- Tomàs no hi era en aquesta primera reunió dels deixebles. Quan aquests li manifesten que han vist Jesús, ell es mostra incrèdul. Si hem parlat de la centralitat de Jesús, ara hem de parlar de la incredulitat de Tomàs. Tomàs, d’alguna manera és el paradigma (el model) de l’home d’avui que només vol creure allò que pot verificar amb els sentits: “Si no li veig a les mans la marca dels claus...”. I Jesús fa a Tomàs (i ho continua fent a l’home d’avui!) una crida seriosa i alhora una invitació amorosa a creure: “No siguis tan incrèdul. Sigues creient”. I, d’una forma sorprenent, l’evangelista no ens diu que Tomàs verifiqui la realitat dels fets: no mira la marca dels claus ni posa el dit dins la ferida dels claus, ni la mà dins el costat. Només diu: “Senyor meu i Déu meu!”: Tomàs respon amb una breu, solemne i preciosa professió de fe. On són els dubtes de Tomàs?  La presència del Ressuscitat els ha esvaït. (A alguns de nosaltres, quan érem petits, ens van ensenyar a dir aquesta professió de fe de Tomàs en el moment àlgid de la consagració, quan el prevere mostra el pa i el vi de l’Eucaristia).
Hem participat de la taula de la Paraula de Déu. I ara serem convidats a participar de la taula de l’Eucaristia. Demanem al Senyor Ressuscitat que sigui el centre de la nostra vida cristiana, que guareixi la nostra incredulitat i ens doni una fe com la de l’apòstol Tomàs.

< Portada