En Paton Soler, cantautor penedesenc, molt a prop dels martinencs

I quan diem molt a prop, és per la seva propera visita aquí al nostre poble, concretament el dissabte 15 de maig. En Paton (Josep Anton) Soler és un vilafranquí nascut l’any 1960 i que des de ben jove amb una guitarra a la mà s’ha dedicat a cantar cançons.És veí de les Cabanyes des de fa 16 anys.

Té enregistrades una pila de cançons en diversos cassettes i cd’s amb la voluntat de perpetuar les cançons tradicionals catalanes.

Ha tret un nou treball discogràfic al mercat que, a més de ser un CD, també és un llibret amb les lletres de les cançons. Conté una gran diversitat de temes: des de cançons populars de tota la vida, passant per temes dedicats a la canalla i tonades pròpies del Penedès. El nou disc, titulat “La lluna”, és el fruit d’un treball de recerca molt extens que ha durat uns deu anys. El fet que incorpori un llibret cançoner ha permès al músic especificar d’on surt cada tema.

El Martinet.- Quants anys portes dedicat a la cançó o a la música? A quina edat vas començar?
Paton Soler.- Bé, començar, començar, vaig començar abans de fer el meu primer recital per allà els vols de l’any 1976, allí a l’institut Eugeni d’Ors. Abans d’aquest recital, ja havia estat en grupets quan tot just era un adolescent. El grup on més participava es deia “Rovell d’ou”. Abans d’aquest nom portava el de “Tramuntana”, nom que ens van obligar a canviar-lo perquè ja estava agafat. El grup “Rovell d’ou” es caracteritzava per ser un grup d’animació infantil on m’encarregava de fer la lletra de les cançons. La meva funció era aquesta. Abans actuava en directe i de fa 10 anys només faig música.
E.M.- D’on et ve l’afició?
P.S.- L’afició no sabria dir-te ben bé d’on prové. De moment no hi ha ningú a la família que es dediqui a res semblant de la feina que faig jo. És allò que es diu que va sortir perquè va sortir.
E.M.- Què et consideres: cantautor, compositor o músic... o tot a la vegada?
P.S.- Penso que he tingut 50.000 etapes en el que porto de vida, ara, com a etapa forta ha estat la de musicar poetes. També et diré que em trobo molt bé amb la cançó.
Una cosa sí que et diré: per sobre de tot em considero cantautor, tot i que és el que menys em funciona.

Els seus primers pasos com a cantautor l'any 1986

E.M.- Quants discs has gravat?
P.S.- El tema de discs se’m fa complicat, ja que vaig deixar la feina una temporada, concretament el període comprès entre els anys 1995 i 2006, aproximadament. La raó principal d’aquesta manera de fer va ser a causa, principalment, de l’esgotament d’anar als escenaris. Va ser una època de tancament.
Però bé, fet aquest incís, et puc dir que he fet 3 singles, que va ser el primer que vaig fer, després també he fet cassettes, dels quals en vaig fer 4 i un sol LP. Després ja van vindre els CD’s, que és el que més he fet, amb un total de 8.
També voldria destacar que he fet 8 videoclips, dels quals hi ha un que m’omple i m’agrada molt, que és tot just l’últim, en el que surt la conegudíssima Lili Marlen i moltes imatges en blanc i negre molt maques d’un poble molt a prop de Guissona, a Lleida.
E.M.- I com és que tornes a ressorgir?
P.S.- Concretament va ser al teatre de Cal Bolet, on no em vaig aguantar les ganes de complir els desitjos del públic, que era que toqués. En poques paraules, va tornar a ser el començament: un dia una cosa, i en un altre moment una de nova.
E.M.- Com definiries el teu estil?  Sempre has fet el mateix estil?  Amb quin t’hi trobes més bé ?

També he musicat 64 poetes penedesencs, però repeteixo que ara no és la branca a la qual em dedico.
E.M.- Et consideres integrant del corrent musical de la nova cançó?
P.S.- Sense cap mena de dubte em considero integrant del corrent musical de la nova cançó. Penso que davant meu hi van haver dues generacions més que responen a la nova cançó.
E.M.-A part de recitals com a cantautor, has fet altres activitats musicals, com ràdio, etc.?
P.S.- Home, sí que he fet altres activitats musicals a part de la de cantautor. Faig sortides a la televisió on faig programes de poesia, dels quals ja porto fets més de 60, faig lletres pròpies de cançons personals que m’han funcionat molt bé per a la quitxalla, poemes musicals, també surto a la ràdio, etc.
E.M.- Durant una època et vas dedicar a musicar poemes, n’hi havien de teus o de qui eren principalment?
P.S.- Doncs mira, concretament els meus poemes no me’ls musico. En el meu cas, el que faig primer és fer l’estructura musical i després els poso la lletra. D’altres ho fan ben bé a la inversa: comencen per la lletra i després hi afegeixen la música.
E.M.- L’any 2001 vas col·laborar en un recital de poesia, acompanyant amb cançons teves gravades perquè aleshores renunciaves a actuar en públic. Què t’ha fet canviar d’idea?
P.S.- Doncs mira. En aquell moment no tenia res més a dir, cosa que va canviar, i ara sí que tinc coses per dir.
E.M.- Avui tenim entès que vius de la música. Es pot viure d’ella? Fins ara, quin ofici realitzaves?
P.S.- Ara mateix no puc viure només de la música. Fins ara, fa poc, he estat repartidor del celler Masachs d’aquí de Sant Martí, compaginant-ho els caps de setmana amb la rostisseria del meu germà a Vilafranca del Penedès.
Ara mateix, de dilluns a divendres faig història musical, actuacions a diversos llocs i el cap de setmana em toca rostir pollastres.
E.M.- Quina és la cançó amb què més t’identifiques o la que més t’agrada de les que has gravat al llarg de la teva trajectòria musical? Per què?
P.S.- De bon principi et diré que totes les cançons que preparo les faig amb tota la il·lusió del món i més quan la lletra i la música és meva. Ara, per contestar-te la pregunta et diré que com a novetat per a mi vaig fer un “bolero”. El “bolero” com a tal m’agrada molt i sortirà ben aviat amb el meu nou CD.
Després, com a cançó la que m’ha donat més resultat és la de “La vaca Paca”. Era la melodia més sonada de les “cartas de ajuste” de les televisions d’aquells anys quan només hi havia TV-1 i TV-2.
E.M.- Explica’ns alguna anècdota curiosa o divertida de la teva dilatada història musical.
P.S.- Doncs mira, una vegada vaig fer una ronda de recitals per Europa. Va ser a París on uns assistents em van dir que fallava en les presentacions de les cançons. Apresa la lliçó, em va tocar anar a Alemanya, on una dona que es deia Matilde Romagosa em va dir just tot el contrari, que era que xerrava massa abans de començar a cantar... La conclusió a la qual vaig arribar davant d’aquesta anècdota és que s’ha de trobar el punt de les coses.
Una altra anècdota d’aquestes de les quals aprens molt va ser una vegada que en un recital al Vallès se’m va oblidar la lletra, i arran d’això em vaig acostumar a anar amb el faristol i les partitures.
E.M.- Ara parla’ns del nou disc i de la roda de recitals que encetaràs a Sant Martí el 15 de maig. Què té de diferent aquest cd dels anteriors?
P.S.- El nou treball serà un cançoner en format de CD. Aquest nou disc és molt diferent dels altres perquè està enfocat a mestres i pares i està molt treballat en la lletra de les cançons, buscant que sigui un factor primordial del treball. És un disc que busca que la gent se sàpiga les lletres. També és un disc fruit d’un treball d’investigació en el qual s’ha mirat d’incloure les set franges lingüístiques dels Països Catalans.
E.M.- Per què l’has acompanyat d’un llibret?
P.S.- He fet tant d’èmfasi en això que la gent s’aprengui les cançons que fins i tot he publicat el llibret que acompanyarà el CD per facilitar aquesta tasca.
E.M.- El nou treball l’has titulat “La lluna”, per què?
P.S.- Li vaig posar aquest nom en honor a la gossa que se’m va morir l’any passat, que es deia així. En aquest treball hi ha una cançó molt famosa que es diu “La lluna i la pruna”, que quan l’escoltes sembla que sigui aquesta, però amb la gran diferència que la lletra no és la mateixa ja que l’he fet dedicada a la meva gossa.
E.M.- Quina durada té? Quantes cançons integra?
P.S.- Aquest és un disc amb una durada de 73 minuts i es composa de 42 cançons i 2 popurris, un d’ells per a nens.
E.M.- Quina quantitat n’has editat? A quin preu el vols vendre?
P.S.- . D’aquest treball es van fer 300 còpies, però en vista de l’èxit se’n van haver de fer 150 més. El preu al qual es ven cada CD és de 10€, dels quals la botiga se’n queda 3 per les tasques de distribució.

Caràtula del nou CD | Portada del llibre amb les lletres de cançons.

E.M.- Has renunciat al mercat discogràfic per fer-ne la distribució directa mitjançant els teus propis recitals?

E.M.- Quin calendari de recitals tens ja concertats?  Són tots al Penedès o penses sortir de la comarca?  Per què has escollit iniciar la roda a Sant Martí Sarroca?
P.S.- Bé, començaré per l’última part de la pregunta. He decidit començar el calendari de recitals al poble de Sant Martí per dues raons. La primera és per l’amistat amb el Xavier Cadafalch, ja que em vaig negar a cantar aquí al poble el 2001 i era realment una espineta que tenia clavada; i la segona és pel castell de Sant Martí que és molt emblemàtic. Pel que fa al calendari de recitals, et puc dir els llocs on actuaré, però no les dates, ja que segur que no seria precís. Ara els llocs sí que els tinc a la ment, actuaré a Tarragona, Altafulla, Mollerussa, les Borges Blanques, el Masnou, Capellades, dos llocs de Barcelona i Igualada. Cal esmentar que aquestes són actuacions de petit format, on poden assistir de 50 a 100 persones. Aquest any de moment tinc previst fer unes 30 o 40 actuacions, que seran de cançó tradicional, cançó popular i cançó anònima. També m’agradaria esmentar, com a informació addicional, que tot i que un pot arribar a confondre-ho, les cançons populars no tenen perquè ser tradicionals i viceversa. 
E.M.- Els recitals seran calcats al disc o hi haurà alguna variant?
P.S.- En principi, respecte al que surt al disc hi haurà molt poca variació.
E.M. Em veig obligat a fer-te una pregunta que considero obligatòria. Sabent que et dius igual que jo, Josep Anton, segur que més d’una vegada t’han comentat si no et podien haver posat un altre nom i no aquest tan llarg, no és així?
P.S.- Doncs sí que m’hi he trobat, tens tota la raó. D’una manera o d’una altra m’hi he trobat alguna vegada, d’aquí que m’acabés posant el renom de Paton.

P.S.- No, penso que ja hem xerrat prou, no?

Josep Anton Gabarron

< Portada