CAMINADA PELS ANTICS MOLINS FARINERS DE LA RIERA DE PONTONS
-7 d’0ctubre del 2001-

Excursió de 10 km seguint el curs de la riera, dins del terme de Sant Martí. Coneixerem aquestes antigues masies que havien estat molins fariners i que aprofitaven el cabal d'aigua com a força de tracció per fer rodar la mola. Gaudirem en el recorregut del bell entorn natural d'aquesta zona del nostre poble.

Itinerari:
Sortirem de la rambla de Catalunya de Sant Martí en direcció a Torrelles pel camí vell de Vilafranca a Pontons. Trobarem la capella de Sant Joan del Lladó al peu del camí, obra del segle XVI i refeta a la mateixa època, segons s'esmenta. Arribarem a can Vallès de la Riera, on al costat de la masia actual hi havia un molí fariner que a la fi del segle XIX funcionava amb una màquina de vapor.

En direcció a Torrelles, a poca distància de can Vallès, hi havia hagut un altre molí (el molí de la Caseta), del qual només tenim referències orals.

Retornarem en direcció a Sant Martí, però ara ho farem passant pel costat de la riera. A sota d'uns grans plataners hi ha la font de la  Casa Gran; a un costat de la riera, vinyes, i per l'altre, la mutanya de can Vallès. A poc més d'un quilòmetre trobem can Carbó de la Riera, masia d'origen medieval amb dos portals de mig punt adovellats, on hi havia un molí fariner. Ara solament en queda la bassa i es pot veure el pas d'entrada de l'aigua des de la bassa cap a dins al molí a través d'una ampla muralla de pedres, anomenat cacau.

Seguirem pel costat de la riera passant per davant de la font de la Salut i per sota les Valls, un impressionant congost quasi verge per la seva situació, on no hi ha pas per als cotxes. Dalt, a una banda del barranc, l'església i el castell medieval de Sant Martí; per l'altra, la muntanya de pinassa amb altes roques de diverses formes, parets verticals, roques foradades i balmes, amb una vegetació atapeïda al fons per on passa la riera. En sortir, trobem el barri de la Fassina, i davant la masia del mateix nom hi ha restes medievals i les restes del que devia ser un molí (esmentat al llibre "El pòsit de! temps", de Salvador Llorac).

Seguint la direcció de la riera, arribarem a can Rabell de Fontenac, masia medieval amb portal adovellat de mig punt i finestra d'arc conopial. A un costat de l'edifici hi ha les restes del que havia estat un molí fariner, on es pot veure per on entrava l'aigua des de la
bassa; a l'interior hi ha dues pedres del molí. Al voltant de la masia hi ha una alzina monumental del s.XVllI i grans lladoners.

Fent camí entre vinyes trobarem la Masseria, masia d'origen medieval que s'esmenta al principi del segle XII. Actualment consta de tres edificacions diferents, hi ha un portal adovellat de mig punt datat l'any 1780 i un altre amb dintell carreuat datat el 1761. En un sector de l'edifici, un arc de mig punt amb la creu patent a la dovella principal i datat el 1687. Al seu interior hi trobem una volta de canó apuntada amb restes de forma
encanyissada i restes d'un molí fariner (podria ser una obra de la fi del s. XIII).

Seguint el curs de la riera arribarem al Molinet, masia de planta basilical d'orígens medievals. A pocs metres, la masia de cal Fanguet, on s'allotjava un molí fariner, del qual avui solament queden restes en una de les parets de la casa (es pot veure l'arcada de pedra per on devia sortir l'aigua del molí).

A deu minuts de camí trobarem l'últim dels molins, can Caraltó del Molí, masia edificada sobre un antic molí fariner medieval, possiblement del s. XIV, amb una planta amb volta de canó apuntada amb senyals d'encanyissat i portal de mig punt amb pedres adovellades. Aquest molí va funcionar amb electricitat a partir dels anys 20 i va deixar de treballar a la fi dels anys 60 del s. XX.

Aquí ens refrescarem i farem un piscolabis abans de tornar a Sant Martí, on haurem
deixat els cotxes. L'organització preveu acompanyar els xofers fins al lloc del començament per tal que puguin recollir els acompayants en aquest indret on acaba l’excurstó. El temps  previst és d’unes cinc hores.

L’esquema del funcionament d'un molí fariner. El recorregut del gra i de la farina, representat per punts, comença a la tremuja (1). d'on passa al canalot (2) que acondueix el gra fins a l'ull de la mola, on cau entremig de la mola volandera (3) i de la mola sotana (4). Un cop el gra és mòlt surt pel farial (5) i cau a la farinera (6). El recorregut de l'aigua és representat per sagetes negres. L'aigua de la bassa o del pou sur a pressió per la canal (9) í cau damunt del rodet (8), fent que volti, després s'escola pel sòl del carcavà fins a l'exterior. Les peces ratllades: el rodet (8), l'arbre (7) i la mola volandera (3) són les úniques que volten, alhora, en el molí fariner.
(publicat a “Els molins fariners" de Jordi de Bolós i Masclans i Josep Nuet i Badia)

Bibliografia:
* LLORACH I SANTÍS, Salvador (1989). Sant Martí Sarroca, El pòsit del temps. Sant
Martí Sarroca: l'Ajuntament.
* L’Alt Penedès (1986). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura
* PALAU RAFECAS, Salvador (El Galo). Inventari de molins fariners al riu Foix. A
Miscel·lània Penedesenca, 1988/2, pàg. 255-286.