CAMINADA VERDA A LA ROVIRA ROJA
-5 d’octubre del 2003-

Seguint camins i dreceres que la gent abans feia servir per anar a Sant Martí, proposem caminades pels barris del nostre municipi. Aquesta serà a la Rovira Roja i l'hem titulada “Caminada Verda” perquè transcorre pels camins entre les verdes vinyes i la típica vegetació de ribera properes als torrents i rieres que hi ha en aquest indret del municipi. Passarem molt a prop de grans i històriques masies i visitarem dos forns ibèrics a la finca de cal Sègol, on es va trobar ceràmica romana, sílex i restes d'una vila romana del segle I aC i que va ser habitada fins al III dC.

El recorregut.

Aquesta vegada sortirem del nou Parc de la Pau, de Sant Martí Sarroca, en direcció al camí de la Serra de Dalt; baixarem fins a la masia de Riudefoix (Baronia de Riudefoix), creuant el riu del mateix nom pel gual que hi ha sota una gran zona arbrada; agafarem després el camí de la dreta que ens portarà a les primeres cases del barri de cal Miret. Aquí passarem pel costat de cal Mingu i per davant de la casa de cal Jaume Llop, creuarem el camí asfaltat de cal Miret i seguirem el que baixa al fondo on hi ha la nera de cal Miret, també coberta d'abundant vegetació i per on la travessarem.

Seguint el camí entre les vinyes i pujant un suau pendent, arribarem a la zona coneguda com els Pujols; des d'aquí veurem les cases de la Rovira Roja molt properes. El camí ens portarà a creuar per un petit pont d'obra sobre del torrent de les Cabrunes (també conegut com la Pairal). Continuant, arribarem a la masia de cal Sègol, on veurem, a la vinya del costat de ponent de la casa, unes parets de totxos mig caigudes que en teoria haurien de protegir el fornot ibèric que allí es troba, sota la terra, i al mig de la vinya. Seguirem el
camí pergirar després al de l'esquerra i arribarà l'hort de laTuies, on hi ha les restes de dos forns més, però sols resten visibles les d'un. En aquest lloc hi ha la Font de l'Hort de laTuies mig perduda, però que aprofita l'aigua que es recull en una bassa per regar. Aquest és un lloc ideal per fer una parada tècnica i esmorzar, sota l'ombra dels roures, alzines i pins pinyoners.

Tornarem enrere fins davant la casa de cal Sègol i seguirem pel camí que va a la casa de Cers, passant primer per la de cal Jan Romà, que deixarem a la nostra esquerra.

Vorejant la casa de Cers, baixarem per creuar la riera de cal Sègol (també coneguda amb el nom de Cers o de la Rovira Roja), per pujar dalt, on trobarem la carretera que va de Sant Martí a Guardiola de Font-rubí, molt proper al local de l'Associació de Veïns de la Rovira Roja. Caminant ara uns metres per sobre de l'asfalt, torçarem a la dreta per baixar a can Sen-a i continuar el camí fins a trobar l'arborada que envolta la riera de can Sègol. Continuarem en direcció al del curs de l'aigua, per sota dels grans arbres d'aquest bell lloc
fins a creuar-la, just sota de la masia pairal de Brugueres.

Pujant un petit desnivell i deixant les masies de cal Borni i cal Salet a la dreta, el camí ens portarà de nou al de cal Miret, ara davant la finca del Bolea (abans, ca l'Esgrip). Seguirem uns pocs metres per la via asfaltada en direcció a can Sogas i a la dreta baixarem un fondo per creuar El Foix. Molt proper al riu hi ha la Font de Vinella, on arribarem per refrescar-nos amb l'aigua d'aquesta font que omple una petita bassa. La font està situada al mig d'un gran marge dins del bosquet que queda entre la carretera de cal Miret i la de Sant Martí, a la pujada de cal Caldes. Deixant la font i pujant el camí que serà l'últim desnivell de la caminada, arribarem a cal Calderer, seguirem per la dreta a cal Maco fins a trobar el camí de can Jorba, torçarem després a la dreta pel camí de la Serra de Dalt en direcció al punt de la sortida, el Parc de la Pau de Sant Martí.

Gran part de la caminada transcorre pels camins que feien servir la gent abans per apropar-se a Sant Martí; són camins rectes que escurcen les distàncies i que feien servir tant la gent de la Rovira Roja com els de cal Miret i Brugueres. Actualment hi ha llocs que ja no són accessibles a causa de la gran acumulació de vegetació, però d'altres perquè s'han perdut a ausa de les extenses esplanacions fetes per explotar millor els terrenys. No obstant això, la
caminada passa per una bona part dels camins originaris.

Recomanacions. Aquesta caminada és de fàcil accés, hi ha petits desnivells del terreny, sobretot a l'hora de creuar les rieres. El recorregut serà d'uns 12 km aproximadament i, com sempre, recomanem anar ben calçat, portar aigua i un bon esmorzar. L'arribada és prevista amb quatre hores i mitja. Com en altres ocasions, s’aconsella anar dotat de petites bosses per anar recollint plàstics, llaunes i altres escombraries que trobem durant la caminada.

Repassant un xic la història:
Les terres de la Rovira Roja van ser poblades en època iberoromana, tal com ho demostren les troballes arqueològiques. El fornot Ibèric de can Sègoí va ser descobert l'any 1885, Puig  i Cadafalch el va explorar el 1907, tot i que la seva excavació no es va fer fins al 1917, on es va trobar ceràmica romana i sílex, i les restes de la vila romana. La Mancomunitat de Catalunya va fer el petit edifici de totxos per preservar-lo de les inclemències atmosfèriques, tot i que ara resta míg enrunat. Es van descobrir dos forns més a uns 300 metres, en el lloc conegut com l'hort de ca la Tuies.            

Can Sègol. És una masia gran, amb baluard, i disposa d'una capella-oratori dedicada a Sant Salvador (patró de la Rovira Roja); l'altar està dedicat a santa Magdalena. Martí Vallès, l’actual propietari, és descendent dels Vallès de Cers, documentat al segle XVII. Al segles XII-XIII, can Sègol era coneguda per mas de Figueres i després es va dir can Via (1699).

Cers. Aquesta masia està voltada d'un baluard i té alguna finestra de l'antiga pagesia, de la qual es tenen dades del segle XVI, quan era habitada pel ferrer del mas de Cers. Van succeir aquest llinatge els Montserrat de Cers i aquests pels Vallès. Una branca d'aquests últims va passar a viure a cal Sègol.

Baronia de Riudefoix. D'aquesta masia ja vam donar dades en la caminada número 04 Conca del riu Foix 09.03.03.  Tot i les últimes reformes externes estructurals fetes per al manteniment de l'edifici, aquest és un mas que està datat al principi del segle XVI, fet sobre una edificació més antiga; té una capella d'estil gòtic, possiblement de la fi del segle XIV, i dedicada a Sant Llorenç. Al costat de la casa, i molt proper al riu, hi ha les runes de l'antic molí, que podria ser el que s'esmenta en uns documents amb data de 1086.

Bibliografia:
Gran Pmedès, núm. 46, pàg. 9-13, octubre 1995
S. Llorac. Sant Martí Sarroca. Pòsit del temps 1989