Caminada al Pla de  La Bleda per La Fassina, Romaní, Escanella i Rovellats

-21 de març del 2004-

En aquesta caminada, ens desplaçarem fins a La Bleda, per conèixer de prop el rec, caminarem pel costat mateix d’una part d’aquesta magnífica obra que els nostres abans passats van fer en aquest indret, per aprofitar les aigües del riu Foix i la riera de Pontons pel funcionament de molins fariners.

Breu història, del rec de La Bleda
El Rec. Des de fa molts anys, a La Bleda, hi ha un rec que abans agafava les aigües del riu Foix i de la riera de Pontons, les conduïa pel suau desnivell del llarg rec, fins a la bassa del Molí de Dalt, i d’aquest, anava a la del Molí de Baix de La Bleda. Els avis d’avui dia recorden que, quan ells eren petits, els seus avis els explicaven els beneficis que tenia el pas de l’aigua pel rec, ja que l’aigua sempre és filtra i arribava als pous de la rodalia (com encara passa avui dia, tot i que el rec, ara ja, està bastant descuidat). Ens trobem doncs, amb una obra probablement feta el segle XIX, o abans, i que no tothom, en té coneixement.

Van ser els amos del Castell de La Bleda (propietaris del rec), qui van fer aquest obra que té més de tres quilometres de llargària, dividits en dos trams: el tram del Foix i el de la riera de Pontons.

El primer tram, agafava l’aigua en una resclosa del riu Foix, el rec començava a pocs metres del gual del riu al pas de l’antic camí de Sant Martí a Vilafranca, (als límits dels termes de Pacs i Sant Martí), i la portava fins a l’inici del segon tram, a la riera de Pontons, (uns metres més avall de les Caves Rovellats). Aquest primer tram del rec és subterrani (és una mina), i creua la riera de Pontons per sota del seu cabal d’aigua, per trobar-se a l’altre costat, amb l’inici del segon tram del rec. Desconeixem l’estat actual d’aquesta mina.

El segon tram, comença al marge dret de la riera de Pontons just on hi ha una petita resclosa, i a un lateral de la riera, hi ha un petit mur de totxo i formigó amb una obertura  per on s’escola l’aigua, és l’inici d’aquest segon tram del rec, i la continuació. A pocs metres d’aquest indret hi ha un portal d’accés al fons del rec (que es converteix en mina pel desnivell del terreny), aquesta entrada queda tapada i és gairebé inaccessible per la gran vegetació. És a l’entrada de la mina, on hi ha una les restes d’una comporta i un torn que en altres temps servien per graduar el  cabal d’aigua. La mina té diversos forats, (pous), que comuniquen a l’exterior i era per on entraven per netejar-la i facilitar el recorregut de l’aigua, mantenint el seu desnivell adequat.

El rec o mina, segueix una línia ben recta fins al seu destí, que abans era la bassa del molí. El llarg recorregut d’aquest tram i el desnivell de la zona fan que el rec, a vegades sigui una mina i altres un rec. Hi ha aproximadament una vintena de forats (pous), en tot aquest tram cobert i que es coneix amb el nom de la mina.

El riu Foix i la riera de Pontons, s’uneixen uns metres més avall d’on hi ha l’inici del rec, el primer rep les aigües del segon.

L’ús del rec, al llarg del temps. Sabem, sempre de paraula, que la principal funció del rec des de la seva construcció, va ser, la d’embassar gran quantitat d’aigua que desprès servia per donar la força necessària al molí pel seu funcionament, (en la caiguda de l’aigua per gravetat). Desprès, aquesta aigua anava canalitzada a la basa del molí de Baix i retornava al riu Foix. 
Posteriorment, als anys quaranta del s. XX, quan aquests molins ja feia temps que funcionaven amb electricitat, o ja no funcionaven, el rec va quedar un xic abandonat. Va ser llavors que en Rafael Batlle de cal Diego, va llogar l’ús del rec als seus propietaris, per omplir d’aigua uns grans pous que va construir en un camp molt proper al riu Foix, a pocs metres de les bases dels molins (a la zona coneguda pels pous del Diego). L’aigua d’aquests pous servia per regar el planter de ceps americans. En començar aquesta explotació de vivers de ceps, els treballadors de l’empresa del cal Diego van fer una neteja molt acurada de tot el rec, ja que estava mig enrunat, segons ens ha explicat en Josep Batlle que hi va treballar de molt jove. En punts concrets de la mina que hi passava bé un home dret, i del rec, hi van haver de treure quasi un metre d’alçada de terra, per deixar-lo amb el seu nivell original.

La bassa del Molí de Dalt, fa molts anys que va quedar anul·lada i l’aigua del rec es va desviar canalitzada cap al riu Foix al dret de cal Déu. Els pous de cal Diego finalment van ser enrunats l’any 1997 i actualment el camp es una vinya de cal Torres.
L’aigua del rec també va ser aprofitada per Cal Tapiador; és una finca que tenia els horts, a tocar del rec, en una zona fonda per on passa aquests. Encara avui, es pot veure on hi havia una comporta que s’encaixava entre les guies de dues pedres, per desviar el curs de l’aigua del rec cap als horts.

Aquest últim quart de segle passat, l’ús del rec va quedar abandonat. Els veïns de cal Déu i cal Rei, fins fa dos anys, encara netejaven anualment, la resclosa, i l’entrada de l’aigua al rec en el seu inici a la riera de Pontons, i també, l’entrada a la mina. Fa uns 20 anys, van netejar i arreglar el tros del rec de sota a cal Rei, on te una fondària considerable, és va fer amb una retroexcavadora per tal de facilitar el pas de l’aigua. Això, els va permetre tenir més aigua als pous i poder regar i alimentar la  granja.

És gràcies a aquests veïns i d’altres, que, encara avui podem veure una part d’aquest rec, això sí, amb un cert estat d’abandó, però, encara podem imaginar-nos la quantitat d’aigua que per ell hi podia passar en benefici dels molins, els pous de cal Diego i dels veïns propers al rec d’aquesta zona de La Bleda.

Molt probablement, en pocs anys, aquesta obra acabarà enterrada com els pous artesenals de cal Diego, malauradament poca gent amb poder de  decisió té cura d’aquestes obres, que per la seva importància  i antiguitat,  haurien de quedar com a patrimoni històric, del barrí i del municipi. En aquesta reivindicació,  també hi podríem incloure, les barraques i els marges de pedra seca.

El recorregut de la caminada:

Sortirem  del parc de la Pau de Sant Martí en direcció a La Fassina, creuarem la riera de Pontons per la palanca per anar a cal Ramon Guàrdia, seguirem aquest camí fins gairebé arribar a el Mas; torçant a la dreta, el camí ens portarà fins al pont de can Ravell. Seguirem per l’asfalt en direcció al celler de cal Torres per agafar el camí de darrere el celler cap a la dreta, i aquest ens conduirà fins a les primeres cases de Romaní, un cop passada la Massaria i un antic molí de vent abandonat al mig de la vinya. Passarem a tocar la riera de Pontons i el gual de la carrerada (un antic camí arbrat que segueix paral·lel el curs del torrent de la Comalera fins a la riera de Pontons), nosaltres però, seguirem el camí recta cap a cal Colet, on abans d’arribar-hi, creuarem pel pont sobre la riera de Pontons i girarem a la dreta  en direcció a cal Xic Colet; aquest camí ens farà sortir a la carretera de Sant Martí a La Bleda, la creuarem girant a l’esquerra i anant a buscar el camí de la dreta cap a Escanella. Seguint el camí deixarem el de la dreta que ens portaria a la casa vella d’Escanella i seguirem fins a trobar el proper a la nostra dreta, que seguirem per passar per sota d’un gran pi pinyoner al peu del mateix camí; a poc metres trobarem cal Miange, aquí, torçarem cap a la dreta pel costat mateix de la casa per anar a la riera de Pontons, que aquesta vegada la creuarem per sobre de les pedres (passeres), si el cabal d’aigua ens ho permet. A l’altre costat de la riera hi ha Rovellats, i entrarem als jardins de la finca per esmorzar. Seran aproximadament les deu del matí i haurem caminat gairebé 6 km.

Ja que ens trobarem a Rovellats, visitarem les caves i l’antiga masia documentada que data del segle XIV.

Deixarem Rovellats  i anirem a resseguir una part del curs del rec de La Bleda. Agafarem el camí (ara asfaltat,) pel costat de Rovellats en direcció a La Bleda i just abans d’arribar a cal Sebastià, agafarem el camí de l’esquerra  que va als Estanys (nom pel que es coneix aquesta zona de camps propers al riu Foix), ens trobarem amb un encreuament de camins i seguirem a l’esquerra i acte seguit farem el mateix per passar entre dues cases en direcció al fondo on hi ha la riera de Pontons. Aquí començarem el passeig de poc més d’un km., pel costat mateix de la mina i el rec, seguint camins, marges i vinyes fins a ca l’Agustí, aquí abandonarem el trajecte del rec i girarem per davant de la casa, en direcció al riu Foix, agafant un corriol veïnal, anirem al fons del pas natural del riu, i toparem amb la vista,  amb les instal·lacions de vins de cal Torres. Ara ja encarats en direcció de retorn, passarem pel camí i la zona coneguda com Els Estanys, per sortir de nou a Rovellats. Des d’aquí el camí de tornada serà el mateix.

Recomanacions:  Les de sempre, anar ben calçat, portar aigua i un bon esmorzar. La caminada de quasi 15 quilometres, és molt planera i passa per bons camins, tret del curt recorregut al costat del rec, però, en cap moment hi ha dificultats. Esperem que gaudiu  de l’excursió.