Ara que estem en unes diades en les que per tradició se’ns convida a la fraternitat i la companyonia, permeteu-nos, benvolguts lectors, fer una petita reflexió sobre el preuat fenomen de pensar amb el proïsme, d’ajudar a l’altre, d’aprofundir en el concepte de solidaritat.
Per solidaritat hi trobarem moltes definicions. Com el vincle amb altres en la manera de pensar, de sentir o de fer, disposat a compartir-ne les idees, els propòsits, les responsabilitats... O com l’acord de diverses persones per tenir un dret o complir una obligació... També com a relació de fraternitat, de companyonia, de recíproc sosteniment, que lliga els diversos membres d’una comunitat, col·lectivitat, en el sentiment de pertinença a un mateix grup i en la consciència d’uns interessos comuns.
La solidaritat és un sentiment nascut entre les gents d’una mateixa condició social, política, econòmica. Per això la solidaritat no té cap frontera en tot el món, ja que la condició de precarietat, sigui de la índole que sigui, produeix penes i dolors semblants aquí com a Àfrica, Sudamèrica o Xina. I la lluita per sortir de la pobresa o la injustícia són igualment semblants a tot el món.
La solidaritat és l’ajuda real i moral que s’expressa entre tots els pobles i tota la gent de bona voluntat del món, en un sol objectiu, el de la radicació de la pobresa, la injustícia, la violència, la desigualtat, la malaltia...
L’ajut econòmic al món subdesenvolupat mitjançant les ONG, l’ajut econòmic a les campanyes occidentals per a la investigació de malalties (marató, càncer, etc.) és la manera més freqüent i coneguda de solidaritat, però no és la més important. La solidaritat més perfecta és el fet de posar-se a treballar socialment amb els altres per assolir majors cotes de pau, de justícia i d’igualtat.
Vivim, avui, en una societat que està perdent molt dels seus valors culturals i humans, una societat que es mou bàsicament entorn del consumisme i l’egoisme. Parlar, promocionar i practicar, avui, la solidaritat en mig d’un mont tant individualista i de disbauxa, té un mèrit afegit que bé val la pena ressaltar i valorar. Ens cal, a tots plegats, incorporar molt més el concepte de compartir i l’exercici de la solidaritat al cicle de la nostra vida comunitària i quotidiana.
La solidaritat restarà sempre necessària mentre no es satisfaci universalment el dret als serveis bàsics indispensables, com l’accés a l’aigua potable, al sanejament, l’alimentació o la salut. El dret fonamental a l’educació, a la terra, a la vida, en definitiva.
No n’hi ha prou que parlem de solidaritat, cal que ens hi comprometem social i cívicament. Sant Martí Sarroca acabem de viure fa pocs dies una experiència col·lectiva força participativa amb la campanya de la Marató de TV3. Ara se’ns convoca a les campanyes de la joguina i de l’ampolla. També, individualment, hi ha un petit grup de voluntariat força meritós que aquest mes entrevistem. Estem iniciats en el camí de la solidaritat però hi ha encara molt tros per recórrer.
Fem de la solidaritat, en lloc d’un tòpic positiu, una realitat.
Que l’esperit del Nadal 2007 i els bons propòsits per al nou any 2008 ens esperoni a tots a ser més solidaris.
EQUIP DE REDACCIÓ
El cant de les tendres veus, un tresor a conservar.
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
