Una passejada per l'entorn de la Bisbal del Penedès

Els caminaires a la finca de cal Xico | Vista del pujador integral al marge

La cúpula d'una de les barraques | Trones a la base de les oliveres

El grup esmorzant a l'entrada a Masquefa on hi ha restes romanes | Davant d'una barraca rodona

A les nou en punt del matí del passat diumenge 2 de desembre, a La Bisbal, van començar a arribar a la plaça de l’església (el punt de trobada) els caminaires interessats a fer la ruta a peu programada per veure les construccions de pedra seca d’aquest municipi tarragoní. Allà ens esperava el nostre enllaç i guia ocasional per fer l’excursió anunciada i que en el seu dia, fa uns quants anys, va preparar en Salvador Cañis. Allà, també ens van rebre i acompanyar un grup de bisbalencs coneixedors del seu patrimoni, en total vam formar un grupet de 39 visitants.

La caminada va ser com una passejada turística pels camps actuals de conreu bisbalencs, que estan prenyats de referències de pedra seca. Aquests són monuments que amb la seva presència física mostraven una part de la història del que havien estat aquestes contrades fa cent cinquanta o dos-cents anys enrere, quan sembla que van començar a fer-se aquestes construccions amb pedra. Els participants a la caminada vam poder veure una gran varietat de barraques, unes fetes al costat dels marges, altres soles en un racó del camp que servien per a aixoplugar l’home de les inclemències del temps, o per refugiar-se pel descans de la duresa de la feina del camp i que requeria estar tot el dia de sol a sol; alhora, servia també per guardar-hi els estris i el menjar de la llarga jornada. La construcció d’aquestes barraques es feien sense mitjans, emprant solament la pedres sobrants del camp com a material i l’enginy com a eina de construcció. Molts pagesos es van convertir en experts arquitectes i constructors de barraques, margades, dipòsits i altres edificacions, sempre de pedra seca. La tècnica emprada era buscar la posició correcte de cada una de les pedres per lligar-la amb la resta i formar una sòlida edificació sense cap més altre material d’unió. Moltes d’aquestes construccions han quedat integrades al medi natural i han arribat fins avui dia amb total solidesa, i ens ha deixat un testimoni anònim d’aquest art d’un altre temps que adornen el camp rural amb total harmonia. Aquestes són algunes de les reflexions que el nostre interlocutor ens va transmetre.

La caminada no va ser pas llarga en el seu recorregut, però sí intensa amb la informació donada i detallada de cadascuna de les construccions pel nostre guia bisbalenc, en Josep Vallès. Ens va facilitar els seus coneixements que és fruit del seu acurat estudi i interès en vers la pedra seca.. Ell, juntament amb els seus companys bisbalencs que editen la revista El Marge, fa anys que estant catalogant i donant a conèixer aquest patrimoni rural de la pedra seca al Baix Penedès, i més concretament al seu municipi de La Bisbal. Tot aquest llegat que ens hem trobat caldria preservar-ho per a les futures generacions. Aquest és el missatge que repetidament han publicat i és el compromís que persones com ell han adoptat.

A la gran diversitat de les 270 construccions de pedra seca que tenen catalogades només al municipi de La Bisbal hi ha: barraques, marges, pujadors, escales, trones,  pous i camins que vam poder visitar durant la caminada, però també hi ha un pont i arneres que quedaven lluny del recorregut i no vam poder veure. Una curiositat de les barraques per a nosaltres (altpenedesencs) és que la majoria de les barraques d’aquesta zona són quadrades, un 90%; quan aquí, a l’Alt Penedès, és més corrent veure la barraca de forma arrodonida.

Des d’aquest apartat del nostre butlletí d’El Martinet, adrecem novament el nostre agraïment a aquest equip de gent que treballa per a la recuperació d’aquest patrimoni rural de la pedra seca i que el donen a conèixer mitjançant publicacions, exposicions i de forma periòdica en la revista que publica l’equip de la secció medioambiental de l’ADF Clot de Bou, anomenada El Marge. I en especial, a Josep Vallès per la coordinació prèvia i la companyia durant la visita d’aquest dia a La Bisbal, com també el detall de sortejar entre tots els participants el llibre de Benjamí Català Benach "Belleza rural al Baix Penedès" i que va anar a les mans de la Mercè Santacana de cal Peret Magí Bord de la Rovira Roja.