Carles Querol presenta “Robert Capa:
Tragèdia republicana al Penedès”
Imatges dels últims dies de la guerra a la comarca

Carles Querol, historiador, investigador i exalcalde de Sant Sadurní, va pronunciar el passat 25 de novembre a Sant Martí una xerrada, acompanyada amb imatges del fotògraf i periodista  d’origen hongarès Robert Capa, sobre els últims dies de la guerra civil viscuts en terres penedesenques. Carles Querol va descriure, a partir de les fotografies fetes per Capa el dia 15 de gener de 1939, un dels desastrosos efectes del conflicte, l’èxode de la població civil que fugia amb tot allò que podia dur al damunt per por a les tropes de l’exèrcit ocupant.

Carles Querol va recordar que Robert Capa i altres periodistes de guerra estrangers havien decidit anar prop del front aquell 15 de gener per fer un reportatge. Els periodistes van arribar a Tarragona poques hores abans que les tropes franquistes ocupessin la ciutat i encara van poder recollir imatges i vivències de moltes persones que fugien. Una setmana després, el dia 22 de gener, les mateixes tropes de l’exèrcit nacional o franquista van entrar a Sant Martí Sarroca, el 21 havien arribat ja a Vilafranca i el 23 a Barcelona.

A partir del reportatge de Robert Capa, Carles Querol va descriure l’ambient,  els successos i les situacions geogràfiques on es produïen les escenes fotografiades per Capa. Va ser en el camí que des de Tarragona seguien milers de persones, civils i militars, buscant refugi en direcció a Barcelona per la carretera Nacional 340 i passant pel Penedès.

Querol va ser comissari de l’exposició “Capa aquí. Tragèdia republicana al final de la guerra civil espanyola. 15 de gener de 1939”, que va presentar a Vilafranca durant les festes de Nadal de 2006-07. La importància d’aquesta exposició és que permet descriure els indrets fotografiats i fins i tot reprodueix el seu estat actual. Va explicar que l’origen del treball va ser una de les fotografies ja clàssiques del periodista, en què el paisatge li semblava familiar. Un treball de recerca d’anys que el va dur fins a la seu de l’International Center of Photography, de Nova York, que va permetre a Querol localitzar imatges i proves de contacte del reportatge fotogràfic.

La recerca també li va permetre determinar l’emplaçament exacte on havia estat feta la foto que li havia cridat l’atenció, al Baix Penedès, prenent com a referència l’ermita de Sant Antoni d’Albinyana i va poder documentar així tot el reportatge fotogràfic de Robert Capa, realitzat en terres penedesenques.
Carles Querol va explicar que a partir de l’exposició ha rebut noves dades que li han permès determinar més detalls del reportatge de Capa al Penedès, explicar la seva ruta i comprovar que molts elements paisagístics encara són avui presents, gairebé setanta anys després. Una de les circumstàncies més curioses és la presència constant en el reportatge de Capa de la línia elèctrica amb pals mannesmann, que encara avui existeix i està en servei, seguint el mateix traçat que fa prop de cent anys, en paral·lel a la carretera N-340.
Robert Capa és el nom professional d’Endre Ernö Friedman, un hongarès jueu, que va haver de fugir arran de l’ascens del nazisme al poder, amb la il·legalització del Partit Comunista i l’inici de la persecució als jueus. Capa ja havia  viscut a l’Estat espanyol i va seguir la guerra en els diversos escenaris, És seva la famosa fotografia del milicià republicà abatut al Cerro Muriano.

Xavier Cadafalch va presentar la conferència, que es va celebrar a la Sala Polivalent.

1939. La N-340 a la sortida de l'Arboç | La Badalota, avui, segueix igual

1939. Entre la Gornal i l'Arboç | La carretera nacional al 2006