Com s'ho fan per...

...evitar les "pedres" al ronyó ?

Potser és un títol una mica generalista, però la falta de magnesi, sí que és una de les causes que produeixen pedres als ronyons. Anem doncs a analitzar aquest enunciat.
Quan tenim una falta de magnesi acusada al nostre cos i si ens fan una anàlisi d’orina, pràcticament no trobaran la presència d’aquest element. En aquest moment és quan es propicia la precipitació d´oxalat CÀLCIC, que dit de manera més planera voldria dir que es diposita un tipus de substància salina al ronyó. Aquest és el principi dels nostres problemes ja que en el moment que precipita aquella sal desprès afavorim a què s’hi enganxin altres sals com fosfats i urats. 
Arribats a aquest punt segur que us pregunteu: I com ajuda el magnesi a evitar aquest trauma?
Doncs mireu, compostos com l´oxalat CÀLCIC o la sal comuna formen xarxes cristallines. Anem a visualitzar això per a la sal comuna:

                         Na+     Cl-     Na+    Cl-

                         Cl-     Na+     Cl-    Na+

                         Na+     Cl-     Na+    Cl-

Això d´aquí dalt és clorur sòdic, més comunment conegut com a sal comuna. Es composa de dos elements que són el clor i el calci que al combinar-se formen una xarxa tridimensional. Heu de pensar que el que hem representat allí dalt és de dues dimensions i representa una part ínfima d’un granet de sal comuna.
Hem representat la sal comuna perquè és més senzilla de dibuixar. L´oxalat càlcic és una mica més complicat perquè es composa de més elements, però l’essència és la mateixa. En aquest cas representarem l´oxalat amb un 2-  i el calci amb un 2+.

                          2+       2-        2+       2-

                          2-        2+       2-       2+

                          2+       2-        2+       2-

Ara arriba el moment de conèixer el perquè en ajuda a tindre un nivell òptim de magnesi al cos. A nivell col·loquial podem dir que el magnesi té la mateixa càrrega que el calci i per tant propietats químiques molt similars, però amb un radi atòmic d´aproximadament la meitat (les boles del magnesi les representarem més petites). Amb aquestes propietats, el magnesi és capaç de substituir al calci en la xarxa salina del oxalat càlcic, tal qual representem aquí a baix:

                          2+       2-        2+       2-

                          2-        2+       2-       2+

                           2+       2-       2+       2-

Com podeu observar, el manganès debilita la xarxa cristallina, fent que aquesta es desmoroni evitant que les sals es vagin unint i unint fent créixer la temuda pedra al ronyó.

Com a curiositat, succeeix que quan una pedra forma branquetes com els corals i es trenquen trossets dels braços, per els llocs més estrets, és quan es produeix “l’atac de pedra”. Aquest procés de formació de pedres és degut a la falta de magnesi i ja sigui per una raó o altre, si s’aporta una dosi suficient de magnesi es debilita el procés de pedra i així es va trencant poc a poc.

De vegades quan veig coses com aquesta em quedo impressionat de la intel·ligència de la natura i te’n dones conta de que coses tant simples i a la vegada tant complexes puguin donar-nos un bon nivell de vida o treure’l. El que està clar és que res passa per casualitat i tot en la vida és fruit de l’evolució.

                                                                                      Josep Antón Gabarrón