Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort a Catalunya, per sobre fins i tot del càncer. Cada setmana, 30 catalans moren per culpa d’alguna patologia del cor.
Aquestes malalties provoquen una de cada tres morts, i tot i que s’ha avançat en el diagnòstic i en el tractament, el nombre de casos no para d’augmentar.
De fet, els ingressos hospitalaris per malalties cardiovasculars s’han multiplicat per cinc en els últims vint anys.
Com funciona el cor? La funció bàsica del cor és fer que la sang recorri tot el nostre cos i que li proporcioni l’oxigen i els nutrients necessaris i n’elimini els residus. Per això, és l’òrgan que controla el sistema circulatori.
El cor està format per un múscul únic a tot el cos, el miocardi, que té quatre cavitats: dues de superiors, més petites, que es diuen aurícules; i dues d’inferiors, els ventricles. Cada aurícula està connectada amb el ventricle que té justament a sota per mitjà de les vàlvules que garanteixen que la sang circuli en la direcció adequada. A més a més, el sistema elèctric ajuda que la contracció del cor sigui automàtica i involuntària. Les malalties del cor
El que es pot evitar: l’angina de pit i l’infart
Normalment, la força del corrent ajuda a netejar els vasos sanguinis, però en les corbes de les artèries s’hi pot dipositar el greix del colesterol dolent (LDL), especialment quan altres factors que hi predisposen com l’obesitat, la hipertensió, la diabetis o el tabac estan presents. És el que s’anomena placa d’ateroma. L’acumulació de tot aquest tipus de restes provoca que la placa d’ateroma es faci cada vegada més gruixuda fins que s’acaba
obstruint una artèria coronària. En el cas de la hipercolesterolèmia o augment del colesterol hereditari, seguir una bona dieta i fer exercici físic pot solucionar el problema, perquè el colesterol només és, en part, qüestió de genètica.
L’obstrucció parcial d’alguna de les artèries coronàries provoca una angina de pit i l’obstrucció total provoca l’infart. En aquest darrer cas, moren una part de les cèl·lules del cor.
Els homes són els més afectats per aquestes patologies, ja que de cada sis afectats cinc són homes. Tot i així, la incidència de l’infart en dones ha augmentat en els últims anys. Això es deu a dos factors: primer, l’augment del nombre de dones que fumen i, segon, el fet que solen arribar, de mitjana, una hora més tard a l’hospital i, per tant, moltes vegades el tractament se’ls administra massa tard. Tot i així, s’ha de dir que les dones en edat fèrtil sembla que estan més protegides que l’home davant d’un atac de cor. El perquè no se sap. Cada any, 13.000 catalans tenen un infart de miocardi i prop de 5.000 moren abans d’arribar a l’hospital. Una gran part dels qui sobreviuen acaben tenint arítmies, que són variacions del ritme dels batecs del cor. Si són ràpides, es tracta de la taquicàrdia. Si són lentes, es coneix com bradicàrdia.
Les arítmies també són comunes en altres malalties del cor com la insuficiència cardíaca i, fins i tot, en molts casos no són greus ni perilloses i les pot experimentar una persona sana després de fer exercici o viure emocions fortes. El que no es pot evitar: congènites Cada setmana neixen deu criatures a Catalunya amb alguna cardiopatia congènita, que són aquelles malalties del cor presents des del moment en què naixem. Tot i això, pot ser que els símptomes no siguin obvis. Defectes en la comunicació entre ventricles o l’intercanvi de grans artèries són típics en aquests casos, tot i que n’hi ha uns vint tipus, amb diverses variants. Algunes provoquen una coloració blava de la pell a causa de la falta d’oxigen.
La gran majoria dels nadons afectats són sotmesos a una intervenció quirúrgica durant les primeres hores de vida. El 85% arribarà a l’edat adulta, però alguns necessitaran sempre més atenció mèdica i una cirurgia molt especialitzada. El punt on acaben gairebé totes les malalties del cor: insuficiència cardíaca
La major part de les malalties cardiovasculars acaben desenvolupant, a la llarga, una altra malaltia del cor: la insuficiència cardíaca. Quan el múscul cardíac, el miocardi, no bomba prou sang per satisfer les necessitats de l’organisme, es produeix una insuficiència cardíaca. La poca força per bombar provoca que el múscul del cor quedi flàccid i, per això, es dilata i sembla més gros. D’aquí ve un altre nom amb el qual es coneix aquesta malaltia: cor gros.
També es coneix amb el nom de cor cansat i és que el principal símptoma és la fatiga i l’ofec constant de les persones afectades per aquesta patologia. A més a més, també pot ser que se’ls inflin les cames a causa de la mala de circulació de la sang. Avui dia, aquesta malaltia afecta el 17% de les persones de més de 70 anys. Molts ja han tingut alguna altra patologia cardiovascular i solen tenir una mala qualitat de vida. I és que s’ha de tenir en compte que són malalts que sovint ingressen a l’hospital i que s’han de medicar amb una gran quantitat de medicaments. Aquest aspecte preocupa els cardiòlegs, ja que diuen que només el 50% dels malalts es pren la medicació correctament. Mort sobtada Cada any moren més de 5.000 catalans per mort sobtada. La causa de més del 90% d’aquestes morts és una arítmia que es sol presentar en menors de 30 anys per diverses malformacions congènites o genètiques. Les morts sobtades en majors de 35 anys es deuen a un infart de miocardi.
S’ha de dir, però, que un esportista professional té més del doble de possibilitats de morir de cop que un altre jove de la seva edat. Tot i així, aquests casos es poden detectar quasi sempre amb proves d’esforç, ecocardiogrames i amb tècniques d’imatge com l’ecocardiografia o la ressonància magnètica. Els cardiòlegs també destaquen la importància de saber si el pacient té algun antecedent familiar i si ha tingut algun símptoma, com desmais. Recerca
Una de les grans paradoxes de la medicina actual és que mai s’havien sabut tantes coses sobre el funcionament del cor ni hi havia hagut tractaments tan eficaços, però en canvi no es morien tantes persones com ara.
El tractament de les malalties cardiovasculars ha canviat molt en els últims anys, però encara queda molt per investigar: per poder tenir tècniques de diagnòstic millors, per descobrir la importància del factor genètic i per trobar nous fàrmacs que permetin incorporar diversos components en una sola pastilla.
Rosa Domènech Extret de la Marató de TV3
Tabaquisme
Està àmpliament demostrat que el tabac és perjudicial per a la salut. El fum del tabac conté més de 4.000 substàncies tòxiques. És per tots conegut el poder addictiu de la nicotina, a la qual s’atribueix la dependència que fa tan difícil abandonar l’hàbit del tabac.
El tabac està relacionat amb el 90% dels casos de càncer de pulmó. També és un factor de risc de càncer de laringe, esòfag, bufeta urinària, etc.
El tabac pot provocar també el desenvolupament de l’EPOC o malaltia pulmonar obstructiva crònica, caracteritzada per dues grans patologies: la bronquitis crònica i l’emfisema pulmonar, que poden acabar amb la dependència d’oxigenoteràpia durant les 24 hores del dia, amb la consegüent pèrdua de qualitat de vida.
A més, el tabac és un factor de risc cardiovascular. Predisposa a les següents malalties: angina de pit, infart agut de miocardi, etc.
En la dona embarassada el tabac incrementa el risc de complicacions i provoca un retard en el creixement fetal. En conseqüència, neixen nens amb poc pes.
Els fills de pares fumadors contrauen amb més freqüència infeccions respiratòries i otitis.
El fumador passiu és aquella persona que no fuma i ha de respirar l’aire d’ambients carregats pel fum del tabac. També s’han descrit casos de càncer de pulmó en fumadors passius.
El fum del tabac no sols l’afecta a vostè, també perjudica totes les persones amb les quals conviu o treballa.
Així doncs, vostè té prou motius per abandonar el tabac. És un repte difícil per al fumador crònic, però no és impossible.
Consells per deixar de fumar
Triï una data per abandonar el tabac (intenti que sigui un dia sense reunions o factors d’estrès, és millor un dia festiu). Aquesta data és inamovible.
Ha de deixar el tabac de cop (no serveix fumar menys).
Faci una llista comparativa amb els avantatges d’abandonar el tabac, i una altra amb els que li aporta el tabac. Analitzi de quants cigarrets gaudeix realment en un dia.
La nit anterior a la data assenyalada llenci els cigarrets i amagui qualsevol objecte relacionat amb el tabac.
Practiqui exercici físic de forma regular. L’ajudarà a suportar millor la síndrome d’abstinència i la tensió acumulada al llarg de la jornada i evitarà menjar més.
Premiï els guanys aconseguits: amb l’estalvi econòmic que suposa deixar de fumar pot permetre’s algun caprici, potser unes vacances... Pensi en alguna cosa que li faci il·lusió i marqui-s’ho com a objectiu.
Si no fuma...
...Els sistemes respiratoris, cardiovascular i nerviós tornaran a la normalitat.
...Tindrà menys risc de càncer de pulmó, infart de miocardi i bronquitis crònica, entre altres malalties.
...Gaudirà de més salut i agilitat. Podrà caminar, pujar escales i practicar esport sense cansar-se.
...Gaudirà del sabor dels menjars.
...Serà un exemple per als seus fills i les noves generacions en general.
...Tindrà la satisfacció d’haver recuperat la direcció de la seva vida, que fins ara depenia del tabac.
Punts clau
Decideixi’s ja a posar data per a deixar de fumar i compleixi-la.
Faci còmplices els seus familiars i amics perquè li donin suport.
Faci exercici regularment i eviti menjar aliments que engreixin.
Vagi al seu metge en cas de consum molt important (40 cigarrets al dia) o d’intents fallits previs, per valorar tractament específic amb xiclets o pegats de nicotina.
Amb la seva voluntat i aquests consells estem segurs que pot aconseguir deixar de fumar definitivament.
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
