salut

 
DEPRESSIÓ
La depressió és el trastorn mental més estès i el que té més repercussió social. És  una malaltia que interfereix en l'ànim i en el pensament de les persones. La depressió té greus conseqüències en l'autoestima del malalt i no se supera sense l'assessorament mèdic.

ANGOIXA
Tothom ha experimentat en algun moment una situació d’angoixa: abans de fer un examen, davant d’una cita o en una entrevista de feina. Si és un fet puntual, és d’allò més normal. Quan és permanent i no es pot controlar es converteix en una malaltia mental greu. Un dels trastorns d’angoixa més habituals és el trastorn obsessivocompulsiu (TOC), que es caracteritza  per la presència d’idees obsessives (pensaments involuntaris i persistents que impedeixen pensar amb claredat) i compulsions (conductes repetitives que el malalt no pot evitar de fer, tot i veure que poden ser absurdes). Les persones que  tenen aquest trastorn se senten culpables de la seva conducta anormal i no són capaços de controlar-se.

ESQUIZOFRÈNIA
L’esquizofrènia és un trastorn que dificulta establir diferències entre les experiències reals i les irreals. Afecta la manera lògica de pensar i impossibilita tenir respostes emocionals normals. Una persona afectada d’esquizofrènia, si no es tracta, pot tenir deliris, al·lucinacions o alteracions afectives i viure-ho com si fos veritat. És un dels trastorns mentals en què el component genètic té més importància. El pateix un 1% de la població, acostuma a aparèixer en la joventut i es desenvolupa al llarg de la vida adulta.

TDAH, AUTISME I TLP
El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) és un trastorn neuropsicològic del comportament que provoca falta d’atenció, impulsivitat, distracció i inestabilitat emocional. És una de les causes més freqüents del fracàs escolar i de problemes socials en l’edat infantil. Afecta entre el 5 i el 10% de la població infantil i adolescent, i si no es tracta pot arribar a tenir greus conseqüències en l’edat adulta.
Alguns dels símptomes del TDAH es poden arribar a confondre amb els d’un trastorn límit de personalitat (TLP). Qui pateix un TLP té veritables dificultats per contenir els seus impulsos. Viuen en una permanent inestabilitat emocional i els seus sentiments van d’un extrem a l’altre de manera gairebé constant,  fet que els aboca a relacions i conductes perilloses i agressives.
L’autisme és un trastorn del desenvolupament que persisteix durant tota la vida. Aquesta síndrome es fa evident durant els primers 30 mesos de vida i dóna lloc a diferents graus d’alteració del llenguatge i de la comunicació, de les competències socials i de la imaginació. Sovint aquests símptomes s’acompanyen de comportaments anormals, com activitats i interessos de caràcter repetitiu i estereotipat, de moviments de balanceig i d’obsessions insòlites cap a alguns objectes o esdeveniments. El nivell d’intel·ligència i la gamma de capacitats de les persones amb autisme són molt variables encara que la immensa majoria (75%) presenten una deficiència mental associada de diferent grau.

Resum de Rosa Domènech