Sabut és que a la Bleda des de fa molts anys hi ha un rec que recull l’aigua de la riera de Pontons i del riu Foix, i que avui dia està pràcticament en desús. Aquesta obra és força antiga i no se sap exactament quan va ser construïda. Alguns trams d’aquest rec són cobert, és una mina, originalment de l’alçada d’un home. El rec va ser construït amb la finalitat de fer treballar dos molins amb la força hidràulica, l’aigua que recollia era transportada i emmagatzemada en una bassa on després la força de la caiguda per gravetat de l’aigua movia les moles de pedra de dos molins fariners existents, molt propers al riu Foix. El molí de dalt era on hi havia la basa i el molí, després passava al molí de baix. D’aquest últim en queda una part de l’antiga edificació en ruïnes, amb unes parets de pedra considerables en la nau principal.
Al anys quaranta del passat segle XX, quan els molins hidràulics ja feia temps que havien deixat de funcionar, en Rafael Batlle, de cal Diego de la Bleda, va llogar l’ús de l’antic rec als seus propietaris, aquests eren també els amos de la finca coneguda amb el nom del castell. Batlle va posar un viver de ceps americans, aquesta explotació de planter necessitava molta aigua, per la qual cosa va construir una sèrie de pous col·locats en forma de cercle al final d’aquest rec i molt propers als molins abans esmenats, on hi emmagatzemava l’aigua provinent d’aquest antic rec. Per aquest motiu es va fer una neteja general d’aquest rec, doncs ja feia anys que els molins s’havien abandonat i no es feia la neteja del rec. Calia aprofitar al màxim el cabal d’aigua provinent del riu Foix i de la riera de Pontons. El vei de cal forner de la Bleda, en Josep Batlle, hi va treballar en la neteja on sembla ser que en algun punt es va treure fins a un metre d’alçada de terra
Aquesta explotació de planter de cep americans va deixar de funcionar fa uns anys i a l’any 1997, quan el deteriorament dels pous era evident i no tenien ja cap ús, es va reomplir el terreny amb runa i es va posar una capa superficial de terra. Actualment hi ha plantada una vinya que pertany als cellers de cal Torres.
A la foto n.1, podem veure una part d’aquests pous del Diego, en la seva última etapa de vida, era l’octubre de l’any 1997, quan estaven en la fase de recobriment de runes. La foto n.2, és quan el terreny ja tenia els pous tapats, el setembre del 1998. La casa del fons és un edifici annex al castell (propietaris del rec), i a la dreta el cementiri i la capella de la Bleda. La foto n.3 és actual, la perspectiva és la mateixa que la foto anterior on hi veiem la jove vinya emparrada quan comença a rebrotar, era l’abril del 2008.
Actualment, el rec arriba fins a cal Déu on la poca aigua que hi passa és desviada de nou al riu Foix. Aquest desviament es va fer fa uns anys quan van anul·lar la bassa del molí de dalt. Quan el rec estava actiu, els veïns de la zona veien com els seus pous eren proveïts d’aigua. Aquests últims anys, els veïns de cal Déu i cal Rei hi fan un mínim de neteja a la reclosa de la riera de Pontons, lloc on el rec agafa l’aigua, d’aquesta manera poden mantenir un petit cabal d’aigua als seus pous.
Dades i fotos: El Martinet, octubre de 1997, setembre de 1998 i febrer de 2004.
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
