99è aniversari de Palmira Romagosa Vallès

El diumenge 5 de desembre passat, la Palmira de cal Pep Caldes (el Pep Caldes era el seu avi), va complir 99 anys. Ella va néixer el 1911, al començament del segle XX i ara ha celebrat aquest 99è aniversari al començament d’aquest esbojarrat segle XXI.

Diumenge a la tarda, la seva família li va preparar una celebració sorpresa amb unes quantes amigues i veïnes, que la van acompanyar en el berenar de celebració, on hi va haver regals per a la homenatjada, que va estar molt contenta i sorpresa en un primer moment.

Tres dies després de l’aniversari vam conversar amb la Palmira quan estava de tertúlia amb una veïna,  assegudes al banc de davant de casa seva, on passa bones estones si el temps acompanya. Hem pogut comprovar que té bona memòria i ens ha respost molt amablement. Resumim les seves paraules. Ens ha dit que va néixer a cal Caldes, a La Serra de Dalt, i de joveneta va viure a diferents cases de Sant Martí i que tenia una germana 4 anys més gran que ella, la Lola . Va començar a treballar a la centraleta de telèfons de Sant Martí quan tenia divuit anys, que era a la casa on avui viu. Va ser la primera treballadora de telèfons al municipi, llavors sols hi havia tres o quatre telèfons a tot el municipi. És va casar als 29 anys però reconeix que ella mai havia volgut casar-se. Li agradava anar a ballar i sortir amb la colla però no pensava en els nois, mai havia fet plans per casar-se tot i que, quan va ser l’hora, es casà i va continuar amb el treball de la centraleta, que no va abandonar fins l’any 1968. Van ser gairebé quaranta anys els que va estar de telefonista, i quan ho va deixar, hi havia una vintena de telèfons a tot el municipi. Per això, la gent més gran del poble encara anomena la casa de la Palmira com a Telèfons. També va fer de perruquera, feina que va anar a aprendre a Barcelona i que, després d’un temps, va deixar per dedicar-se a la de telefonista, ja que la centraleta l’ocupava de les 8 del matí fins a les 10 de la nit, i si hi havia una urgència a la nit, també tenia l’obligació de contestar. Durant aquesta època, també venien els bitllets per anar a Vilafranca amb els autobusos de la Hispano Igualadina que tenia, i encara ara té, la parada davant mateix de la casa. Era una feina compatible amb la centraleta ja que, les dues, les exercia als baixos de casa seva.

El seu marit, Pere Queraltó Morgades, va morir amb 69 anys després d’una llarga malaltia quan ella en tenia 65, fa doncs 34 anys que es vídua. De la seva joventut ens diu que aleshores tenien molt poca llibertat, i que ara, creu, el jovent en té massa.

Mossèn Miquel li va portar la comunió el matí del diumenge del seu aniversari; li va dir que l’any vinent, per celebrar els 100 anys, hi anirà a dir la missa a casa seva..

A la foto, podem veure la Palmira amb cara feliç davant del pastís d’aniversari. A l’altra, la colla de veïnes que l’acompanyaren en la petita i emotiva festa d’aniversari. D’esquerra a dreta, són: Navidad, Lola, Roser, Maria, Carmeta, Maria, Palmireta, Mari i la Palmira, obrint els regals.

Per Molts Anys!.

< Portada