El club de voleibol martinenc trepitja fort

Aquest equip ha estat notícia, després de la seva emancipació de la Unió Esportiva Martinenca. Hem cregut oportú conèixer notícies d’aquesta nova entitat del poble. El seu dinamisme ha creat prou atenció dels martinencs. Ens hem reunit amb dos components d’aquesta entitat per fer l’entrevista, en Joan Ràfols i en Jordi Chacón, amb l’equip de voleibol entrenant a la pista.

El Martinet.- Quin tipus de legalització heu adoptat (estatuts, associació esportiva, etc.) ?
Joan i Jordi.- És una mica complicadot, però et podem dir que el primer que vàrem fer són els estatuts com a entitat esportiva i, després, una mica més assessorats per la Generalitat ja ens vam transformar en associació esportiva.   

E.M.- Com us regiu organitzativament (junta directiva, assemblea, etc.) ?
J. i J.- Nosaltres el que tenim és una junta directiva, el que passa és que moltes vegades és assembleària per prendre les decisions més importants. Per exemple, l’organització i la paperassa es porta tot des de la junta directiva i en altres tasques ens ajudem entre tots. Normalment, quedem els de la junta per arreglar-ho tot i, de tant en tant, hi entra alguna jugadora.

E.M.- Fins ara havíeu estat vinculats a la Unió Esportiva Martinenca, per què us n’heu desvinculat?
J. i J.- Principalment ens en vam desvincular per a poder-nos autofinançar. El principal problema és que jugar a voleibol val molts cèntims, federativament parlant.

E.M.- Quins avantatges i quins inconvenients creieu que us aportarà la desvinculació ?
J. i J.- Està més que clar: d’avantatges tots. Bàsicament, ara tenim els nostres propis col·laboradors, però bé, estem fent bàsicament el mateix que quan estàvem amb la Unió Esportiva Martinenca. La Unió esportiva ens deixava de forma gratuïta el seu nom com a club i entitat i de tota la resta ens n’havíem d’encarregar nosaltres. També s’ha d’esmentar que mentre vàrem estar amb ells, ens donaven la part econòmica proporcional del que rebien de l’Ajuntament com a associació o club, que s’ha d’agrair en tot moment, però insuficient per a un club com el nostre, ja que no ens arribava ni per pagar les fitxes federatives de les jugadores. Desprës pots anar sumant arbitratges, desplaçaments, peatges, ... etc.
Tornem a dir el mateix: És el mateix que fèiem, però amb el nostre propi nom. Ara som un club amb socis que ens permet obtenir ingressos, que de l’altra manera no els podíem tenir.

E.M.- Suposem que, per exemple, en publicitat també rasqueu quelcom, no?
J. i J.- Igual. És el que et dèiem abans, col·laboradors vol dir publicitat al pavelló o poliesportiu en general, a les camionetes, que ja ho teníem d’abans.

E.M.- Encara estic esperant els desavantatges de la vostra separació.
J. i J.- Els desavantatges bàsics han estat molta feina i  “papeleo”. Tota la resta són els avantatges que t´hem esmentat abans. Realment ha estat un munt de feina feta de la qual esperem que ens aporti els seus fruits, el d’autofinançament com el més important.

E.M.- Qui formeu la junta?
J. i J.- Doncs, mira, com a president, tenim en Joan Ràfols, com a sotspresident en Manel Mantero, la Mònica Vàzquez com a tresorera i la Mònica Galindo com a secretària. Després, com a vocals tenim la Raquel Garcia i en Jordi Chacón.

E.M..-Teniu socis? Quants? Quina quota paguen ?
J. i J.- Sí, tenim socis i actualment en són 124 i paguen una quota de 20 euros anuals. Del número aquest que t’hem donat, no te’n pots refiar massa, ja que setmana per setmana, es van adherint nous socis. Aquests 124 ja pertany a la setmana passada i ara mateix ja en tenim a 4 o 5 de nous per adherir-se.

E.M.- Quin pressupost teniu?  Quines són les principals despeses?
J. i J.- De pressupost tenim la subvenció de l’Ajuntament de forma anual, les aportacions individuals de cada jugadora per la fitxa i com a quota de soci. A més a més,  com a entitat disposem d’ingressos extres per part dels socis i col·laboradors. Fixeu-vos si realment es necessita líquid, parlant econòmicament, que ja només per sortir a jugar es necessiten entre fitxes, quotes a la federació, assegurances ... etc., uns 1.500 €. Després, s’hi ha de sumar els àrbitres a uns 70 € per partit, els desplaçaments que de moment s’ho paguen les jugadores, a excepció del peatge. L’any passat per exemple es van pagar uns 500 € en peatges. Resumint, que vas sumant i sumant i espanta una mica. L’any passat, per donar més dades, s’ha arribat a unes despeses per un equip sènior, de 3.600 €.  

E.M.- A part de l’Ajuntament, teniu  sponsors?
J. i J.- Sí. Aquests ens paguen l´equipació de les jugadores i en són 4, que són Cal Janny (equipació de l´equip juvenil), Agrovivers (equipació de l´equip senior), Cal Diari i Autoservei Teresa/Cal Carnisser que s´encarreguen de les bosses esportives de les jugadores. Els col·laboradors, que en són més de 24, contribueixen fent propaganda al pavelló, els socis que ja fan prou estant adherits, ... etc.

E.M.- Quantes jugadores sou en Sènior i en Juvenil ?
J. i J.- Doncs mira, en Sènior en són un total de 14 i un total de 7 jugadores, en la categoria de juvenils.

E.M.- Per què no hi ha masculins ?
J. i J.- Doncs mira, és tan simple com dir-te que ens faltaven jugadors. Realment es podia haver arribat a formar amb les persones justes, que són 6, però era anar-se-la a jugar massa, perquè només que en falti un a l’equip, no et deixen pas jugar. Vaja, que no és com el futbol, que sempre en pot faltar un o més a l´equip.

E.M.-Llavors, en quines categories militeu ?
J. i J.- En dues de femenines, la Sènior i la Juvenil, el que passa que s’ha de concretar. La nostra categoria és 3a divisió Catalana/grup C. En el cas de les juvenils, estaríem parlant del JESPE en la categoria CEBLLOB (Consell Esportiu del Baix Llobregat). Això és així o té aquest nom, perquè aquí al Penedès hi ha pocs equips, en canvi al Baix Llobregat n’hi ha més i s’han d’anar reagrupant segons les zones i jugadores disponibles. Hi ha equips aquí i allà, i per això es produeix aquest reagrupament i podem fer una lliga amb més equips.

E.M.- Quins objectius esportius us heu marcat?
J. i J.-  Sense cap mena de dubte, per la categoria Sènior, el que ens interessaria és pujar, o com a mínim promocionar que, ara per ara, sembla prou viable. En el cas de la categoria Juvenil, no tenim assignats objectius, més que preparar-los per quan pugin a Sèniors.

E.M.- Ara que veig la llum al pavelló, qui és qui la paga?
J. i J.- Com a entitat del poble que som, la paga l’Ajuntament.

E.M.- Quins són els objectius com a entitat ?
J. i J.- El nostre objectiu primordial és arribar a ser autosuficients o autofinançats i, així, que les pròpies jugadores no s’hagin de pagar la seva pròpia fitxa i que el club pugui pagar les seves pròpies despeses tot sol.

E.M.- Quines instal·lacions feu servir ?
J. i J.- Bàsicament, les municipals de Sant Martí Sarroca per entrenar i jugar el partits de casa (pista i vestidors). Pels de fora, el pavelló que toqui. Com a novetat, ens hem arribat a plantejar d’entrenar fora, algun dia, del pavelló municipal, concretament a la platja, el que passa és que aquest setembre, en plena pretemporada, se’ns en va anar tot en orris, ja que es va posar a ploure.

E.M.- Però escolteu, si tot hagués anat bé, ja haguéssiu tingut llum?
J i J.- Bé, això ho haguéssim fet en dissabte, en ser un dia extra. No era pas un dia normal d´entrenament..

E.M.- Quants dies i temps dediqueu als entrenaments ?

E.M.- Parlant de temps, quins són els vostres horaris habituals de competició quan jugueu a casa ?

E.M.- Qui són els vostres entrenadors ?

E.M.- Voleu afegir alguna cosa més ?
J. i J.- Ens agradaria destacar que som molt nous en això, però tot i així ens agradaria donar les gràcies a tothom que ens recolza, ja siguin socis, col·laboradors, patrocinadors, la gent que ens ve a veure i animar, ... etc. Com tota persona, ens podem equivocar en algunes coses, però estarem molt agraïts que ens ho aneu dient o comunicant.

                                                                                  Josep Anton Gabarron

Presentació oficial del Club Vòlei St. Martí

Jugadores juvenils i sèniors, acompanyades del president Joan Ràfols, en el moment de l’apadrinament del club per Agustí Benedito.

Les jugadores també van fer parlar al “superentrenador” Benjamí Amado.

La sala Gòtica del castell es va omplir de seguidors del vòlei i representants d’entitats recolzant l’acte de presentació oficial

L’equipatge de les sèniors i les juvenils amb els corresponents sponsors gravats a les samarretes

Amb la sala Gòtica plena, es va celebrar la presentació oficial del nou Club Vòlei St. Martí, el vespre del divendres 3 de desembre. El jove Joan Ràfols, com a president de la junta rectora del club, va obrir la cerimònia agraint la presència a l’acte i el suport de la gent del poble que ha permès “fer realitat el somni” d’assolir l’intent d’autofinançament del vòlei. “Ens sentim elogiats pels molts socis i col·laboradors que hem aconseguit”, afirmava Ràfols amb satisfacció.
Acte seguit, va procedir a la presentació, una a una, de les jugadores dels equips juvenil i sèniors femenins.

Agustí Benedito i Benet, candidat a la presidència del Barça en les últimes eleccions del club blaugrana i que va ser present a l’acte convidat per apadrinar al nou club, va prendre la paraula per agrair haver pensat en ell, tot reconeixent que li agrada el vòlei i que n’és un seguidor habitual, ja que la seva filla de 13 anys n’és jugadora. Les capitanes li van fer el lliurament del carnet número 0 i d’un pergamí rememorant l’apadrinament. Benedito va manifestar estar content de poder donar suport i ànim a aquesta iniciativa esportiva, tot encoratjant-les a ascendir a la categoria B Sènior i comprometent-se a promocionar el club Vòlei St. Martí mitjançant les eines de què disposa amb les noves tecnologies.

Les jugadores també van reclamar les paraules del “superentrenador” Benjamí Amado,  qui va manifestar estar molt content per aquell acte de presentació oficial i per haver engegat aquesta nova singladura amb molta força i amb el desig que segueixi endavant.

L’alcalde, Ramon Carbó, va cloure els parlaments augurant èxits per l’empenta del jove Ràfols i el recolzament de Benedito, tot mostrant la seva satisfacció de què el jovent de Sant Martí tingui la iniciativa de crear una nova entitat. “En l’esport es guanya i es perd, però Sant Martí segur que hi guanya”, acabava afirmant.

Els patrocinadors dels equipatges corren a càrrec de Cal Janny per a les juvenils i de Planter de vinya Agrovivers J. Rafols i fill per a les sèniors.

Finalment, la capitana de les juvenils va recitar un breu però simpàtic i emotiu poema dedicat al moment històric.

Tota la concurrència, jugadores, junta, autoritats, socis, col·laboradors, familiars i representants d’entitats que omplien la sala van gaudir d’un petit refrigeri i van brindar  amb cava per acabar de celebrar l’esdeveniment.

< Portada