L’actual castell de Sant Martí Sarroca té molts anys d’història, encara que avui ens centrarem només a recordar la seva última reconstrucció, i dit sigui de pas, que la seva fundació s’atribueix als romans i que a partir de l’any 287 ja hi ha notícies de la seva existència, i a l’any 714 va caure per primera vegada sota el domini musulmà. Va ser durant la I Guerra Carlista (1833), quan s’incendià i va quedar en ruïnes. L’any 1945, tot i el seu aspecte ruïnós, és declarat monument històric-artístic. Veiem el seu aspecte a la segona fotografia de la pàgina.
La reconstrucció sorgeix de la iniciativa i voluntat d’alguns martinencs que proposen a l’Ajuntament que prengui les mesures adequades per començar una reconstrucció. L’any 1963 es crea una comissió per aquest fi, amb el nom de “Comisión de conservación y reconstrucción de monumentos artísticos e históricos de San Martín Sarroca”. Estava composta per membres de l’Ajuntament, església i societat civil. El 23 d’agost del 1963 van començar els primers treballs per netejar la runa acumulada de tants anys. Cada dia anaven a treballar 2 persones diferents del poble de forma gratuïta, però forçada. Era una prestació social que cada família havia d’aportar per contribuir a la reconstrucció del castell que de moment no tenia pressupost per afrontar la rehabilitació.
Després de diverses entrevistes per part de l’Ajuntament i de sol·licituds d’ajuda econòmica per la realització de l’obra, la Diputació de Barcelona va reconèixer l’esforç inicial i van destinar petites quantitats de diners que després anirien augmentant. També van nomenar un arquitecte per reconduir les obres que va ser Camil Pallars i Arisa, cap provincial de Conservació i Catalogació de Monuments de la Diputació.
Per reconstruir pedra sobre pedra aquells immensos murs del castell, es va llogar un paleta especialista amb la pedra. Agustín Aznar Temprado era un treballador de l’empresa de construccions Canals. Agustín feia poc temps que havia arribat a Sant Martí amb la seva família però ja se sabia que era un home que dominava l’ofici amb les pedres, ell era de Montoro de Mezquita (Teruel), i en aquella zona les construccions bàsicament eren de pedra.
Va treballar 14 anys al castell, primer refent la sala Gòtica que va ser inaugurada el 18 de novembre de 1971. Amb aquesta part restaurada, la fesomia del castell va canviar molt. Durant aquests anys va tenir l’ajuda d’altres persones però, especialment va tenir en la persona del popular Josep Domènech Muñoz, conegut com en Pepet Teixidor, una companyia constant que l’animava amb el seu conegut entusiasme en vers la reconstrucció d’aquell castell que ell sempre havia vist derruït. El treball de reconstrucció al castell no va ser regular, doncs s’anava fent durant les temporades que hi havia partida pressupostària. Un cop acabada la sala Gòtica, es van començar les obres a la sala de Ponent que van durar fins que es va inaugurar el 16 de juny de 1978. Aquesta sala, però, no la va poder acabar Agustín, doncs el 30 d’abril de l’any 1976 va patir una caiguda mortal des d’una bastida en una altra obra a Sant Martí, va ser en un d’aquests períodes que les obres del castell estava parada .
A partir de llavors, la reconstrucció del castell va tenir altres paletes especialistes martinencs que van continuar la feina amb la mateixa tècnica, com Joan Vallès Galimany, Clemente Tena Troncho, Josep A. Salvà Calaf, entre d’altres. A partir dels anys vuitanta la reconstrucció es va anar alentint, però es van continuar les obres a la sala sud del castell que es va acabar a mitjan dels anys 90. Cal recordar que la tardor de l’any 1988, l’Ajuntament va preparar un seguit d’actes per commemorar els 25 anys de les obres de reconstrucció. Ara, amb el pas dels anys i de tota aquesta moguda per a la reconstrucció del castell, els martinencs d’avui podem dir i veure que la reedificació és un fet, gràcies a l’esforç, col·laboració i l’entusiasme de tot el poble.
Veiem a la primera instantània una imatge bucòlica del treball manual d’aquells primers anys d’il·lusió per poder veure el castell acabat algun dia. L’Agustín dret i el Pepet assegut, cap dels dos ho ha pogut veure com ho veiem avui nosaltres. L’Agustín va morir l’any 1976 i el Pepet l’any 1981. La segona fotografia és una postal del castell en ruïnes, dels anys cinquanta del s.XX. La tercera és de l’estat de les obres a la sala Gòtica i part de la torre, on es veuen de nou l’Agustín a dalt i el Pepet a baix. La quarta és de les obres a mig fer a l’escala d’accés a la sala Gòtica. Les dades són extretes d’El Martinet (novembre de 1988) i part de les memòries d’en Lluís Pujadó i Queraltó no publicades. Fotos: de la família Aznar Betes.
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
