Poemes Sant Jordi

Te’n vas anar a l’estiu

Te’n vas anar a l’estiu, per no tornar mai més
tot t’ho vas emportar. I per molt que ho he intentat
per ocupar el teu lloc, ningú he pogut trobar.

Vas prendre nostres il·lusions, nostres projectes,
nostres promeses. Moltes promeses que mai es compliran.

També vas prendre tot el meu immens amor
dipositat en tu. Vas prendre la millor part
de la meva vida impossible de recuperar.

Vas trencar els teus compromisos, les teves promeses.
Vas perdre el millor que hi havia dintre de mi.

Tot lo bo t’ho vas emportar, tan sols em vas deixar
tristesa, angúnia, impotència, falta de carícies.

Amargs records, molt profunds, impossibles d’esborrar
i totes les meves forces per tornar a estimar
res em queda, ni ganes de lluitar.
vas prendre el meu somriure, em vas deixar soledat.

Tardor. Cauen les fulles seques dels arbres
i ja sense força. Igualment cauen
les llàgrimes dels meus ulls,
quan en soledat ploren per tu

les flors es marciran i desapareixeran,
igual que va desaparèixer el teu amor per mi.

Hivern, infern de records inacabables
quan amb l’excusa de donar-nos calor
aprofitàvem qualsevol excusa sense cap pudor
per unir nostres desitjats cossos i fer l’amor.

Recordo aquells dies de pluja
quan estàvem llargues hores al llit
jugant, rient com dos nens entremeliats.

quan agafats de les mans corríem per la neu
alegres fen estranys ninots, tirant boles de neu
a altres nens, i grans que ni ens coneixien.

Primavera, estació floreixent i feliç
quan els boscos, prats i flors floreixen i broten.
Primavera! Paraula màgica, per al qui l’amor espera.
Trista i melancòlica per el qui ha perdut l’amor
i desespera. Per al qui ha deixat enrera la il·lusió,
l’esperança i ara viu sense ella.

Potser canvïi els ànims amb la fragància de les flors.
Potser amb l’aroma del camp neixin esperances noves

Estiu. Al final ara farà un any,
recordo quan passejàvem per aquelles
blaves platges abraçats, corrents,
saltant com dos nens sortint del parvulari.
Ara la sorra és grisa i les aigües no són tan blaves.

Ara passejo sol, mirant a l’horitzó
esperant que alguna ona et torni als meus braços
per abraçar-te amb totes les meves forces
i no deixar que marxis mai més del meu costat.

Recordo, quan asseguts a la sorra, entre rialles em deies
fa molta calor no t’acostis tant, ves-te’n a  un altre costat.
Recordo els teus moviments, amb quina gràcia
solies caminar. Els teus rossos cabells
que sota el sol anaven brillant.
Al passar junt amb tu, tots els homes s’anaven girant.

Sempre la mateixa promesa. T’estimo molt.
No sabria viure sense tu, ni tan sols respirar
per res del món, ai, em separaria del teu costat.

Diuen que el temps tot ho esborra.
El meu amor per tu no crec que hi hagi res capaç d’esborrar-lo.

Pesa massa perquè el corrent se l’endugui arrossegant
està molt fondo perquè el vent el faci volar.
és massa gran, no cap en cap bagul
per tancar-lo amb clau i deixar-lo oblidat.

El teu sí va ser dèbil, fràgil.
El vent igual que un paper
el va prendre volant per dipositar-lo a un altre costat.

Com les pluges torrencials,
de mi et vas allunyar.
Vas perdre tot el que senties per mi,
tot el que hi havia en mi.
Ho vas anar arrossegant,
per portar-ho al riu, i dipositar-ho a l’oceà.

Manel Córdoba
-categoria adults-

Si el sol surt per a tothom

Si el sol per a tothom surt
i el mateix aire ens omple els pulmons
perquè busquem raons
per enfrontar nostres móns.

Els mateixos anhels i passions
no manté nostre cor amb esperança?
Doncs perquè no ens donem les mans
I oblidem tota recança.

Tots els homes de la terra
mereixen ser respectats
sense importar raça ni creença
puig tots naixem sense pecats.

La cara se’ns vesteix d’hipocresia
quan diem: Racista? - Jo no,
i després girem l’esquena
als qui són d’un altre color.

Mai podrem ser lliures
si no aprenem abans
a estimar i a respectar
el color de nostres germans.

L’Esperança
Marina Ferré
-categoria 12-14 anys-

Sant Jordi

Sóc d’un país molt petit,
la més rica i estimada,
és la de tots coneguda
per la terra catalana.

Tenim el patró que és
Sant Jordi, amb el saber
l’arma i l’escut, respiro
la pàtria catalana i
les santes tradicions.

Nàdia
-categoria 0-9 anys-

 

El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca