Protagonistes

Clemente Tena, coneixedor de l'art de la pedrea seca

En aquests dies s’han estat efectuant uns actes en reconeixement a les obres de Pedra Seca i quan diem Pedra Seca és pedra única i exclusivament, juntament amb l’art d’alçar-la en forma de parets per elements constructius.

Com us podeu imaginar, la tècnica de la Pedra Seca es considera una de les primeres tècniques per construir amb un dels materials que la natura ens brinda de forma generosa a la zona del Mediterrani: la pedra. És per això que la construcció típica de la nostra zona és feta amb pedra, de la mateixa manera que en altres zones les podem o podíem trobar fetes de canyes, branques o qualsevol altre material subministrat per la natura.

En Clemente Tena i Troncho, nascut el 23 de març de l’any 1927, és fill d’aplicador/constructor de Pedra Seca i tot i que ell no va continuar l’ofici del seu pare, té prou experiència com per fer-li aquesta entrevista / article.

El Martinet.- D’on prové  vostè?

Clemente Tena.- Jo sóc nascut a Castellfort, província de Castelló, però ja fa 55 anys que estic aquí a Sant Martí.
E.M.- Tenim entès que ha treballat la Pedra Seca. Què és el que ha tocat?
C.T.- Amb Pedra Seca pròpiament he fet molt poca cosa. De casetes n’he fet només una i a més a la província d’on jo sóc a l’edat de divuit anys. Una cosa sí que és veritat: he tocat molta pedra, però ja acompanyades d’argamassa, calç amarada o ciment. Fet d’aquesta manera he fet molts marges, cases senceres amb aquesta calç amarada a les cantonades per reforçar, arcades, cuina, escales, marges i torreons del castell del poble  fets amb ciment, molts dels marges de Moja i Pontons.
E.M.- Havent estat al costat del seu pare podem dir que ja es té molt de guanyat, oi?
C.T.- Doncs sí. El pare em va ensenyar a posar les pedres. Ell ho feia tot amb Pedra Seca.

Arribats a aquest punt, en què cada construcció de Pedra Seca es fa amb pedres de la zona i al gust de cadascú, podem dir que qualsevol construcció d’aquest tipus es pot considerar com una peça única, que en alguns casos presenten una gran riquesa constructiva, no com ara, que fan enfilalls de cases calcades.
Ara això sí, el ciment va anar guanyant terreny de forma inaturable a aquest art ancestral, evitant que el nostre protagonista s’acabés especialitzant en la mateixa feina que el seu pare. Els coneixements sí que podem dir que s’han transmès de generació en generació, però incorporant les millores que van apareixent amb el pas del temps.

E.M.- Llavors, el seu ofici queda clar quin ha estat, no?
C.T.- Sí, com molt bé intueixes, la meva feina bàsicament ha consistit en fer de paleta. Era el que em donava el pa de cada dia. Des d’aquella primera casa de pedra no en vaig fer pas cap més de Pedra Seca.
E.M.- El ciment, però, és un material relativament nou per a la seva època. És que havia treballat qualsevol altre tipus de construcció entre la Pedra Seca i el ciment?
C.T.-  És clar que sí. Havia fet moltes cases de terra. Apa que no havia garbellat quilos i quilos de terra per extreure-li les pedretes. A més, resulta que de la terra d’on vinc jo, la construcció de cases amb terra estava força arrelada amb acabats de teulada en pi. Una facilitat de la que ja es disposava en aquesta època, era que per fer les arcades s’utilitzaven fustes com a suport, manera de fer que encara continua vigent actualment.

Encara que les cases fetes amb terra natural, ho podem considerar un ús sostenible dels medis naturals, podem considerar que la integració al medi natural no és tan acusada com la Pedra Seca.
És més, si les piràmides d’Egipte es poden considerar monuments històrics de patrimoni mundial, perquè no ho podem considerar així també la Pedra Seca. Les construccions són molt diverses, però és que l’art de portar-les a terme també té molta vàlua.
Parlar de la Pedra Seca sembla un pas enrere, però sempre està bé girar el cap enrere per veure com ho feien els nostres avantpassats per tirar endavant sense medis. La Pedra Seca és un repte de la vida del pagès per posar-se a resguard sense cap altre medi que la pedra i les mans. Realment, és una mostra d’enginy dels pagesos de l’època que feien tot el dia al camp.

E.M.- Miri una cosa: Sabia que actualment s’haurien de demanar permisos per aixecar una construcció? Sap si abans era necessari?
C.T.- Que jo sàpiga no. Penso que no eren necessaris en aquella època.

Per sort hi ha gent que se’n recorda de l’esforç dels  nostres avantpassats i davant d’aquesta alarma generada per aquest temps d’oblit, destrucció, abandonament progressiu de l’agricultura tradicional i major intromissió de maquinària que arrasa amb tot el que es posa al seu davant, incloses les obres de Pedra Seca.
Estem d’enhorabona per tenir aquest tipus de gent que vetlla per les construccions d’aquests homes, posant pedra sobre pedra, evitant que les mateixes retornin al seu lloc natural.

E.M.- Escolti, estem ben fornits de pedra seca a Sant Martí?
C.T.- Home, aquí a Sant Martí tenim alguna cosa feta amb pedra seca, però no és un dels pobles més nodrits en aquest tipus de construcció.
E.M.- Ara fa poc hem parlat de la devastació de l’home sobre aquest tipus de construccions, però totes cauen per culpa de l’home o tenen data de caducitat?
C.T.- Jo l’única cosa que et puc dir és que si està ben fet no cau i si cau és pel pas de molts i molts anys o degut a la mà de l’home.
E.M.- Veiem que l’estil de construcció és lliure, però vostè quants tipus en coneix?
C.T.- Conèixer, conèixer, només conec la quadrada o rectangular, però sé que el pare en feia de qualsevol forma: quadrades, rodones, adossades, de doble estança, amb xemeneies i sense, etc. Aquests són tipus o morfologies de construcció, però s’utilitzaven per a diverses utilitats a part d’aixoplugar al pagès, com podien ser l’aixopluc de l’animal de feina o com magatzem d’eines.
E.M.- M’he fixat que sigui quina sigui la forma del tancat, la part de dalt sempre acaba en cercle. Com pot ser això?
C.T.- Sí, mira, pels que hem treballat això, sabem que és així perquè la construcció sempre s’acaba en un punt alt que està al centre. Això es fa difícil d’entendre per a les construccions de base quadrada, però heu de pensar que al treballar només amb pedres, sense cap element de sustentació com les bigues, s’ha d’acabar morint en el punt central més alt. Encara que sigui construcció de base quadrada, s’han d’anar fent pujar les pedres de la teulada calçant més pes a la part ja col·locada per anar tancant el recinte amb la mica de pedra que queda en suspensió, segons il·lustrem aquí a baix:

Fixeu-vos que almenys un setanta per cent queda recolzat a la pedra de sota, això assegura una bona base per poder pujar la teulada cap amunt amb garanties.
Com que el punt central és la fi, no hi ha cap altra solució que anar tancant el forat de forma circular. S’ha de mirar d’anar tancant de forma concèntrica, acabant al punt final, tal i com aquí il·lustrem:

Un cop aconseguit el punt final  s’acostumava a posar- hi terra, però no per subjectar les pedres, sinó per a evitar l’entrada d’aigua a dins el recinte. Si a més s’hi posaven plantes per a què arrelessin, s’aconseguia que la terra quedés estabilitzada i que no se l’endugués l’aigua.

Fixeu-vos la importància de tot el que hem estat parlant que la mateixa UNESCO està mirant d’incloure l’art de la Pedra Seca com a Patrimoni Mundial. El fet d’incloure la Pedra Seca dins d’aquesta denominació expressa universalitat, el que implica pertinença a tots els pobles del món. La UNESCO va quedar sorpresa de poder veure les construccions i el seu acceptable estat de conservació. De moment es té el compromís a divulgar i donar força a aquesta tècnica de construcció i incloure-la a la llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.
Des del nostre punt de vista, pensem que és una candidatura tant vàlida com les altres, de recent descobriment però d’igual sacrifici i treball dels nostres avantpassats. Coses com aquesta ens han de servir per fer-nos obrir els ulls de tot el que ens rodeja i sensibilitzar-nos de les coses que ja tenim de fa molts anys i que veiem i no ens n’adonem, potser per la perfecta integració paisatgística, el poc interès o qualsevol altra cosa. La qüestió és que sembla que la cosa tira endavant i esperem tindre aquesta denominació de Patrimoni Mundial ben aviat.

Ens agraden aquestes iniciatives de preservació del patrimoni, perquè el patrimoni no és només una construcció, és part de la nostra vida i memòria, cosa que des del nostre col·lectiu intentem evitar tant com podem.