L’Associació de Veïns de la Bleda orienta la lluita al terreny judicial

En roda de premsa celebrada el passat 18 de febrer la junta de l’Associació de Veïns Afectats de la Zona Urbana de la Bleda, acompanyats del seu advocat Xavier Rodríguez, anunciaven que havien presentat un contenciós administratiu als jutjats de Barcelona en contra del projecte d’urbanització del barri.

Després de tres anys de disputes amb l’Equip de Govern de l’Ajuntament per intentar modificar el projecte urbanístic sense èxit, finalment l’Associació opta per orientar la lluita en el terreny judicial, un cop exhaurits els terminis per silenci administratiu, davant el recurs de reposició que es va posar a l’Ajuntament. Tot i així manifesten que volen seguir tirant ponts de diàleg amb l’Ajuntament, ja que alts càrrecs del Departament d’Urbanisme de la Generalitat s’han ofert a buscar solucions al conflicte si el veïns aconsegueixen anar de bracet amb l’alcalde per trobar un punt de coincidència mitjançant la seva mediació.

El recurs contenciós, explicava l’advocat de l’Associació, està fonamentat en criteris de forma i criteris de fons. Els principals són que hi ha dos calendaris diferents pel projecte de reparcel·lació i el projecte d’urbanització i les seves tramitacions estan desfasades, quan haurien d’anar coordinades i per ordre, i es dóna la circumstància que el segon està ja aprovat, sense estar-ho el primer, fet fora de tota lògica, doncs, com es pot urbanitzar si encara no se sap el què ni el com s’ha de fer?

Un altre aspecte del recurs, seguia argumentant Xavier Rodríguez, és que les normes subsidiàries d’àmbit de la Bleda no havien estat publicades íntegrament al DOGC quan corresponia, abans de redactar els projectes. També recorren l’elevat cost de les càrregues urbanístiques amb alguns aprofitaments no compensatoris i altres força desequilibrats, havent-hi propietaris que pagant pels mateixos metres quadrats de terreny poden fer només una casa i altres n’hi poden fer diverses, “cal corregir el projecte de reparcel·lació que busqui millor equilibri i justícia en les càrregues”.

Unes altres anomalies dels projectes, segons afirmava l’advocat, i que també han servit d’argumentari pel recurs contenciós, és que es preveuen quatre polígons sectorials d’actuació i en canvi només hi ha un projecte global d’urbanització. També hi manca el Pla d’etapes i s’ha incomplert l’ordre del Plenari paralitzant el procés per a la taula de treball i, no obstant això, es van seguir els tràmits administratius tal com es desprèn de les dates de diversos documents.

Tampoc és correcte, segons Rodríguez, que s’incloguin partides d’urbanització alienes als veïns per ser infraestructures d’interès general com la carretera, ja que és un vial per la unió entre barris i amb la comarca, les àrees de protecció dels marges dels torrents i rieres, o els equipaments dotacionals com l’església. Aspectes en els quals hi ha jurisprudència de similituds que els dóna la raó. També, sempre segons l’assessor dels veïns, es detecten incongruències entre el projecte d’urbanització i les normes subsidiàries del 2003, ja que no es contemplen les partides de caràcter mediambiental, ni preveu els temes durant les obres d’urbanització d’impacte sonor, protecció d’àrees i entorns, temes de seguretat, restringir horaris de treball, utilitzar els camins actuals, limitar les velocitats...

Finalment es denuncia que en la memòria de justificació no es contempla que part de la Bleda és un sòl urbà ja consolidat, amb serveis de clavegueram, aigua i enllumenat que s’aprofita la xarxa existent però en canvi no és reflecteixen els descomptes en els preus, cosa que és un greuge comparatiu per a aquells propietaris que en el seu moment ja van pagar unes importants quantitats per accedir a aquests serveis. S’hauria, doncs, de determinar el concepte de consolidació i alleugerir les càrregues.

En definitiva, el recurs proposa redefinir el model urbanístic de la Bleda, entomant-lo no a l’engròs sinó al detall amb operacions de “microcirurgia”, no com a polígon de grans àrees sinó en petites intervencions. S’aspira que els jutjats declarin la nul·litat del planejament i obliguin l’Ajuntament a tramitar un nou projecte. Malgrat que els terminis del procés judicial estan ben definits, a la pràctica podria allargar-se i la previsió és que tot plegat duri gairebé un any.

Per últim, els representants de l’Associació van afirmar que els veïns associats estan units i motivats ja que el projecte urbanístic que vol imposar l’Ajuntament els comporta molts diners, afectant el patrimoni personal i la unitat del barri. Cada dimarts es reuneix la junta de 10 a 11 de la nit i es vol seguir fent accions pacífiques de protesta, així com seguir assistint als plens municipals. Volen seguir amb la lluita constant, malgrat que pensen que “ és una lluita desigual perquè els recursos que està emprant l’alcalde són molts”.

Els portaveus de l’Associació també van insistir que des del Departament d’Urbanisme de la Generalitat se’ls va deixar clar que tot plegat és qüestió de voluntat política, ja que s’hi poden trobar solucions, oferint-se per l’arbitratge entre veïns i alcalde i afirmant que el 30% de cessions de terrenys, amb les quals l’alcalde amenaça si s’ha de fer un projecte nou, és replantejable. “Cal buscar solucions definitives, sense enfrontaments i amb tractaments específics”. “Deixem una porta oberta per poder dialogar amb els polítics del nostre Ajuntament”.