Com s’ho fan per…
                        …explicar el trencament dels materials sota condicions normals?

Us heu fixat alguna vegada que una peça, una màquina o qualsevol utensili, sigui del material que sigui, després de ser usat una i altra vegada acaba patint un trencament d’alguna peça de forma inexplicable? Bé, ja sé que dir que això és normal seria parlar per parlar, així que no ho deixarem aquí. Com faig moltes vegades, és una manera per començar l’article, però res més llunyà de la realitat.

Fixeu-vos, tot va a parar a una sola paraula: FATIGA. En aquest cas és fatiga dels materials, que evidentment, segons la qualitat del material que rep l’esforç, aguanta més a la fatiga.

Anem ara a posar un parell d’exemples de fatiga de materials:
1.- Una de les primeres vegades que vaig posar en pràctica això de la fatiga dels materials va ser fent els filferros que fabricava per la construcció. La normativa m’obligava a fer uns assajos d’aquest que es deien “assajos a fatiga”. Aquests consistien a doblegar el filferro a 90 graus i desdoblegar-lo tantes vegades com ho permetés fins que acabés trencant-se.

Evidentment quantes més vegades es pogués fer aquest procés, millor catalogat quedava el material. Normalment la paraula fatiga va molt lligada a la paraula dúctil. Una cosa dúctil permet ser doblegada moltes vegades sense trencar-se, això ho permet un material tou. Aquesta capacitat té el nom de ductilitat. El contrari és un material fràgil, és a dir, un material que es trenca fàcilment davant d’un procés de doblegat com aquest. En aquest cas, un material fràgil és el contrari que dúctil, és a dir dur. El joc de paraules és el següent:

Material dur = Material fràgil
Material tou = Material dúctil 

2.- L’altre exemple el podem aplicar a l’esforç que han de suportar els paviments quan tenen prestatgeries a sobre seu. La prestatgeria recarrega molt pes al paviment  perquè moltes vegades pot tenir càrregues de 10 o 12 tones i fins i tot més, repartides sobre quatre potes amb una petita base de subjecció. Això vol dir que pot ser que en una superfície d’entre 25 i 50 centímetres quadrats, hi pot recaure un pes de 3.000 Kg. Com molts de vosaltres sabeu, quant més repartit queda el pes, menys pateix la superfície. Per què entengueu millor això: Per què creieu que talla un ganivet? Doncs perquè la superfície de tall és molt petita i per això penetra. Les potes de prestatgeries tenen el mateix efecte en els paviments: La càrrega d’aquestes tenen com un efecte de ganivet en el paviment.
Bé després de tanta explicació, anem a veure com apliquem el concepte de fatiga. Una prestatgeria industrial ja sabeu com va, es carrega i descarrega moltes vegades. Això vol dir que carregada és quan fa treballar el paviment i descarregada descansa. Aquest procés fet moltes vegades, si el paviment no té el gruix suficient, l’arriba a esquerdar, i després a trencar per fatiga.

I per últim, explicar perquè he triat fer un article sobre aquest tema. Doncs bé, tot ha vingut a través d’una pregunta que m’ha fet la meva xicota: “escolta Gep, com pot ser que hagin caigut les dues parets de 8 metres de les naus industrials del costat de la vostra?”. Suposo que  vosaltres ja ho sabeu oi? Fixeu-vos, una paret d’aquesta alçada i 15 metres d’ampla, amb el vent que ha fet avui (24/01/09), donant embranzides una i altra vegada contra les parets, les ha fatigat i ha fet caure.

                                                                                  Josep Antón Gabarron