Sabíeu que Sant Martí Sarroca forma part de la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques)?
Allà ben bé al mig de les vinyes de Can Rabell, on Bodegas Torres fa les seves investigacions vitivinícoles, el Servei Meteorològic de Catalunya ha disposat una estació meteorològica automàtica (EMA). Ens hem posat en contacte directe amb el mateix Servei Meteorològic de Catalunya, ja que només mirant l’aparell meteorològic no n´hem tingut prou per solventar moltes de les qüestions que teníem al cap, així que hem tirat endavant amb aquesta entrevista.
El Martinet.- En quin moment es va posar en marxa l’estació de Sant Martí? Servei Meteorològic.- Aquesta estació es va posar en marxa el mes de maig de 1997. E.M.- I qui va ser que es va encarregar de portar a terme tot això? S.M.- Tot això va ser fruit de la col·laboració i cofinançament entre el propietari dels terrenys - Bodegas Torres – i el Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. E.M.- Com és que s’ha triat Sant Martí Sarroca per posar una estació meteorològica? S.M.- Bé, la seva situació es deu en un primer moment a la necessitat de dades meteorològiques de la zona disponibles en temps real, davant la manca d’equipaments d’aquestes característiques en aquell instant. E.M.- Ostres, ara que em dius: “En un primer moment”, és que s’han de reunir certes condicions per tindre-la o simplement s’han anat repartint a l’atzar pel territori? S.M.- No, no, ni molt menys. L’estació com a tal estava destinada principalment a aplicacions relacionades amb l’agricultura, com ara la lluita contra les plagues i malalties dels conreus, la programació dels regs i d’altres. Els aparells i sensors que hi ha compleixen amb aquestes funcions. El que passa, com t’he dit abans, de primer es va usar amb objectius purament meteorològics.
Això de les estacions meteorològiques, com ja sabeu, no és pas una cosa nova i des que es va fer la llei meteorològica l’any 2001, i durant un període de transició que va del 2001 al 2005, el Servei Meteorològic de Catalunya ha passat a gestionar bona part de les estacions que integraven xarxes gestionades per altres departaments de la Generalitat de Catalunya o altres institucions. Entre aquests departaments o institucions ens trobem a la Xarxa Agrometereològica de Catalunya (XAC), que pertany al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i posteriorment al Departament de Medi Ambient. Més endavant es va traspassar la Xarxa Nivològica de Catalunya (XANIC) de l‘Institut Cartogràfic de Catalunya al Servei Meteorològic de Catalunya. A part de totes aquestes incorporacions, el Servei Meteorològic ja disposava d’una xarxa pròpia d’aquestes estacions (XMET). Concretament la XEMA és la unió de totes les estacions meteorològiques automàtiques procedents de tres xarxes diferents, la XMET, la XAC i la XANIC.
E.M.- Abans de les estacions meteorològiques, jo sé que hi havia certes persones al poble que passaven dades meteorològiques. Particularment jo mateix vaig entrevistar el Sr. Rossell, que era un dels que ho feia o continua fent. Encara es fa així o s’ha anul·lat amb les estacions modernes? S.M.- Aquestes persones reben el nom d’observadors del territori. El Servei Meteorològic de Catalunya està començant a muntar la seva pròpia estructura tot just aquests dies. No ho havia fet des de la restauració d’aquest servei el 1996.
El tema dels observadors oficials fins ara ha estat competència de l’Agència Estatal de Meteorologia (antic Institut Nacional de Meteorologia) que actua a tot l’Estat espanyol i que havia estat cosa del nostre servei, però abans de la Guerra Civil. E.M.- Si esteu muntant de nou l’estructura pròpia d’observadors, penso que la pregunta és obligatòria: I com ho porteu? S.M.- Doncs mira, en el programa de cercar nous observadors, el Servei de Meteorologia de Catalunya procurarà no duplicar els llocs que ja col·laboren amb l’Agència Estatal. Tanmateix ho farà en indrets on ja disposa d’estacions automàtiques. E.M.- Creieu que esteu complets en tema d’estacions o ampliareu encara més el número d’estacions? S.M.- Tot i que el total del país no està totalment cobert, 164 estacions en funcionament i més de 100 col·laboradors en diferents llocs, ja donen a entendre que la informació és molt extensa i abasta la major part de les zones de Catalunya.
Aquesta estació de Sant Martí forma part d’una xarxa de 164 estacions de les mateixes característiques, que transmeten la informació de forma continuada al Servei Meteorològic de Catalunya via ràdio digital, tecnologia GSM o satèl·lit. Cada una d’aquestes estacions té la capacitat de mesurar diverses variables meteorològiques com poden ser: la temperatura, humitat relativa de l’aire, direcció i velocitat del vent, irradiància solar global, precipitacions i pressió atmosfèrica. La diferència bàsica entre totes les estacions és l’alçada a la qual es mesura el vent, ja que segons el seu emplaçament i la seva aplicació, els sensors per mesurar aquesta variable poden estar situats a 2, 6 o 10 metres d’alçada. Aquesta alçada, com hem dit abans, depèn de l’aplicació, i entre elles podem trobar el càlcul de riscos d’incendis forestals o l’evapotranspiració de referència aplicada als cultius, entre d’altres.
E.M.- Suposo que no devem ser els únics que disposem de sensors i aparells especials, oi? S.M.- Doncs com molt bé m’has comentat abans, disposem de 164 estacions meteorològiques automàtiques situades arreu del país, les quals disposen de diferent quantitat de sensors de mesura que poden variar en funció de la situació d’aquests i de la funció a la qual estaran subjectes. E.M.- Quines aplicacions té l’estació de Sant Martí: només és pel temps o també és per prevenir incendis, ajuda a cultius...? S.M.-L’estació de Sant Martí, per exemple, està pensada principalment per servir a tota mena d’aplicacions agràries. En aquest cas es va posar una estació com aquesta, en un lloc com aquest, perquè es va considerar que aquesta era una zona on l’agricultura encara ocupa una part important del territori i la seva importància econòmica és gran.
Altres equipaments se centren en la lluita contra les plagues i malalties dels conreus. Es posen en indrets similars al de Sant Martí, però en els quals els danys per l’acció de les plagues són nombrosos i importants.
Hi ha un grup més reduït d’estacions situades en alta muntanya, per sobre dels 2.200 metres d’alçada que s’utilitzen principalment en la lluita contra les allaus.
D’altres també molt curioses són les que es van posar en zones de bosc mediterrani, com a suport en la lluita i prevenció dels incendis.
No ens oblidem, però, de les moltes estacions que s’utilitzen en aplicacions purament meteorològiques, climàtiques i de previsió del temps més genèriques. Aquestes es disposen en llocs representatius de les diferents zones climàtiques de Catalunya. E.M.- Però tant es diferencien les estacions entre si segons l’aplicació a la qual estan destinades? S.M.- Tot això no vol dir que cada estació només sigui útil per a una mena d’aplicació. Totes elles poden respondre diferents usos.
És evident que hi ha d’haver altres diferències entre les estacions a causa de la seva diferent procedència i aplicacions. Les estacions de la XMET, tal com hem anat introduint, prenen les variables meteorològiques habituals a la seva fi, les de la XAC, en canvi, estan més encaminades a tasques agrícoles i forestals. Aquests equips, a part dels sensors habituals, disposen de sensors més específics com el d’irradiància neta, el de temperatura de subsòl i el d’humitat de combustible forestal. Les estacions específicament destinades al control de plagues i malalties de conreus es van equipar amb un sensor de mesura del grau d’humectació de les fulles. No ens oblidem, però, de la tercera xarxa meteorològica: la XANIC. Aquesta és la més nova i es va estrenar l´hivern de l’any 1997 als Pirineus de Catalunya per part de l’Institut Cartogràfic de Catalunya amb l’objectiu d’obtenir dades de l’estat del temps i del mantell nival a alta muntanya per a la predicció d’allaus. Com us podeu imaginar, cada un d’aquests tres organismes feien les seves medicions a la seva manera. Un cop es van convertir en un sol organisme es van haver de configurar les estacions sota un mateix criteri, tasca que encara s’està efectuant actualment. Heu de pensar que es busca la màxima homogeneïtat de criteris en relació als aspectes de mostreig i adquisició de dades, al manteniment dels equips o als controls de qualitat que s’apliquen a les dades que aquests generen. És a dir, es busca obtenir que, si un equip diu “ase”, l’altre no digui “bèstia”. I tot això ha de ser així perquè aquesta gent treballa sota la normativa UNE existent en relació a les xarxes d’estacions meteorològiques automàtiques.
E.M.- M’he assabentat que seguiu de forma molt estricta el tractament de dades i les formes de procedir. Hi ha moltes coses a tenir en compte? S.M.- A banda de la precisió dels aparells, que també té la seva normativa a complir, les localitzacions dels aparells s’han d’ajustar a una estricta normativa respecte el punt on posar-los (proximitat d’obstacles, problemes de cobertura de mòbils per assegurar les comunicacions i altres aspectes incloses en la normativa). E.M.- Cada quan s’hi va a mirar si tot va bé? S.M.- Primer de tot aclarir que totes aquestes estacions són automàtiques i requereixen un manteniment continu que es fa cada quatre mesos. Al marge d’això, el control diari de les dades permet detectar una avaria amb rapidesa i solucionar-la també en breu termini. Aquest automatisme dels equips tan sols requereix presència de persones per comprovar rutinàriament que encara són en funcionament.
Josep Anton Gabarrón
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
