En el núm. 1.521 de Catalunya Cristiana el bisbe Pere Tena escriu una síntesi del missatge del Sínode dels bisbes, que es va clausurar el 26 d’octubre passat, dedicat a la Paraula de Déu en la vida i en la missió de l’Església. En publiquem un extracte.
... Hi ha una primera revelació “còsmica” que fa que la creació s’assembli a una espècie de pàgina immensa oberta davant de tota la humanitat, en la qual es pot llegir el missatge del Creador... La veu divina recorre una altra etapa: és la de la Paraula escrita, les Escriptures sagrades, com es diu en el Nou Testament... Les Sagrades Escriptures són el “testimoni” en forma escrita de la Paraula divina, són el memorial canònic, històric i literari que testimonia el fet de la revelació creadora i salvadora”.
La segona etapa és “El rostre de la Paraula: Jesucrist”. “Les paraules sense un rostre no són perfectes, perquè no compleixen plenament l’encontre... La paraula eterna i divina entra en l’espai i en el temps i assumeix un rostre i una identitat humana... És Crist... És Jesús de Natzaret, que camina pels carrers d’una província marginal de l’imperi romà, que parla una llengua local, que presenta els trets propis d’un poble, el jueu, i de la seva cultura. El Jesucrist real és, per tant, carn fràgil i mortal, és història i humanitat, però també és glòria, divinitat, misteri...” El Missatge s’estén en la comparació entre l’encarnació de la Paraula i la intel·ligència de la Bíblia com a “carn” cultural i històrica, que necessita sempre un coneixement històric i literari per ésser entesa sense fonamentalismes. En el centre de la revelació hi ha la Paraula divina transformada en rostre!
La tercera etapa és “La casa de la Paraula: l’Església”. El Missatge proposa el text dels Fets dels Apòstols 2,42. com l’arquitectura de la casa de la Paraula, basada sobre quatre columnes ideals: la predicació de la Paraula de Déu, la fracció del pa, les oracions i la comunió fraterna. Cada una d’aquestes “columnes” té una relació directa amb la Paraula de Déu. És evident per a la catequesi i predicació, especialment per a l’homilia. La Paraula i l’Eucaristia formen un sol acte de culte. La pregària de l’Església es nodreix de la Paraula, i la lectio divina és un exercici magnífic d’escolta creient. La comunió fraterna és l’exercici de coherència amb l’escolta de la Paraula. Finalment, la quarta etapa són “Els camins de la Paraula: la missió”. Els anuncis universalistes dels profetes s’acompleixen en el manament missioner del Ressuscitat.
Pertot arreu i per tots els mitjans, per escrit i de viva veu, “Crist camina pels carrers de les nostres ciutats, i s’atura al dintell de les nostres cases: ‘Mira que estic a la porta i truco’”. Les famílies, cada casa, les noves generacions, els nens i els joves són els destinataris d’una pedagogia adequada que els porti a experimentar l’atractiu de Crist!
El missatge del Sínode –diu P. Tena-, publicat dos dies abans d’acabar, el 24 d’octubre, és un text excel·lent, clar i pedagògic que servirà molt per a la catequesi de la Paraula de Déu. En la introducció es diu: “Proposarem a tots els deixebles de Crist un viatge espiritual que tindrà quatre etapes, i ens conduirà des de l’eternitat i la infinitud de Déu fins a les nostres cases i pels carrers de les nostres ciutats”.
Mn Miquel
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
