Passejada
pels antics molins fariners de la riera de Pontons

Caminada conjunta d’El Martinet i l’Institut d’Estudis Penedesencs

Mas Rabell de Fontenac, can Carbó de la Riera, Can Vallès
i ermita de Sant Joan del Lledó.
Diumenge 13 de març de 2011, sortida del Parc de la Pau a les 9 del matí.

Can Vallès de la Riera | Mas Rabell de Fontenac

Can Carbó de la Riera | Ermita de Sant Joan de Lledó

Per començar la temporada de caminades d’El Martinet d’aquest any 2011, què millor que fer-ho conjuntament amb una altra entitat. L’IEP (Institut d’Estudis Penedesencs) és qui s’ha interessat per fer un tomb pel municipi martinenc i veure les restes del que havien estat, molts anys enrere, la petita indústria dels molins fariners. La secció excursionista de L’IEP, ha programat la 81a sortida a peu pel Penedès conjuntament amb els membres d’El Martinet. La construcció d’edificis amb molins fariners i propers a la riera de Pontons, només dins el terme martinenc, era de 7 edificacions. Avui dia encara en resten 6 a la riera de Pontons, més 2 al riu Foix dels 4 que havien estat.

Avui es pot admirar l’arquitectura de les masies que acollien, als baixos de l’edifici, una sòlida estructura construïda de pedra per el funcionament hidràulic del molí. La força per moure les grans moles de pedra del molí era hidràulica, disposaven d’una entrada d’aigua que provenia de la riera de Pontons mitjançant un rec fins a la bassa al costat de la casa. Des de la bassa, l’aigua es dirigia per un conducte de caiguda, anomenat cacau, directament a  sobre un rodet que, per la força de l’aigua, voltava i transmetia la força mitjançant un eix vertical a la roda superior de sobre (la mola volandera), que esclafava el gra contra la pedra fixa de sota (mola sotana). Vegeu el dibuix.

La conca fluvial del riu Foix es compon de molts torrents rieres i rierols que aporten l’aigua al riu Foix. Les dues rieres principals, i afluents del riu Foix, són la riera de Pontons i la de Marmellar. Al llarg d’aquestes dues rieres s’hi troben, encara avui, vestigis de molins fariners que, juntament amb els del propi riu Foix, sumen un total de 53 construccions de molins. El recorregut del Foix és de 48,7 km. 

Des del seu naixement, a la serra de la Llacuna, i fins a la desembocadura a Cubelles, el riu Foix aplega, al seu voral, un total de 22 molins, 8 dels quals es troben després de l’embassament del Foix, a Castellet, fins a Cubelles. La riera de Pontons aglutina 19 construccions més, i la riera de Marmellar, 12. Totes aquestes dades provenen de l’estudi que Salvador Palau Rafecas, de Santa Coloma de Queralt i conegut per el Galo, va fer i van ser publicades a la Miscel·lània 1982/2 de l’IEP.

Recorregut de la caminada:
Des del Parc de la Pau se sortirà en direcció a Mas Rabell de Fontenac, anant a buscar el camí a la falda de la muntanya, al costat de can Serra, cal Ramon de la Guàrdia i el Mas Vell. Abans, s’haurà de creuar la riera de Pontons entre La Roca i La Fassina . Arribats a l’indret de can Rabell (ara conegut per Mas Rabell de Fontenac), es visitaran les restes de la sala del molí que queda al costat d’aquesta antiga masia del s. XIV. En aquest punt de la caminada s’esmorzarà.

Tot seguit, es retornarà per una part del camí ja fet en direcció a can Carbó de la Riera, una altra masia antiga que havia estat un molí fariner, on es pot veure la gran bassa que servia per recollir gran quantitat d’aigua abans de començar a moldre. Ara, amb la bassa romana buida al darrera de la casa, es pot veure, entre la bassa i la casa, la construcció del cacau per on entrava l’aigua cap al rodet del molí. Seguirem el camí fins el Pujol, on hi ha una resclosa dins de la riera de Pontons, que és el punt on es desviava l’aigua, mitjançant un rec, fins a la bassa de can Carbó de la Riera. En aquest indret de la riera de Pontons, hi ha una zona de petits horts, que diversos veïns del municipi treballen amb una petita xarxa de recs per al regadiu d’aquests horts.

El següent punt de visita serà la masia de can Vallès, també coneguda per can Vallès de la Riera, una altra masia amb senyals de restes d’un molí fariner. Aquí, però, sembla ser que, a final del segle XIX, se’n va modernitzar el funcionament, la força hidràulica va deixar pas a una màquina de vapor. L’alta xemeneia de l’indret, construïda en maó i de planta octogonal amb alçat troncocònic, sorprèn el transeünt i és el senyal d’ubicació per la sortida dels fums. Altres restes també són visibles, d’abans de l’arribada de la màquina de vapor, de quan l’aigua era l’element que forçava el gir rotatori de les moles. Una ampla paret a l’exterior resta encara dempeus, on s’hi sostenia un rec a la part superior que facilitava l’entrada de l’aigua, des de la bassa a l’interior del molí.

El camí de retorn a Sant Martí serà l’antic vial per on passaven els carros per anar a Vilafranca abans de l’actual carretera BP-2121. La gent venia de Pontons, passava per Torrelles de Foix i Sant Martí Sarroca fins a Vilafranca. En passar per davant de l’ermita de Sant Joan del Lledó es farà una petita visita al seu interior. La capella és d’estil gòtic, s’esmenta en un document de l’any 1578, època en què fou restaurada tal com la podem veure avui dia.

El punt final de la caminada serà al mateix lloc de la sortida, el Parc de la Pau, al centre urbà de
Sant Martí Sarroca. L’excursió a peu serà guiada per membres de l’IEP, El Martinet i el martinenc Pep Soler de cal Rostit. Com sempre, recomanem portar un bon calçat, aigua i esmorzar. L’arribada és prevista per abans de les dues.

Dades històriques recollides de:
Llorach i Saníis, Salvador (1989), “Sant Martí Sarroca. Pòsit del temps”. Sant Martí Sarroca, 1989. L’Ajuntament.  

< Portada