Editorial

El braser i les revoltes populars a la riba sud de la Mediterrània

Aquestes últimes setmanes ens han sotraguejat les successives revoltes populars que han fet trontollar diversos règims autocràtics i dictatorials del nord d'Àfrica, de la península Aràbiga i d'Orient Pròxim. Tots aquests aixecaments populars -llevat del de Líbia, que encara és molt confús- s'han caracteritzat per ser mobilitzacions populars pacífiques que s'han fet visibles als centres de les principals metròpolis, i per les reaccions amb força i a vegades molt dures dels respectius governs. La majoria dels episodis han causat un buit de poder que no està massa clar com s'omplirà ni quin futur preparen, davant l'astorament i la preocupació de les potències occidentals, que no saben com posar-s'hi.
Si en parlem aquí és perquè són fets d'actualitat que poden haver afectat més d'una família dels nostres lectors amb la interrupció o suspensió d'algun viatge turístic o la modificació dràstica d'un creuer per la Mediterrània. De forma més general, totes aquestes incidències provoquen un encariment progressiu del petroli i, per tant, de la benzina, del gasoil i dels carburants que utilitzem per a la nostra vida quotidiana, i també dels derivats en altres àmbits de la indústria..
Aparentment, on va començar tot va ser a Tunísia, amb un jove que es va cremar com un bonze. Després, l'espurna va estendre's per tot arreu gràcies a les xarxes socials d'Internet i de la telefonia. La modernitat, ni que continuïn sent pobres, és a tot arreu. Però, abans que comencés tot això, hi va haver un aixecament de característiques semblants al Sàhara, que va ser silenciat i ha estat convenientment oblidat a tot arreu.
Sigui com sigui, quan a Catalunya debatem sobre el que som i el que voldríem ser, oblidem que fa trenta-sis anys el nostre sàtrapa particular va morir al llit i tots estàvem ben acovardits. Alguns fins i tot tenien por de participar en les primeres conteses electorals perquè qualsevol actuació amb connotació democràtica els feia por o urticària. Ells, com a mínim, han fet fora els seus sàtrapes amb una lliçó al món de revoltes populars amb mobilitzacions pacífiques i actituds cíviques i l'únic consol és que, aleshores, nosaltres no teníem Internet.
De moment, els moviments populars de tots aquests països no tenen res a veure amb la religió ni l'integrisme. Han sortit al carrer tant homes com dones, amb gel·laba o amb vestit occidental, i en molts casos s'han posat a netejar els carrers i els espais públics que havien estat escenari de les revoltes quan els han promès un escenari polític i econòmic nou.
I això despista encara més a les potències occidentals, que no saben com posar-s'hi, i no fan més que buscar aliats que estiguin ben situats per fer-se càrrec de la nova situació. No deu ser casual que gairebé tota la façana mediterrània d'Àfrica i fins a l'Orient Pròxim estigui ara en aquesta festa, ni que la majoria dels països afectats siguin grans productors de petroli i de gas natural. I segurament tampoc deu ser casual que la Xina i els xinesos estiguin creixent a gran velocitat pel que fa a l'economia i al consum. I tampoc que Àfrica sigui la reserva de matèries primeres on han posat els ulls i els seus diners.
La crisi econòmica, que des de fa gairebé quatre anys sacseja totes les potències occidentals, no tan sols ens ha empobrit molt. Amenaça el nostre model de vida, ens ha deixat enrere com a potències econòmiques i fa que pràcticament no tinguem ni veu ni vot en les coses que passen al nostre voltant. I això vol dir que no són només les nostres pensions les que estan penjades d'un fil, sinó que fins i tot alguns comencin a pensar que, tal vegada, caldrà anar a buscar els antics brasers que potser tenen oblidats a les golfes de casa seva perquè serà l'única calefacció que podran tenir ben aviat.

Apostaran els joves per un vot alternatiu a les municipals?

< Portada

El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca