La Junta de l’Associació de Veïns de la Rovira Roja,un equip compenetrat que treballa pel barri
.jpg)
En aquest mes de febrer, toca el torn a l’Associació de Veïns de la Rovira Roja.
Parlarem amb alguns dels membres de la junta de l’Associació, perquè ens han dit que volen explicar coses de la seva activitat i considerem que sempre és interessant conèixer més de prop la vida interna del col·lectius i dels barris.
Com a presidenta d’aquesta entitat ens trobem la Teresa Domènech, però no serà pas ella sola qui ens endinsarà una mica en les coses d’aquesta entitat.
El Martinet.- Qui formeu la junta?
Associació de veïns la Rovira Roja.- Per ordre alfabètic som : Sandra Armengol, Jordi Bolea, Teresa Domènech, Jordi Fita, Xavier Milà, Josep Moya, Pere Romagosa, Joan Rubio, i Sònia Sendra. Hem de dir que aquesta junta és des de 2009 i ha estat una mica anàrquica ja que no hem nomenat president, ni secretari, ni tresorer ni res. Des del primer dia tots hem treballat segons la disponibilitat de cadascú. Entre tots hem decidit el que calia fer a cada moment i no ens ha anat gens malament. Només destacar que la Sònia, que ha entrat aquest últim any amb 17 anys, ha estat un gran puntal, treballadora i responsable en totes les tasques que ha dut a terme.
E.M.- Quants anys hi sou, els seus membres?
A.V.- Hi som dos anys i cada any es renova la meitat de la junta. Així els membres entrants no van tan perduts i el següent any ja poden ensenyar el funcionament a la resta de companys. De fet, si hi ha ganes de continuar, sempre queda la possibilitat de “reenganxar-se”.
E.M.- Com s’elegeixen? S’hi apunten voluntaris? O és per rotació?
A.V.- Els membres de la junta s’elegeixen per votació popular entre tots els veïns del barri. Cada any, entre els mesos de març i abril, es passa per cada casa a portar el balanç de l’any anterior i aprofitem per donar-los una butlleta amb la llista de totes les cases, numerades. El dia de l’assemblea general es fa la votació mitjançant les butlletes abans esmentades i les quatre cases més votades són les escollides. Si alguna família no vol formar part de la junta, es passa a la següent per ordre de vots.
Pel que fa als voluntaris, hem d’agrair molt la col·laboració de les senyores que, des de fa tants anys, ens elaboren la xocolata del dilluns de festa major ja que, a més de ser boníssima, està feta amb molt de “carinyo”, la Maribel de Cal Peret Mames, la Teresa de cal Quim i la Teresa de Guardiola.
També cal destacar l’ajuda d’en Josep Bonastre de Cal Quim, que en el muntatge i retirada de les llotges, hi col·labora dirigint tota la tasca que fa el barri: unes famílies els toca muntar i a altres desmuntar.
Per últim però no menys important, el Julià Pallarès, que cada any ens dóna la llenya per fer la sardinada.
E.M.- Quants socis sou?
A.V.- Més de vuitanta. Entre ells, famílies que ja no viuen al barri, però que continuen sent socis i d’altres dels barris del voltant que també ho son.
E.M.- Quan feu les assemblees? Quantes en feu a l’any?
A.V.- L’assemblea general la fem entre el mesos de març i abril i exposem com ha anat l’any anterior. Es parla del que ha estat bé i el que es pot millorar.
Si hi ha superàvit es decideix en què s’ha d’invertir i al final es fa la votació per decidir els quatre nous membres de la junta per als següents dos anys. S’acaba amb un piscolabis per a tots els assistents.
Fem una assemblea a l’any amb tots els socis, sempre i quan no hi hagi res important que precisi de fer-ne més.
A part d’aquestes grans reunions, on es posen les pedres per poder tirar endavant, ja toca als membres de la junta que ens trobem totes les vegades que faci falta per dur a terme les activitats.
E.M.- Quines activitats i actuacions heu fet l’any 2010?
A.V.- Les mateixes que ja es fan des de fa molts anys enrere. Entre els mesos de maig i juny es fa un dinar de germanor (alguns anys ha estat sopar) per tota la gent del barri, a les alzines. S’hi està molt bé sota l’ombra dels arbres, tot i que sempre tenim por de les inclemències del temps.
A primers d’agost és la festa major. El patró és el dia 6, per Sant Salvador, però sempre ho fem coincidir en cap de setmana. Comencem el divendres a la nit i cada any varia l’actuació: per exemple el 2009 vam fer cinema a la fresca i l’any passat, havaneres i rom cremat. El dissabte a la tarda fem la sardinada popular, amb el mític xató del Trumfo i ball a la nit. El diumenge al matí, tenim concurs de dominó, jocs, curses i concurs de dibuix per la mainada. A la tarda, espectacle variat, al 2009 vàrem tenir exhibició de ball country i l’any passat, de balls de saló. Seguidament, com cada any, ball de vetlla. El dilluns a la tarda, la festa es dedica als més petits amb pallassos i el repartiment de premis del concurs de dibuix del diumenge. Per acabar, xocolata desfeta i melindros per tothom. A la nit fem ball de vetlla, i durant el descans es reparteixen fruits secs i cava per tothom.
E.M.- Com organitzeu la Festa Major, ingressos, despeses, llotges...?
A.V.- Organitzar la Festa Major és el que ens porta més enrenou, tenint en compte que tots treballem i a vegades és difícil trobar-nos tots els membres de la junta i repartir les feines.
Durant el mes de juny, ens posem a buscar anunciants per al programa de la festa major que ens aporta una quantitat important de diners. També anem a visitar les caves del Penedès, ja que tot el cava que servim el dilluns de festa a la nit és regalat per dites caves, que surten al programa com a col·laboradors. Cal dir que, el gruix més gran de finançament l’aporten els veïns del barri, ja que cada casa paga una quota segons les persones que hi viuen a partir de 16 anys: quota de soci, soci jubilat i llotja.
Abans de la festa major, com ja hem dit abans, entre maig i juny es fa el dinar de germanor. Aquest dinar es cobria, majoritàriament, amb l’aportació anual que fan els socis del barri i que es paga a la primavera. Ara fa dos anys que vàrem entrar a la junta, i les arques estaven tan buides que vàrem haver de demanar als veïns que paguessin el dinar a part i que la quota la faríem servir per començar a preparar la festa major i cobrir les despeses que s’anessin generant.
E.M.- Quin pressupost teniu? Com el financeu?
A.V.- En el cas del dinar de germanor, una gran part la paguen els veïns que hi assisteixen i l’altra, de la subvenció que rebem de l’Ajuntament. Tot està ben ajustat perquè no sobrin ni faltin diners.
En el cas de la festa major, el finançament ve de diferents fonts, com són: subvenció de l’Ajuntament, anunciants del programa de festes, quota de socis del barri, llotges, recaptació dels sortejos de paneres durant els balls i el lloguer del bar durant els quatre dies de festa.
E.M.- En el local social (les antigues escoles), quines activitats s’hi acullen?
A.V.- Hi ha el dispensari municipal per les persones de la Rovira Roja i un dia per setmana hi ve el metge de Sant Martí. Nosaltres hi fem les reunions de la junta, les assemblees generals i les festes de Nadal, acollim el carter reial i la cavalcada de reis.
El local també està a la disposició de tots els veïns del barri que vulguin celebrar alguna festa en aquest espai. Només cal comunicar-ho a la junta per tenir constància del dia i poder deixar-los les claus. Les persones que no són del barri també poden utilitzar el local, previ pagament d’una quota.
E.M.- Les seves instal·lacions tenen alguna deficiència?
A.V.- Les deficiències són nombroses: les finestres estan corcades, el terra està molt deteriorat, no hi ha telèfon i, en conseqüència, tampoc Internet. Això comporta que algú de nosaltres hagi d’anar sempre amb un portàtil amunt i avall i també que totes les trucades telefòniques corrin a càrrec dels membres de la junta. A les parets de fora, els cau la pintura i altres cosetes, com ara que al local hi fa molt de fred i, per això, aquest any per Reis vàrem comprar un canó de butà perquè l’ambient fos més acollidor i vam decorar l’escenari amb unes teles per fer una bona rebuda als reis.
De fet, el novembre de 2009, vam fer un escrit a l’Ajuntament informant-los de l’estat de l’edifici i ens van dir que quan hi haguessin diners ja farien el possible per arreglar-ho.
E.M.- A l’entranyable espai de la pista i les alzines, hi teniu algun problema o deficiència? Com penseu solucionar-ho?
A.V.- El problema de l’espai de les alzines és que la construcció que hi ha està molt malmesa pel pas dels anys. El 2010, amb el superàvit que va quedar després de les festes, vàrem arreglar la pista de ball, que estava molt deteriorada.
Aquest any, amb els diners que han quedat, arreglarem un sector de les llotges. Si cada any podem arreglar-ne un tros, poc a poc tornarà a fer goig.
Un altre problema és que aquest espai pertany a la família de Cal Sègol, que el cedeix per l’ús dels veïns, i això comporta que si demanem alguna ajuda a l’Ajuntament per arreglar la construcció, no ens la poden donar perquè és un espai privat i no de propietat municipal. Així que som els veïns els que ens en fem càrrec de la conservació. De totes maneres, l’Ajuntament ens ajuda segant l’herba de sota les alzines quan convé i aquest estiu passat ens van donar els productes per fer la primera sulfatada. És una cosa molt d’agrair, ja que en pocs dies havien quedat molt seques per la malaltia que tenien. Les altres dues sulfatades les va pagar l’associació. L’Ajuntament també esporgarà les alzines i ho tenen previst per l’últim diumenge de març.
E.M.- Quins projectes teniu pel 2011?
A.V.- Primer, presentar l’estat de comptes de 2010 a l’assemblea general i fer la votació per renovar la meitat de la junta.
Seguidament, i com que l’any passat ja vàrem començar una dinàmica de millores amb l’adquisició d’un canó de butà per les escoles i l’arranjament de la pista, continuar arreglant un tros de les llotges.
Celebrar el dinar de germanor. Organitzar la festa major i les festes de Nadal amb la vinguda del Patge i els Reis.
E.M.- Voleu afegir alguna cosa més?
A.V.- Que estem molt contents de l’equip que formem, ja que ens hem compenetrat molt bé i hem actuat com a grup sense cap tipus de diferencia entre nosaltres. Tots hem estat iguals de principi a fi, amb l’únic objectiu de treballar pel barri.
Josep Anton Gabarron
< Portada |
