L’any 2007 ha passat de ser un període de creixement econòmic sostingut i amb perspectives moderadament optimistes a deixar com a herència una amenaça de recessió derivada –diuen els experts i analistes de l’economia- de la crisi de les hipoteques als Estats Units. Bancs de tot el món han comprat participacions en aquest negoci que ara amenaça de descapitalitzar-los i afectar de retruc l’economia europea, de la que vivim.
Però no n’hi ha prou. Tan se val si el govern d’Estats Units que presideix George W. Bush ha negat durant anys l’existència del canvi climàtic o que hagi practicat la censura contra aquells que advertien sobre la ràpida transformació de les condicions meteorològiques del planeta Terra. Mentrestant, hi ha conflictes bèl·lics injustificables i desconeguts encara que, alguns, els tinguem cada dia als mitjans de comunicació; el petroli s’encareix com moltes altres matèries primeres, diuen, per la capacitat de compra de potències emergents tan grans com l’Índia o la Xina. Aquest 2008, Beijing o Pequín és la seu dels Jocs Olímpics mentre la república fundada per Mao-Tzè-Dong fa la seva entrada massiva en el marc capitalista d’Estat i del consum sense haver democratitzat encara les seves estructures polítiques i socials.
Vladimir Putin, el president de Rússia potència mundial consolida, és una nova autoritat política esgrimint davant d’Europa l’arma del gas natural i el petroli per a una complicitat cega sobre els afers interns de l’antiga metròpoli de la URSS. I ho fa guanyant sense participar a les últimes eleccions que ja li han garantit el tràmit de ser el pròxim primer ministre. A França, mentrestant, els dos principals candidats a la presidència de la República, Nicolas Sarkozy i Segoléne Royal, van anar a les eleccions amb unes famílies que van trencar després dels comicis, un per haver-los guanyat i l’altra per haver-los perdut.
A l’Estat espanyol ha estat l’any de l’antes partia que doblá, pel desori de les infraestructures a Catalunya que ha perjudicat milers de persones, la pròpia autoestima com a ciutadans i ha posat a la vista de tothom que ho hagi volgut veure els dèficits d’uns serveis públics que haurien de ser la base d’una societat i una economia eficients i equitatius, a més de competitius. Les obres del TGV (o AVE) arriben a Barcelona tard, malament i, a sobre, perjudicant altres serveis essencials com els de rodalies ferroviàries de Renfe i dels Ferrocarrils de la Generalitat, que d’aquests ningú no en parla. El TGV és important per comunicar les quatre capitals catalanes i facilitar d’aquesta forma la vertebració del territori, i per connectar amb ample de via europeu amb Europa. També és el retorn d’ETA a les accions violentes de terrorisme.
I mentrestant, la sequera que ja fa tres anys que pateix el territori amenaça de no estroncar-se. La climatologia no és l’únic problema per a la pagesia. Fins a última hora no s’ha arribat a un acord entre la patronal i l’Associació de Viticultors sobre la presidència del consell regulador de la DO Penedès, que ha recaigut en Francesc Pascual. Això mentre el sector ha hagut d’afrontar una campanya d’inspeccions de treball molt rigorosa durant la verema.
No hi ha lloc per a termes mitjos i Sant Martí va donar la victòria per majoria absoluta a CiU les passades eleccions municipals, que han permès la reelecció de Ramon Carbó com a alcalde. Lluny de tranquil·litzar la situació, les relacions polítiques estan més enterbolides que mai a l’Ajuntament entre el grup de govern de CiU i l’oposició del PSC i ERC.
Com diem, s’estan perdent els termes mitjos i els matisos.
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
