Novament ens veiem obligats a fer una crida als regidors de l’oposició per demanar-los que procurin fer estratègies d’oposició constructives amb sentit comú i amb seny i no destructives, tal com hem tingut exemple en les darreres setmanes.
El PSC i els pressupostos
Els regidors del PSC han fet tot el possible per què els pressupostos municipals per al 2009 no fossin aprovats dins del termini del 2008, amb l’únic objectiu de desacreditar un govern que no és capaç d’aconseguir la seva aprovació. La seva tàctica així ho demostra: com que sabien que perdrien la votació en el ple extraordinari del mes de desembre, es van centrar en el punt anterior de l’ordre del dia, l’aprovació definitiva de les ordenances fiscals. Hi havia de temps fins a les dues del migdia del divendres anterior al ple per presentar-hi reclamacions i van esperar deu minuts abans de l’hora límit per fer-ho. Lògicament, aquestes reclamacions no van arribar a temps per ser exposades al ple municipal. Els regidors del PSC ja s’ho imaginaven i per això van venir preparats amb els textos d’unes lleis, les quals van interpretar que avalaven el seu desig de deixar sobre la taula l’aprovació de les ordenances fiscals i, per tant, no es podien votar tampoc els pressupostos municipals. L’Equip de Govern de CiU, però, que també s’ensumava la jugada de l’oposició, es va assessorar jurídicament abans del ple i va quedar clar que es podien aprovar les ordenances fiscals i, en conseqüència, també es van aprovar els esmentats pressupostos.
Però no acaba aquí la cosa, perquè el PSC va tornar a repetir l’estratègia amb les bases d’adjudicació dels pisos de protecció oficial: al ple municipal del 27 de novembre es van aprovar aquestes bases i es va obrir un període d’un mes per presentar-hi al·legacions. Doncs al darrer minut de l’últim dia, el PSC va entrar un plec d’al·legacions. Si realment hi volien participar, havien tingut temps de sobres abans de la seva aprovació o durant els dies immediats. Però, presentant al·legacions tan just de temps, el que demostren és que el seu únic objectiu és “obstruir el funcionament municipal per desacreditar la gestió de l’equip de govern”. El PSC només vol que l’Ajuntament no rutlli i posar pals a les rodes a la seva gestió (ho hem vist amb el camp de futbol, amb l’edifici de l’antic ajuntament, amb l’edifici de l’institut i un llarg etcètera.)
ERC i la seva defensa de la Generalitat
ERC segueix la mateixa estratègia destructiva del PSC, de fet és una cara de la mateixa moneda, fins al punt de celebrar una roda de premsa per defensar la Generalitat i posar-se en contra de l’Ajuntament de Sant Martí, tot desautoritzant les crítiques que l’alcalde havia llançat contra la desestimació de la subvenció que la Generalitat havia de donar per a la segona fase de la rehabilitació de l’església (i que sí va donar a la primera fase). El sorprenent és que aquestes crítiques es van fer al ple municipal del desembre en resposta al cap del PSC. A què ve, doncs, que sigui ERC qui faci la roda de premsa? El que hauria de fer ERC és defensar els interessos de Sant Martí Sarroca, en lloc de justificar la Generalitat, i exigir al Tripartit que compleixi amb les seves inversions per al municipi que no ha volgut incloure en els pressupostos per al 2009, com són l’edifici de l’institut i la depuradora dels Hostalets. L’alcalde va demanar als dos grups municipals de l’oposició (PSC i ERC) que pressionessin als seus partits en l’àmbit parlamentari perquè incloguessin aquestes partides, però, no només no ho van fer, sinó que ho van rebutjar quan ho va presentar CiU. Per què aquest interès que Sant Martí no rebi les inversions promeses? La resposta és la mateixa que abans: obstruir el funcionament municipal per desacreditar la gestió de l’equip de govern.
* * * * *
Finalment, sense que tingui res a veure amb el tema d’aquest article, voldríem felicitar el grup de joves de Sant Martí pel seu sentit de l’humor, en preparar per al Dia dels Sants Innocents la irònica broma d’agafar tots els contenidors de brossa del poble i posar-los al davant de la porta de l’Ajuntament. En dies així, cal acceptar les bromes. El que demanaríem, però, és que fessin bromes que no costessin diners a les arques públiques, ja que aquell dia es va pagar el camió de les escombraries per un servei que no va poder fer, els veïns van haver de deixar la brossa al terra i, en ploure, va quedar tota desfeta i escampada i, en ser diumenge, es van haver de pagar hores extres als membres de la brigada municipal per recol·locar els contenidors.
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
