Editorial

Haití ens necessita

En aquestes darreres setmanes estem observant pels mitjans de comunicació un dels drames humans més ferotges dels últims temps a causa d’un terratrèmol que ha sacsejat la illa d’Haití i ha destruït bona part del seu territori, principalment la seva capital Port-au-Prince, on s’han enfonsat un munt d’edificis públics, hospitals, la catedral, hotels, comerços i milers d’edificis d’habitatges, a la vegada que s’han malmès les vies de comunicació i l’accés a l’electricitat i l’aigua potable.

El devastador i mortífer terratrèmol ha deixat darrere seu una xifres esgarrifoses: més de 150.000 morts o desapareguts, prop de 200.000 ferits i quasi un milió de ciutadans sense habitatge.

Haití, ja de per si un dels països més pobres del planeta on els seus habitants sofreixen el rigor de la fam, la misèria i el dolor, ara cal afegir-hi aquesta nova tragèdia de gran magnitud.

L’ajuda humanitària s’ha posat en marxa ràpidament gràcies al ressò dels mitjans de comunicació i les forces internacionals, formades per ONG’s, voluntaris i militars d’arreu que s’han mobilitzat ràpidament per col·laborar amb el feble govern d’Haití en el rescat dels supervivents enterrats sota les runes. Però el govern haitià, després de 15 dies de remenar les runes, dóna oficialment per acabada l’etapa de la cerca de supervivents a sota dels edificis esfondrats. Ara cal dirigir l’ajuda als supervivents ja que les condicions higièniques són insuportables, són molts encara els ferits que no han rebut ajuda i moltes les amputacions que s’han hagut de fer en condicions precàries, ja que en el postoperatori d’aquestes persones no se’ls pot fer un seguiment curatiu i prou higiènic que garanteixi la seva cura.

Cada dia que passa la situació empitjora, la sanitat no arriba a tothom i tot i que s’han desplaçat ràpidament molts metges i s’ha enviat urgentment ajuda material de primeres necessitats i de diners vinguts dels humans solidaris, fan falta encara molts mitjans quirúrgics i espais sanejats per als malalts, perquè, malauradament, tota aquesta mobilització d’urgència encara resulta lenta i insuficient per als milions de damnificats que en el millor dels casos han quedat vius, ferits o il·lesos.

Tota l’ajuda es concentra a la capital perquè ha estat el centre del sisme i on viu molta gent, però el país no té una estructura de coordinació i això dificulta l’arribada ordenada i contínua del menjar, aigua i medicaments. Als pobles de fora de la capital no hi va ningú, encara estan més sols i faltats de tota mena d’ajuda. Com que segueixen produint-se moviments sísmics, la gent busca els camps oberts per instal·lar barraques amb cartró i plàstics. Els nens són els més vulnerables en aquesta immensa tragèdia d’Haití, orfenats de la capital han estat assaltats després de rebre aigua i menjar, fruit de la violència motivada per la misèria d’un país tan pobre i l’esperit natural de supervivència.

Estem davant d’una emergència humanitària, cal iniciar ben aviat les tasques de reconstrucció i rehabilitació immediata del país per pal·liar les conseqüències del terratrèmol, primer, i ajudar després, d’una vegada per totes, que el país surti de la misèria reconstruint-lo a mig i llarg termini. El poble d'Haití necessitarà ajuda durant molt de temps.

Un drama humà que no ens pot deixar indiferents. No ens convé quedar-nos impassibles davant d’aquesta situació tan tràgica, tot i que sigui a l’altra punta del món.

Cal reflexionar-hi i també adonar-nos que som uns privilegiats. Per això ens toca ser solidaris amb aquest país caribeny. 

Equip de redacció

Els Reis Mags d'Orient van perdre les carrosses.

< Portada