Editorial
Jocs de paraules
El començament de l'any 2011 ens ha fet deixar ben enrere els bons desigs i propòsits propis de les festes nadalenques i ens ha encarat amb les arestes punxegudes de la realitat.
Primer va ser José María Aznar. L'expresident del govern espanyol i líder d'un sector ben important del PP ha acusat les autonomies de fer ingovernable la sortida de la crisi, entre d’altres coses. La immensa majoria de catalans han entès, no sabem si encertadament o no, que les paraules d'Aznar tenen Catalunya en el centre de la diana.
Mentrestant, el mateix Aznar és nomenat assessor d'Endesa, aquella empresa que Esperanza Aguirre no volia que passés a les mans de Gas Natural perquè, com que hi manaven els catalans, deixaria de ser espanyola. Per aquest càrrec, Aznar cobrarà 200.000 euros l'any, que s’afegeixen al seu sou vitalici com a president del govern espanyol. Això és ser exemplar en la lluita contra la crisi!
Aznar no és l'únic. Felipe González, un mes abans, havia fitxat per a un càrrec semblant precisament per Gas Natural i pel mòdic salari de 125.000 euros.
I mentrestant, el rebut de l'electricitat s'ha apujat d'un deu per cent, sense comptar el que s'ha apujat el gas.
El PP continua la seva croada contra la llengua catalana i ara contra el seu ús en el Senat. Resulta que això també va malament per la crisi i en canvi era fantàstic quan el mateix Aznar parlava català en la intimitat al caliu del pacte del Majèstic amb Jordi Pujol.
A Catalunya, el govern de la Generalitat ha entomat la seva responsabilitat en uns moments difícils. Caldrà deixar-li temps per funcionar amb normalitat. No obstant, en una obsessió preocupant, l'executiu d'Artur Mas ha iniciat una espiral de consignes i proclames cap als ciutadans. Omplir de paraules l'espai de la política quan encara no hi ha fets contrastables és allò que des de CiU criticaven abans al tripartit i tal vegada no és el millor camí per recuperar la confiança dels ciutadans.
El govern espanyol i els sindicats han encetat l'any amb una ronda seriosa de negociacions que es porta d'una manera discreta i allunyada dels micròfons i les declaracions fàcils i incendiàries. En aquest terreny, s'ha deixat de banda els jocs de paraules, però veurem a quins resultats arribem.
On continuem sense cap resultat és en el cas Millet. Més d'un any i mig després de destapar-se l'escàndol, amb confessió inclosa dels dos imputats principals, el denominat jutge cargol Juli Solaz, ha ordenat separar la causa que investiga l’espoli del Palau de la Música dels presumptes pagaments irregulars a CDC per part de l'empresa Ferrovial. Curiosament, aquest jutge és a punt de deixar el cas perquè ha estat traslladat com a magistrat a l'Audiència de Barcelona. Curiosament, també, el jutge s'ha queixat de pressions extrajudicials i dels canvis de parer del Consorci del Palau, ara que ha canviat el govern català...
Equip de redacció
La rotonda del cementiri: un punt negre?
|
