Parròquia de Santa Maria
Habitualment, en aquesta pàgina de la parròquia, hi acostumo a posar informacions “de” la parròquia o “per a” la parròquia, sense comptar massa amb les persones que, per les raons que sigui, no se’n senten o se’n senten molt lluny.
En aquestes mateixes pàgines no he amagat la meva sintonia amb un capellà basc, un gran biblista, que es diu José A. Pagola. N’he llegit llibres i conferències i, sovint, tinc accés als seus escrits en una pàgina web d’una parròquia de Bilbao. Hi he trobat uns escrits que duen per títol: “APRENDRE A CREURE”. Li he demanat permís per a traduir-los al català i no sols no m’hi ha posat cap pega, sinó que m’ha animat a fer-ho i m’agraeix que vulgui fer aquesta proposta als qui no creuen. De tant en tant, doncs, aniré publicant alguns d’aquests articles, citant-ne sempre la procedència.
Mn Miquel
APRENDRE A CREURE – 1
No n’hi ha prou amb passar-s’ho bé
També a tu et pot passar el que passa a molts altres. Cada vegada t’interessen menys les grans qüestions de l’existència. Passes del que és “important” de la vida. Tu et preocupes dels teus assumptes de cada dia. Ja en tens prou. És veritat que t’informes de moltes coses per a saber el que està passant, però no t’ajuda molt per a conèixe’t millor a tu mateix ni per a orientar la teva vida de manera més encertada.
Si t’analitzes una mica, potser t’adonaràs que sols t’interessa de veritat viure com més bé millor. Aprofitar-te, fruir de la vida, treure’n el màxim de suc possible. No és això el més important? Cada vegada et costa més interessar-te per alguna cosa que no sigui el teu benestar, el teu sou o passar-t’ho bé.
Sense adonar-te’n, això et pot anar portant a un estil de vida bastant superficial. No tens grans objectius a la vida. Tampoc no tens ideals de cap mena. L’important per a tu és ser pràctic: buscar el que a tu et va bé. És bo el que et ve de cara i dolent el que et disgusta. I això és tot. Gosaries dir quins són els criteris que guien la teva vida?
Seguir per aquest camí és molt temptador, però et pot fer més mal del que penses. Et pots anar quedant sense metes ni punts de referència. Per fora, la teva vida sembla alguna cosa, però, què vius per dintre? Sense adonar-te’n, del sexe en dius amor, del plaer, felicitat, de la informació de la tele, cultura. A poc a poc pots anar buidant la teva vida de contingut humà.
Però tu, com tothom, ets massa gran per acontentar-te amb qualsevol cosa. No és fàcil viure una vida que no apunta cap a cap meta. No n’hi ha prou amb passar-s’ho bé. Necessites alguna cosa més per a sentir-te bé. La vida es pot fer insuportable quan tot es redueix a façana i superficialitat.
Un dia et pots sentir cansat o cansada de viure una vida tan “rebaixada”. Tard o d’hora, es pot despertar dins de tu la crida a viure una cosa diferent. Tu has nascut per a viure bé, però no de qualsevol manera. Estàs fet per a cultivar el teu esperit i la teva alegria interior.
El que és important és que no et passis la vida enganyant-te a tu mateix. Mira bé el que estàs vivint. Busca la veritat.
Això és l’únic que vols viure? No t’esforcis a tancar els ulls i tirar cap endavant. Pots viure millor.
Si entres dins de tu mateix, és fàcil que t’adonis que estàs fallant en alguna cosa. Hi ha en la teva vida actuacions que t’estan fent mal. No és això el que hauries volgut. En el fons, desitjaries viure d’una altra manera.
No t’has d’enfonsar en el desànim o en el pessimisme. Veure’t a tu mateix amb honestedat és saludable. Et dignifica. T’ajuda a reaccionar. No tot és dolent dintre de tu mateix, de cap manera. Hi ha en tu una força que t’atreu i t’empeny cap al bé. Hi ha alguna cosa que et crida a viure d’una manera més digna, més generosa, més sincera, més solidària. Segur que et sentiries millor.
Això et comportarà introduir petits canvis en la teva vida. No pensis en coses grans. No canviaràs d’un dia per l’altre. Ara el que importa és que canviïs la teva forma d’entendre la vida. Que agafis una direcció més sana. Que comencis a viure d’una manera una mica més conscient i sincera. Que no continuïs enganyant-te.
Jo no sé si creus en Déu amb força en l’íntim del teu cor o si la teva fe s’està apagant. Tant se val. Si vols canviar la teva vida, confia en Déu. Sentiràs dintre teu una força que ara no pots sospitar.
Déu s’interessa per tu més que tu mateix. No et resoldrà els problemes de cada dia, però et pot ajudar a resoldre “el problema” d’aquesta vida teva mediocre i feta malbé.
És Déu qui ha creat el teu cor. Sap com ets. Coneix els teus bons desitjos i també la teva debilitat. Déu et comprèn i t’espera. No té cap pressa. Només vol veure’t viure com més aviat millor de manera plena, joiosa i feliç.
JOSÉ A. PAGOLA
(versió catalana de Mn Miquel)
|
