Noves al·legacions dels veïns de la Bleda contra el segon intent de reparcel·lació

Anna Artís i Joan Sogas, representants de la Associació, i Xavier Rodríguez, representant de l’equip tècnic

L’Associació de Veïns Afectats de la Zona Urbana de la Bleda va convocar el passat 24 de juliol una roda de premsa a la Sala Polivalent del barri per explicar la presentació de noves al·legacions al Projecte de Reparcel·lació que l’equip de govern municipal va aprovar per segona vegada amb la intenció que l’Ajuntament faci un replantejament. A la roda de premsa també hi va ser present l’advocat Xavier Rodríguez, com a representant de l’equip jurídic encarregat de redactar les al·legacions, qui va exposar els motius pels quals l’Associació d’Afectats, igual que fa dos anys, està en contra d’un projecte “totalment injust pels veïns, tant a nivell econòmic com social. I que en cas de portar-se a terme, implicaria la desaparició del nucli rural de la Bleda, un dels pocs existents a la comarca de l’Alt Penedès”.

Segons afirmava l’advocat, l’equip de govern vol tirar endavant la segona aprovació perquè la primera ha “caducat”, ja que s’han exhaurit tots els terminis legals que estableix la llei d’Urbanisme per tramitar i aprovar els projectes de reparcel·lació.

Els representants dels veïns explicaven que “estem en mans de l’alcalde de Sant Martí, és un tema de voluntat política, d’escoltar els veïns de la Bleda i de complir les normatives que regeixen els nuclis rurals i seguir el Pla Director”. També es lamentaven de la insistència de l’alcalde Ramon Carbó que per segona vegada vol dur a aprovació el projecte de reparcel·lació del barri de la Bleda i alhora l’aprovació definitiva del projecte d’urbanització. Per aquest motiu mostraven la seva postura de mantenir el rebuig total de la reparcel·lació del barri.

Es recordava que al juny del 2006, mentre s’estava tramitant el nou POUM de Sant Martí Sarroca, s’aprovava per primera vegada la reparcel·lació de la Bleda i va ser aleshores quan 47 veïns, el 80 % dels afectats, es van constituir en associació. Aquest percentatge representa sobradament la majoria d’habitants, encara que no de la propietat en superfície.

L’advocat Rodríguez, mentre explicava les al·legacions presentades, afirmava que “el propi Ajuntament reconeix que s’ha incorregut en caducitat a la tramitació i aprova inicialment, de nou, uns projectes que ara tornem a tenir sobre la taula, però que novament incorporen irregularitats amb informes tècnics i de secretaria que recomanen modificacions i que no s’inclouen en el projecte”.

La representació veïnal denuncia novament la postura de l’alcalde que “ha estat boicotejant contínuament la Taula de Treball que es va crear en el seu dia i la seva negativa a dialogar”, de la mateixa manera critiquen la manca d’informació i la precipitació que els col·loca en una posició d’indefensió i manca de garanties jurídiques.

També es lamentaven que en haver caducat el procés de tramitació del Projecte de Reparcel·lació, representava pels veïns “haver de començar novament de zero amb l’agreujant que el projecte d’urbanització de la zona urbana de la Bleda, que hauria de ser el darrer pas de tot el procés, ja està aprovat definitivament”. Finalment, denunciaven que el projecte que es proposa és sobre dimensionat en equipaments i zones verdes, que es perd l’entorn rural i que es proposen parcel·les mínimes de 800 m2. “És l’operació urbanística de sòl residencial de les de més extensió, en concret 23 hectàrees, de totes les comarques de Barcelona”. “Uns costos elevadíssims, 1.000 milions de pessetes, que doblen el límit que estableixen les lleis urbanístiques de rang superior”. Un altre defecte que denuncien és que els preus d’urbanització, tot i ser el  mateix barri, són diferents segons els sectors. “Aquest projecte no té cap viabilitat, ja que obliguen alguns veïns, petits propietaris de finques antigues, a pagar 30 o 40 milions de les antigues pessetes que en cap cas podran assumir ja que són persones grans, bé jubilades o vídues”.

Artís i Sogas es lamentaven que “si tots haguéssim anat junts, aquest problema avui en dia estaria solucionat”. Finalment van explicar que la proposta que ells plantegen és “que es facin intervencions puntuals en espais lliures, enlloc d’una urbanització global del barri, que el que fa és trinxar les zones ja consolidades”.

I per fi sentenciaven que “la conjuntura actual de crisi immobiliària els afavoreix, ja que no hi ha tanta demanda d’habitatge ni presses dels constructors”. Així com que “cap dels quatre polígons que planteja el projecte de reparcel·lació podrà tirar endavant, ja que en tots superen el 50 %”.