Editorial

La llei de la força o la força de la raó

Arriba el setembre i amb ell una verema important i carregada de mals auguris. Malgrat que la meteorologia sembla haver-se portat prou bé fins a l’inici de la verema -fins i tot massa per les previsions de graduació i de maduració-, les expectatives econòmiques, de rendiment i de guanys són més aviat magres per als pagesos que porten un any més de treball professional, de gent entesa i seriosa. Molts industrials elaboradors, sobretot els més grans, ja han fet saber que aplicaran de nou la llei del cargol -aquella que els permet apretar i apretar- sense compensacions de cap mena. I és que, malgrat els 420 euros de més que ha promès el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, les perspectives de la pròxima tardor i hivern són també molt magres a causa de la crisi econòmica i no fan confiar que s’hagi arribat encara al fons.
Les tines i els cellers estan plens, diuen els elaboradors. En el món del vi la competència s’ha posat impossible, argumenten. També hauríem de recordar que molts d’ells han fet saltar les regles de joc, els reglaments de les denominacions d’origen o bé estan massa pendents dels consells d’administració de les seves empreses. Els empresaris vitivinícoles fan la impressió de no valorar el treball dels productors, dels pagesos de la comarca. I aquests no són els seus assalariats, sinó, també, uns empresaris que han fet un esforç importantíssim per millorar la qualitat de les seves explotacions, per adaptar-se a les exigències del mercat i per reduir costos de producció. I, si no, només cal veure la quantitat de màquines veremadores que s’han posat en marxa des del passat 20 d’agost i els preus que han de patir quan poden col×locar la seva collita.
Els agricultors catalans s’han manifestat recentment tips i farts de la pèrdua de poder adquisitiu del seu treball. Es queixen d’unes regles de joc que els fan patir les conseqüències d’una economia global mal entesa. No es pot ajudar la pagesia, es diu per algunes bandes, perquè això seria alterar les regles de mercat. I s’ha de pensar també en el Tercer Món, diuen, allà on curiosament les grans multinacionals estan arrasant els cultius tradicionals que fins ara servien per alimentar la població per fer plantacions massives destinades a la producció de biocombustibles i d’altres matèries estratègiques.
No es pot ajudar els pagesos, però en aquesta crisi tothom s’ha afanyat a demanar ajuts per als bancs i caixes per assegurar els dipòsits i evitar el trencament del sistema. El món al revés.
Va sent hora que aquells que tenen la potestat de prendre decisions expliquin com es pot garantir el futur de les explotacions agràries del Primer Món i prendre les mesures per fer-ho. Perquè a Catalunya i a Europa, a més de fàbriques o de districtes tecnològics, també hi haurà d’haver espais naturals per mantenir l’equilibri biològic -i psíquic- de la nostra societat. I hi haurà d’haver pagesos que s’hi dediquin i puguin guanyar-se la vida en igualtat de condicions amb les altres professions. Si no, l’alternativa serà que els incendis forestals acabin liquidant tot el mantell vegetal del nostre país i d’Europa.
En l’economia i en les institucions, n’hi ha que creuen que la força els dóna la raó. Com hem dit moltes vegades, la força per interpretar les lleis a la seva manera no dóna la raó a ningú. Només és la porta del despotisme i fins ara, en el nostre món, els despotismes sempre han acabat consumint-se.

EQUIP DE REDACCIÓ

< Portada