Festes majors 2009

SANT MARTÍ SARROCA

Pregó de la Festa Major

Autoritats , Comissió de Festes, martinencs, martinenques i amics tots que us heu aplegat en aquesta plaça, molt bona nit.

Quan el meu amic i ex -company d´orquestra Albert Pujadó, en nom de la Comissió de Festes
em va encarregar el pregó, jo li vaig respondre que si no seria més apropiat encarregar-lo a un martinenc o martinenca. Em va dir que jo havia estat durant molts anys vinculat a Sant Martí i que una persona d´un altre poble però amb llaços aquí, també podia aportar coses noves i ésser pregoner. Amb molt de gust vaig acceptar i aquí em teniu fent l´acte inaugural de la vostra Festa Major.

Des del 1966, fins al desembre de 2004, vaig formar part de l´orquestra martinenca “Els Angels” en qualitat de veu cantant. Aquesta experiència em va a portar a difondre el nom de Sant Martí Sarroca per tot  Catalunya i fora d´ella. Si bé que el vostre poble era prou conegut.

Sant Martí Sarroca té una idiosincràsia molt particular. I es que estima i defensa les seves coses
per damunt de tot. La vostra gent fa poble i vol que el mateix, faci les coses ben fetes i es llueixi tot el possible.

Com bé sabeu, és el municipi que més entitats aplega de tot l´Alt Pendès, amb alguna centenària, la Coral “ Sarroca Nova”.

La vostra història es prou rica i a vegades punyent, girant al voltant del castell dels Santmartí i de l´Església romànica de Santa Maria. Avui, magníficamente reconstruit el castell, formen el conjunt monumental-històric, declarat d´interès nacional, visitat per milers de persones i aglutinant actes religiosos, culturals, artístics i gastronòmics.

Arribat aquest punt, parlem del que ens ocupa: La Festa Major. L´aconteixement festiu més important de l´any.

Quan va començar a celebrar-se? De manera puntual i afirmativa, no ho sabem. Però si ens atenem a diversos documents escrits, trobats en altres llocs propers de la nostra comarca, al segle setze ja és celebrava. Just quan es va aixecar el campanar de l´Església i es va construir el baptisteri.
Any 1560, regnant a España Felip II d´Austria, de la Nissaga dels Habsburg.

Quasi en tota seguretat la festa tenia lloc l´11 de novembre, Diada de Sant Martí de Tours. Quin era el programa? On es celebrava? A l´Església els actes religiosos i a la Plaça de la mateixa els lúdics o laics, a dalt la Roca.

Programa.- Ofici solemne amb Celebrant, Diaca i Subdiaca i Predicador, Església engalanada
amb ciris, candeles i encens i música gregoriana.
( Cost de la solemnitat: 2 lliures i 7 sous. En les antigues pessetes: 6 pessetes i 2 cèntims).

Una tronada a la plaça amb 3 dotzenes de trons.
( Cost: 9 sous. En les antigues pessetes: 1 pesseta amb 2 cèntims).

Ventalls i guirnaldes per embellir la plaça.
( Cost: 2 lliures i 7 sous. En les antigues pessetes: 6 pessetes amb 2 cèntims).

Ballades i coques per la Dança de la Coca.
(Cost: 1 lliura i 5 sous. En les antigues pessetes: 3 pessetes i 29 cèntims).

Els músics que amentitzàven la festa.
( Cost: 2 lliures i 8 sous. En les antigues pessetes: 6 pessetes amb 32 cèntims).

Aquest era el programa de la Festa Major i el seu cost, durant moltes centúries. Preu total? Vint-i-dues pessetes amb vuitanta cinc cèntims. I amb euros? 0,14 cèntims d´Euro!

Ha plogut molt des d´aleshores. No us sembla?

Del que si m´agradaria fer un punt i apart, es d´una dança comuna a molts pobles de Catalunya i en especial a l´ Alt Penedès. La dança de la Coca. Fora possible la seva recuperació musical i coreogràfica? Es possible que en el costumari d´En Joan Amades s´hi trovi. Seria fantàstic tornar-la a incorporar, ara que tots els nostres pobles i especialment Sant Martí, tenim un ric component folklòric, bestiari i Balls Populars.

Tornem enrere cronológicament. Quan es va traslladar la Festa Major de Sant Martí, del novembre al quart diumenge de setembre i desprès al tercer de juliol? Doncs a mitjans del segle dinou, just quan es van crear els municipis i els ajuntaments. Degut a que els actes lúdics tenien lloc a la plaça de l´Església de cada poble i la festa patronal s´esqueia a la tardor o a l´hivern, es va creure amb bon criteri traslladar-les totes a l´estiu. Llavors, els actes religiosos es continuaren celebrant en els temples i els laics al nucli urbà de la població, o be a l´aire lliure, bastint envelats o a dintre dels locals que ja es van anar aixecant a cada poble, per dur-hi a terme els actes festius i culturals.

Ja hem esmentat, que Sant Martí té un gran passat històric que no anem a explicar ara. Amb els tríptics i follets del conjunt monumental, editats per l´Ajuntament, n´hi ha un bon resum.

Però si que vull destacar com a mostra, de que els martinencs sempre s´han implicat en les coses importants i les han defensat fins a la mort, en un fet històric gairebé desconegut. Ara d´aquí menys de dos mesos, celebrarem la Diada Nacional de Catalunya, l´11 de setembre. Sant Martí Sarroca hi té un capítol prou important perquè s´ignori.

El primer poble que es va negar a pagar els nous tributs, decretats pel Borbó Felip V, fou Sant Martí Sarroca. Ni un dels seus veïns, s´havia acostat a Vilafranca a pagar els nous impostos. El Comandant Militar d´aquesta ciutat, recelòs d´una omissió tan únanime, hi despatxà 150 granaders, amb l´ordre de recaptar a punta de baioneta si calia. Els 150 no arribaren al poble. Sant Martí feu voleiar les campanes a toc de sometent. Al crit de “Via fora, lladres!” S´aplegaren tots els homes útlis i pararen una emboscada al camí de Vilafranca.

El parany resultà mortífer. Els supervivents es desbandaren, perseguits a trabucades fins a molt enllà. A Vilafranca n´entraren  ja molt pocs.

Era el 4 de gener de 1714. El que va passar després, un capítol sagnant i dramàtic, el deixem per a l´història.

Aquest poble amb una gran identitat,  es disposa a celebrar una nova Festa Major.
Un poble que ha sabut tenir una identitat festiva i cultural pròpia. Ha estat el primer en tenir Ball amb Orquestra, cada diumenge, ademès de les festes puntuals de durant l´any. No n´hi hagut cap més en tot l´Alt Penedès, exceptuant Vilafranca, el Cap de Partit.

Ha tingut cinema durant molts anys. Jo, com afeccionat al setè art, no podia deixar d´esmentar aquest fet. El cinema “ Cal Lluis” va projectar al llarg de moltes dècades, tots els grans èxits cinematogràfics, coincidint amb l´ època daurada de Hollywood i del cinema en general.

També hi ha hagut tradició teatral. Els grups de teatre sempre han estat presents a Sant Martí, així com agrupacions de Dança Tradicional.

Tradició musical. L´Orquestra “Raybel” i desprès “ Els Angels”, començant amb el nom de
”Angeles Azules”.

La ja centenària Coral Sarroca Nova, que afortunadament segueix viva.

I també ja que Sant Martí ha estat des de sempre, una població que ha viscut de la pagesia i el cultiu de la terra, en el decurs dels últims temps, ha donat pas a la indústria, establint-se al municipi fàbriques i tallers de diferents especialitats.

Però jo diria que Sant Martí s´ha fet últimament molt conegut per la vessant turística i gastronòmica. Una gran restauració ofereix la possibilitat als amics de la bona taula de gaudir d´uns restaurants que tenen un gran servei i una cuina excel·lent.
I com que una de les coses més característiques de les Festes Majors, era reunir les famílies entorn de la taula, per retrobar-se almenys un cop a l´any i disfrutar amb aquells rostits, que cuinaven les mestresses de casa. Hi desitjo que aquest any ho seguiu fent amb joia, harmonia i plaer.

I com que el Pregó, es el tret de sortida de la Festa Major, l´anem ara a encetar amb un Concert i Ball, digne d´un poble de tradició de grans saraus. Una de les millors Orquestres del nostre pais, la Internacional Maravella, us en farà les delícies.

Bona Festa Major i Visca Sant Martí Sarroca!

Josep Ferrer Casanella.

Les exposicions

Dibuix escolar i recull fotogràfic

A la Sala Polivalent s’exposaven quasi un parell de centenars de dibuixos infantils del CEIP Jaume Balmes, corresponents a tots els cursos des de P3 fins a 6è a excepció de segon. També acollia un recull fotogràfic amb un centenar d’imatges dels actes i festes de l’any 2008-2009 realitzat pel cap de premsa de l’Ajuntament.

IX Mostra de treballs de manualitats

Una petita mostra dels treballs realitzats per la gent gran.

El grup de 20 participants durant el curs va rebre un diploma acreditatiu de mans del regidor de Benestar Social, Josep Olivella.

Aquesta exposició, juntament amb la de Belles Arts, tenen un alt nombre de visitants durant els dies festamajorencs. Són moltes les peces exposades d’aquest nombrós grup d’alumnes que són guiats, en els seus treballs de manualitats, per la mateixa professora, Montserrat Solé.

Totes aquestes persones que fan els tallers de manualitats, superen en nombre la vintena, i any rere any amplien els coneixements de les diferents tècniques per decorar objectes amb diversos materials. Aquest curs passat han treballat la decoració de teules, la confecció de quadres amb traçats de sorra de diversos colors i pintures amb relleu, d’entre d’altres.  

Tot aquest alumnat, conegut com el Casal d’Avis, han treballat i decorat molts objectes durant aquest últim curs i tenen molt d’interès a continuar fent-ho en el curs vinent. Les manualitats són una bona distracció, tant per mantenir l’agilitat física i mental com per exercitar la creativitat individual. Ells i elles són: Amèlia Molina, Concepció Escofet, Emili Semis, Enriqueta Sapera, Francisca Guzman, Joaquin Alloza, Júlia Asensio, Ma Dolors Torres, Ma Lluïsa Galvany, Maria Cruset, Maria Ramírez, Matilde Esteve, Montserrat Santacana, Montserrat Ventura Pepita Alarcon, Rosa Domingo, Rosa Font, Rosa Ventura, Rosario Moreno i Roser Ramírez.

XVII Mostra de treballs d’artesania (Belles Arts)

Uns quants treballs obra del grup de 9 persones adscrites al taller de Belles Arts dirigides per la monitora Montserrat Soler.

Un any més aquesta exposició de treballs artesanals de belles arts, i com ve sent habitual, s’ha pogut veure durant tots els dies de la festa major, aquest any, en el marc del remodelat edifici de l’antic ajuntament.

La majoria dels objectes exposats són fruit dels treballs artesans de decoració que s’han fet durant tot el curs 2008-2009. La majoria de aquestes alumnes porten molts anys d’aprenentatge i continuen assistint a les classes de la professora Montserrat Solé Sàbat, durant dos dies a la setmana on perfeccionen les tècniques adquirides i també n’exploren de noves. Aquest curs passat han treballat la fusió del vidre, entre d’altres tècniques, i pel curs vinent sembla ser que treballaran, també entre d’altres, la decoració amb material de pasta i pintura en fred sobre bases de fusta i de vidre.

Els participants durant el curs 2008-2009 han estat: Carmen Escoda, Ma Rosa Casas, Ma Teresa Vaquerizo, Maribel Saumell, Matilde Esteve, Montserrat Ventura, Núria Baltasar, Roser Solé i Teresa Grau.

Les millors imatges de la festa major 2009

La sempre exquisida orquestra Maravella al divendres a la nit que ni el seu bon art va fer superar el fred que imperava a la plaça, aguantant la gent el concert però minvant força el públic a l’hora del ball.

El Drac de Sant Martí torna a ballar, molt ben restaurat, sobre les espatlles d’emprenedors martinencs que han fet reeixir la colla d’Amics del Drac 1985.

L’extensa pedrera de petites balladores infantils de Panderetes garanteixen el futur de la dansa folklòrica al nostre municipi.

Els Aristois ens van sorprendre positivament amb la recuperació del Guió del Ball de Diables de Sant Martí, escrit per Ramon Montserrat, que s’havia representat els primers anys dels diables per allà a la segona meitat de la dècada dels anys 80. Una escenificació de l’enfrontament entre el bé i el mal, simbolitzat entre l’àngel i els diables, en què finalment triomfa el bé. Una interpretació força interessant malgrat quedar un tant deslluïda per manca de llum a dalt de l’escenari. El seu autor, Ramon Montserrat, expressa públicament el seu agraïment als Aristois per la seva recuperació.

Els temibles Aristois ben posadets amb cares d’innocents, abans de les sàtires.

Tots els participants a la XXIII Curses de natació, lluint cofois els seus trofeus.

El bany d’escuma, un dels atractius preferits per la mainada en la seva festa major petita.

El Teatre Cremallera Infantil, uns pallassos per fer una bona cloenda de la festa major dels petits.

Els dos equips finalistes del VII Torneig de futbol sala masculí.

Els 23 participants que van aportar 26 plats de truites i tapes van ser obsequiats amb una planta i un ventall de FM: Laia i Maria Rafecas, Jordi Busquets, Jordi Bàrboles, Joan Inglès, Ana Albacete i Helena Raurell, Gabriel Joan, Maite Tena, Judit Crespo, Enriqueta Sapera, Jaume Montserrat, Jordi Rabella, Rosa Ventura, Rosa Bergalló, Angelina Sogas, Antònia Gutiérrez, Pilar Suriol, Àngels Vallès, Isabel Jimènez, Antonia Navas, Lara Feced i Alejandro Banchs, Sònia Banchs, Gemma López i Pepita Alarcón.

L’equip dels “cracks” jubilats de la Martinenca que encara fan bona patxoca. 

Els bastoners Castell Sarroca juvenils de nova formació.

Concerts, balls i espectacles

Un lluït concert de la Banda Unió Filharmònica d’Amposta el dissabte abans del ball.

L’espectacular orquestra Metropol, amb un escenari gegant que, per manca d’espai suficient a la plaça de Catalunya, va haver d’instal·lar-se a la nova zona escolar-esportiva. Una Metropol amb molta marxa i que enganxava, sent una digna substituta de la històrica Grupestra Centauro pel ball de dissabte de festa major.

L’entranyable ballada de sardanes diumenge al migdia amb la Cobla Catània.

I la cirereta amb ball de tarda i concert i ball de nit amb l’orquestra Atalaya.

I com a cloenda festamajorenca pel dilluns a la nit, l’espectacle Revista Mil·lènium II amb ballet, màgia, fakir, humorista, presentadors...

El foc

Els Aristois per fi, després de 25 anys, claudiquen i admeten 5 diablesses tot i que encara conserven una bona desproporció amb els 35 mascles.

Un potent i artístic espectacle de foc amb un parell de vaixells com a insígnia que va encisar els espectadors per la seva bellesa, malgrat els incidents d’algun diable cremat de certa consideració i un petit incendi a les teulades.

Un castell de foc amb filigranes estranyes ajudades pel vent.

La missa solemne

En la festa major no hi pot faltar la missa solemne del migdia del diumenge que va ser cantada per la Coral Sarroca Nova i oficiada pel rector de la parròquia Mn. Miquel. Es cantaren els goigs a Santa Maria de Sarroca amb l’assistència de les autoritats locals.
El dilluns, com és habitual, també es va celebrar una missa resada en memòria dels difunts.

Les cercaviles

Dissabte, la tradicional

Diables Aristois i els seus tambors.

La reeixida colla Amics del Drac 1985.

Petits Diables Aristois i els seus tambors.

La Nova colla gegantera.

La colla dels capgrossos.

I els bastoners veterans.

El ball de Sant Ferriol i el dels Figuetaires de l’Agrupació.

Diumenge, l’alternativa

Tot i la negativa d’autorització per part de l’alcalde, els joves de l’Ateneu van decidir fer, com cada any, la cercavila alternativa encomanant la xerinola pel carrer amb l’engrescadora marxa de percussió de la Torradora i els simpàtics malabars, xanques, monocicles... La cercavila es va desenvolupar sense incidents, tan sols vigilada la comitiva per la Policia Local i els Mossos d’Esquadra, que havien estat citats per l’alcalde, però que en cap moment van intervenir ja que van considerar que sols es tractava d’un acte festiu, pacífic, sense aldarulls públics, ni danys al mobiliari urbà o cap altra acció punitiva. Tan sols van demanar la identificació d’un responsable per passar l’informe a l’Ajuntament, ja que l’ocupació de la via pública urbana és només competència municipal.

Comunicat lliurat als espectadors durant la cercavila alternativa.

L’Ateneu Popular Suïcidi Revolucionari (APSR) fa saber a tothom que aquesta cercavila festiva no ha estat autoritzada pel Sr. alcalde Ramon Carbó i tot el seu equip de govern (CiU), tot i que el nostre col·lectiu ha fet la sol·licitud corresponent i que és autogestionada, la qual cosa vol dir que no suposa cap cost a l’Ajuntament. Des de fa 2 anys l’APSR porta organitzant aquesta cercavila (en cap de les passades edicions ens havia prohibit realitzar aquest acte),i aquest any és IL·LEGAL!!! Una xaranga, un xanquer, malabaristes, pallassos, batucada i molta diversió per a grans i petits.

En la última trobada(aproximadament 2 mesos) de l’APSR amb el Sr. alcalde Ramon Carbó i el regidor de Cultura, Josep Olivella, ens van deixar clar que si volíem seguir organitzant actes havíem de deixar de ser crítics amb l 'equip de govern (CiU), que haurien de sortir tots els actes que realitza l’APSR en el butlletí de l’Ajuntament informa -els nostres actes surten anunciats en el butlletí local (El Martinet)-, que hauríem de deixar de manifestar-nos en contra del monument a les víctimes de la Guerra Civil -portem 2 anys en contra d'aquest monument i tothom ja sap què n’opinem-, tindríem de deixar de mostrar les nostres banderes, els nostres símbols, els nostres ideals... En conclusió: hem de callar, callar i callar. Però nosaltres no renunciarem als nostres principis i per això ens fa més ràbia la situació, nosaltres no volem deixar d'oferir actes als veïns del nostre poble, perquè tot el que fem ho fem per a tothom, et pot agradar o no però això ho acaba decidint un mateix i no l'alcalde i el seu regidor de Cultura.
No ens han autoritzat una fira dedicada a l'ecodiversitat perquè segons ells no és d’interès social, i ara ens prohibeixen una cercavila que en les dues passades edicions sí ens van autoritzar a fer, per raons segons l’alcalde que no surt anunciat al programa. Després d’un debat intern entre els membres de l’APSR i de la negativa que l’alcalde ens va deixar clara en la trobada esmentada, l’APSR decideix seguir intentant organitzar actes, com aquesta cercavila festiva, i uns dies més tard (17 dies abans de la festa major) entreguem la sol·licitud a l’Ajuntament, però com que el programa ja era a impremta, des del mateix govern municipal es decideix prohibir la cercavila alternativa i així tenir l’excusa perfecta per denegar la sol·licitud. L’alcalde i el seu flamant equip de govern (CiU) ens volen callar sí o sí, però nosaltres no som com altres, no amaguem el cap sota l’ala, diem les coses pel seu nom.

(Gràcies a la llibertat d’expressió avui és possible dir que un governant és un inútil sense que ens passi res. Al governant tampoc). (Jaume Perich)

Més de 14 anys porta l'APSR organitzant actes en el nostre poble i mai ens havíem trobat en una situació tan tensa amb l'Ajuntament, ni en els pitjors i últims anys del Sr. Santacana com a alcalde, per cert, també de CiU.
Aquest any ens veiem obligats ha desobeir l'ordre del Sr. alcalde i el seu equip de govern (CiU) de prohibir la cercavila festiva i assumim les conseqüències immediates i posteriors que puguin comportar la nostra decisió de tirar endavant un acte no autoritzat per el Sr. Carbó i el seu equip de govern (CiU), ja que és un acte festiu i de festa major, ni és reivindicatiu ni és polític.

No us demanem que us fiqueu a favor o en contra de l'APSR i l'equip de govern (CiU), sinó que participeu d'aquest acte i dels que organitza la Comissió de Festes'09, i si no ens agrada no passa res, el més bonic és la diversitat, no tot agrada a tothom i per això s'ha de prohibir.

BONA FESTA MAJOR'09

ATENEU POPULAR SUÏCIDI REVOLUCIONARI'09

Dilluns, la infantil

Petits Diables Aristois i el seu grup de tabalers, principalment pares.

La colla dels capgrossos.

Els grups de Ball de panderetes infantils.

Bastoners infantils.

Ball da bastons i de gitanes de Torrelles.

Les Sàtires

Hooola que tal!!!
Primer de tot, volem fer un aclariment:
els diables de castells de foc mai en fem.

Aquest any, sense censura,
tornem a estar aquí
i direm el que volem dir
no el que alguns volen sentir.

El diable té els pebrots inflats,
fermeu la canalla i aquests quatre malcarats
fora!!!, fora de la plaça
que només veniu a escoltar per després criticar.
No hi ha geperut que es vegi el gep
ni banyut que es vegi les banyes.

No ho enteneu, que mai plou al gust de tothom?
I si no us agrada com ho fem
quedeu-vos a casa que sense vosaltres
més amples estarem, més ens divertirem
i menys problemes tindrem.

Traïdors, encara esteu aquí?
Aire!!!
Que als nostres fidels no els volem fer esperar.

Això és un crit a la solidaritat
no és una sàtira ni un versot, és la crua realitat.

Senyor medalles, quina ens has liat,
aquest any, 25 anys hem celebrat
i feina ens ha costat.
Sort que ens ho havies de pagar tot,
tantes colles com volguéssim,
tants calés com volguéssim,
tanta festa com volguéssim,
tot!!! com volguéssim.
I al final, com sempre,
tot a la teva manera
fals, traïdor i mentider!!!
Es nota que tens el grau de FP
i amb excel·lent, eh.

Així va anar l’aniversari
vam haver de passar com vam poder
quines morrejades que foties
i nosaltres sense colles.
De què vas mandamàs?
que ens volies fer treure l’estelada
i si et torbes, et foten una garrotada.
Per què serà? Potser és que t’ho vas buscar.

Ramon, quan ens facin falta calés
en comptes de mentir agafa la cartera
i deix disfrutar en comptes de controlar!

Ja ho diuen, ric i ruc
ros i geperut, xulo i cregut
i no ens facis seguir
que si sabessis
què pensa de tu tot Sant Martí, “fotries” el camp d’aquí.

Regidor de Jovent i Cultura,
per nosaltres ets basura.
Què fas a la casa gran?
Encara l’estàs llepant?
Si què la té gran.

Escolta atontat,
si política no has estudiat
no tens cultura i no fas res per al jovent
Judes!!!, què hi fas a l’Ajuntament?

Les entitats del poble volen celebrar coses
i tu, pals a les rodes.
Així fas cultura?
I si alguna cosa vol fer el jovent
els dónes porta i bon vent
amb tu, sempre anirem malament.

Ho deixem aquí, de moment,
si l’any que ve, no has dimitit
a per tu tornarem galtes motocròs.

En què caram us heu fixat?
que vaja pubilla heu triat.
Perquè nosaltres ens la hem mirat
i encara no hem trempat.

Sara Carallot, cap de ceptrot,
sembles un masclot
perquè de pit i cuixa, no en gaudim
que et fa por que et surti aparellada.
Doncs que sàpigues que el diable té cigala
una per cada dia de la setmana.
Per favor pubilla,
treu-te els pantalons, compra’t uns vestits
i ensenya’ns els pits, que ens tens avorrits.

Ara que hi pensem,
què ha passat amb això de l’hereu?
Aquest any no el busqueu que no el trobareu
perquè ha sigut un fracàs
ja que qui ho havia de ser, s’ha cagat.
Eh!!! Salvador Mallol?
Ho és que amb això de la crisi
heu fet pubilla i hereu tot al mateix preu?

Pendents de recaptació.
Quina organització comissió
per St. Joan, festa gran,
pels tres tombs, malgastar per tots els cantons.
I els calés de la festa major? On son?

Molt il·lustres senyors creguts de comissió,
aquest any enterrem la festa major
perquè qui la fa, és el Carbó,
i com us hem dit, tot està pendent de recaptació.
És llastimosa la programació.

La Centauro a St. Martí,
és com els Castells al poble veí.
Ens porteu la Metropol i la “foteu” darrere el camp de futbol.
L’empalmada, arraconada,
igual que la botifarrada
i a sobre s’ha de pagar, d’això se’n diu estafar.
Però això no acaba aquí,
com que la vostra sàtira no volíeu sentir
no ens heu posat ni micro ni altaveus.
Que teníeu por d’escoltar la veritat, colla de galifardeus?
Doncs ja ho veieu, sense la vostra col·laboració
també us heu d’empassar el sermó.

PLEGUEU, que pel que feu
quedeu-vos a casa cardant
i així tot anirà millorant.

Com va dir un dia el botifler…
Voleu fer el favor de callar!!!
Qui s’han cregut que som nosaltres?
Pujol, Pujol, Pujol,
sexe, drogues i rock and roll!
De moment has inaugurat el Casal Rock del jubilat
i ara els avis de St. Martí ja podran cantar, ballar i gravar un videoclip.
Ostres tu, quin partit!

Va l’Ajuntament i, com no, ens porta un vell convergent.
I no un qualsevol no, un expresident.
Però li podríeu haver dit als nostres amics socialistes
que per la patilla, us haguessin dut el Montilla.
Que li volíeu marcar un gol, amb això del Pujol?
Ara us poseu medalles i us tireu flors pensant que sou els millors.
Convergents, que “foteu”? Qui us penseu que enganyeu?
Tot de cara a la galeria, quina porqueria!
Que us pensàveu? Que portant el Pujol, sortiria el sol?
Al jubilat l’haureu impressionat, tot política!
El diable ja n’està fart!

Ara que el Casal Rock ja tenim,
a veure si un local social municipal anem construint!!!

Ramon, el que pensem de tu no t’ho podem dir,
ho pensem nosaltres i tot St. Martí.

Ets un dictador, i els dictadors ja han passat a la història,
no veus que no s’hi pot anar de feixista per la vida?
Per què vas contra tot i contra tothom?
Per què boicoteges tot el que no surt de l’Ajuntament?
Per què vols prohibir tots els actes que prepara el jovent?
Per què ho fas tot a la teva manera?
Per què només es fa el que dius tu?
Per què sempre tu, tu i tu?

Mira, Ramon, així no vas bé, t’estàs buscant massa enemics
i no ho diem per nosaltres.
A St. Martí hi ha molta gent que està cremada amb tu i la teva manera de fer,
tot ho fas per la força, per la pàtria, “aquí mando yo y punto!!!”.
Ramon, has d’entendre que el que no pensa com tu
no està necessàriament contra tu!
No pot ser que intentis enterrar tothom que no és com tu!

Als del PSC els has de matar, als republicans, més del mateix,
el jovent no et vol veure ni en pintura, nosaltres… ai nosaltres!!!
Ramon, no és més cec el que no hi veu, sinó el que no hi vol veure.
Encara no has vist que tens tothom contra tu?
I els de darrere teu? Que tampoc hi veieu?
De veritat us sembla normal el que fa l’alcalde? La seva manera d’actuar?
La seva manera de pensar?

Senyors de l’Ajuntament, poseu-vos a mirar
que això no és normal, no és coherent,
és una dictadura pura i dura!!!

Tranquils martinencs, que aquesta ja es l’última.
Hem fet foc, fum, teatre i festa major.
No com tu, controlador,
que sembles el municipal, tot el dia “fotent” el pal
i com que els borratxos diem la veritat
nosaltres ja hem acabat.

Esperem que tot plegat us hagi agradat
només ens queda una cosa per dir:
que el diable vol agrair a la gent que ens va ajudar,
gràcies a ells els 25 anys vam celebrar.
Ahhh, Ramon, a tu no!!!

BONA FESTA MAJOR
SALUT I FOC

Recitant una de les sàtires que en opinió generalitzada aquest any van agradar força perquè, encara que contundents i crítiques, van utilitzar un llenguatge més acurat. Aquest any els Aristois s’ho han “currat”, superant entrebancs com, per exemple, la negativa de la Comissió de Festes a facilitar-los la  megafonia.

Esports i competicions

VII Torneig futbol sala masculí

Participants
GRUP A:                                                       GRUP B:
-Los Nuevos                                                  -Som i serem
-Penya Barcelonista                                       -Esto es el Bronx
-A-4 Team                                                     -Inextremis

La Penya Barcelonista de Sant Martí Sarroca va organitzar novament el tradicional Torneig de Futbol Sala de Festa Major 2009, en el qual han participat sis equips tots ells de la nostra població.
Torneig disputat amb bona tècnica de tots els equips participants, que varen fer gaudir de bones tardes-nits de futbol sala el nombrós públic que va assistir a veure els partits.
Cal destacar l’esportivitat entre jugadors, cosa que va ajudar a veure boniques jugades, moltes d’elles transformades en gol.

GRUP A
Resultats
Los Nuevos  –  Penya Barcelonista,  3 - 6
Los Nuevos  –  A-4 Team,  3 - 3
Penya Barcelonista  –  A-4 Team,  4 - 3

Classificació
1r  Penya Barcelonista 6 punts
2n A-4 Team               1 punt
3r  Los Nuevos              1 punt

grup b
Resultats

Som i Serem  –  Esto es el Bronx,  6 - 4
Som i serem  -  Inextremis,  6 - 2
Esto es el Bronx  -  Inextremis,  4 - 3

Classificació
1r Som i serem            6 punts
2n Esto es el Bronx   3 punts
3r Inextremis             0 punts

SEMIFINALS
Penya Barcelonista  -  Esto es el Bronx,  2 - 1 
Som i serem  -  A-4 Team,  5 – 6

GRAN FINAL
Penya Barcelonista  -  A-4 Team,  2 - 1
CAMPIÓ:  PENYA BARCELONISTA

Aquest any, malauradament, tot i que s’ha provat d’organitzar, no s’ha pogut jugar el partit de futbol sala femení que es jugava abans de la final.
En acabar la finalíssima, Josep Sivill, com a president de la Penya Barcelonista, i Digno Ruiz, com a regidor d’Esports de l’Ajuntament, varen fer entrega als equips dels seus corresponents trofeus i també van rebre uns trofeus Salvador Mallol (Som i serem) com a màxim golejador i Ramis (Penya Barcelonista) com a porter menys golejat.

Futbol veterans

Una de les boniques jugades que van ajudar a la victòria contra els veterans de la Unió Esportiva Lavern pel contundent resultat de 4 a 2, gols marcats per Òscar, Caraltó, Cubero i Mallol.

Per segona vegada els veterans de la UE Martinenca varen desafiar la calor el diumenge de festa major al migdia i varen disputar el seu partit enfront dels veterans de Lavern.
Resultat: UE Martinenca, 4 -  UE Lavern, 2.
Tot i avançar-se en el marcador, l’equip local va veure com abans d’acabar la primera part l’equip visitant tombava el resultat i arribava als vestidors amb un còmode 1-2.
A la segona part tot va canviar. Un equip local amb més jugadors i saber fer els canvis per no perdre forces, mica en mica, va anar acorralant l’equip visitant que va veure com se li escapava el partit, després d’haver-ho tingut tot al ser favor.
Els jugadors que varen participar dels veterans de la UE Martinenca són: Rami9, Ramon Grau, David Rabella, Gabi Soler, Celestino López, Antonio Cubero, Salvador Vallès, Àngel Herrera, Jaume Andreu, Salvador Mallol, Joan Tutusaus, Ignasi Piquemal, Jordi Queraltó, Òscar Ferrer, Josep Ma Farré, Jordi Canals, Josep Jiménez, Martí Gasulla, David Bonet.
Coordinadors: Josep Herrera i Josep Ma Queraltó.
Massatgista: Salvador Rovira.

Futbol sèniors

Acte de reconeixement a l’equip infantil del municipi de Sant Martí Sarroca, campió de la Copa Vilafranca TV – Gran Premi Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

El xut de la pubilla Sara Carayol.

Una jugada durant el partit de festa major disputat contra el Club Esportiu Torrellenc que es va endur la victòria pel resultat d’1 a 3.

Resultat: UE Martinenca, 1 -  CE Torrellenc, 3

Equip desdibuixat el de la Martinenca que va rebre un correctiu de l’equip veí de Torrelles de Foix. Un equip local en el qual faltaven els jugadors que deixen l’equip i la pràctica del futbol i els que estaven de viatge. Varen jugar els pocs que queden en actiu de la temporada passada i moltes cares noves que no és segur que fitxin per la temporada vinent.
Tot i que l’equip local sempre va anar a remolc del marcador, semblava que se li posaven les coses bé, quan els torrellencs quedaven amb 10 jugadors damunt el terreny de joc per l’expulsió d’un dels seus jugadors als 20 minuts de partit. Algun d’ells també estava de prova amb cap seguretat de tenir-lo a les seves files la temporada vinent. Tot i l’avantatge de la superioritat numèrica, l’equip local no la va saber aprofitar, possiblement a causa dels molts canvis que hi havia dins l’equip.
Abans de començar el partit es va fer un petit homenatge a l’equip infantil que va representar el poble en el Torneig de Futbol-7, que es va celebrar a Sant Cugat de Sesgarrigues, i en el qual va quedar campió. Tots ells varen rebre de mans de Digno Ruiz, regidor d’Esports de l’Ajuntament, i de la pubilla Sara Carayol un petit record per aquesta fita aconseguida al passat mes de juny.
Com és tradició, la pubilla va fer el xut d’honor abans de començar el partit de festa major.

Tirada al plat general

Primer classificat de la tirada general, Alejandro Basart.

Primer classificat local, Antoni Gili.

Amb una participació en total de 84 caçadors vinguts d’arreu de la comarca i alguns de més lluny, com  Martorell, Terrassa, Cardedeu... es va celebrar la Tirada al plat general organitzat per la Societat de Caçadors Local i que, en versió del seu president, Àngel Amela, és la tirada de més èxit de la comarca. La competició es va cloure amb la següent classificació:
1r general, Alejandro Basart
2n general, Agustí Casanovas
3r general, Martí Escofet
1r local, Antoni Gili
2n local, Lluís Pujó
3r local, Manuel López

XXIV Campionat de Truc

Vista general de les taules en plena competició.

La taula dels finalistes Lleixà-Giró / Cuscó-De la Rosa.

La Mainada

XXIII Curses natació

Pares, avis i mainada expectants durant les curses.

Classificacions:
CATEGORIES FEMENINES
-Mainada (03-06 ), 11 participants: 1a Tània Suero (03), 2a Clàudia Rebollo (03),          3a Núria Bergués (04).
-Prebenjamines (01-02), 1 participant: Júlia Vert (02).
-Benjamines (99-00) 2 participants: 1a Noa Hidalgo (00), 2a Maria Rafecas (00).
CATEGORIES MASCULINES
-Mainada (03-04), 8 participants: 1r Xavier Buceimillan (03), 2n Arnau Martínez (03), 3r Ricard Buceimillan (03).
-Prebenjamins (01-02), 5 prticipants: 1r Arnau Quiñones (01), 2n Aron Piñol, 3r Alejandro Pacheco.
-Benjamins (99-00), 2 participants: 1r Jaume Andreu (99), 2n Alfred Vert (99).
-Alevins (97-98), 1 participant: Aitor Sivill (98)

Parc infantil i pallassos

Quatre castells inflables farcien la plaça per al gaudi de la quitxalla.

El tren turístic amb recorregut pels carrers del poble va ser l’atracció més sol·licitada.

Un refrescant i divertit bany d’escuma que sempre s’agraeix.

La joventut

Correbars

El grup de percussió vilafranquí La Torradora va ser l’encarregat de posar-hi l’animació musical.

Una comitiva de 150 joves va fer el recorregut de 10 punts de consumició per un preu total de 10€.

El correbars va fer l’última parada al carrer Ferran Muñoz a on va celebrar el fi de festa amb el DJ. Sixtynine fins ben entrada la matinada.

El Col·lectiu de Joves es va haver d’espavilar pel seu compte per aconseguir corrent elèctric a base de generadors ja que l’alcalde els va negar la connexió amb cap altre sistema.

Concert antifeixista

Vista general del XIII Concert Antifeixista amb la intervenció dels grups Zikuta, RedBanner i La Verga, però que segons sembla no va tenir la concurrència nombrosa d’altres anys.

La manduca

La botifarrada popular de bon matí del diumenge amb els més joves enganyant la son com podien.

El vermut popular del migdia del diumenge que atrau més voluntaris a cruspir que no pas a ballar les sardanes.

Al migdia del dilluns truites, tapes i cava de festa major.

El XVè Sopar a la fresca amb uns 90 comensals.

La fira

*Durant el ball del diumenge al vespre, la Comissió de Festes va obsequiar els que tenien taula llogada amb una ampolla de cava per proposar un brindis col·lectiu en favor de la festa i en agraïment a tots els col·laboradors.

*Els Joves d’El Centre, que havien celebrat una festa particular amb disfresses dins del seu local, van acabar la festa a la plaça de Catalunya al so de l’orquestra Atalaya.

*Alguns comentaris recollits al carrer opinaven que la impressió del programa, tot i ser d’una qualitat acceptable, oferien una imatge a les pàgines interiors que tenien massa negror, semblant “més una esquela que no pas un programa festiu”.

*Altres opinions populars escoltades afirmaven que el canvi de lloc del ball del dissabte a la nit, traslladat a la zona escolar, si bé tenia l’avantatge de ser en una zona àmplia,  de fàcil aparcament pels cotxes i poc molesta per als veïns, tal volta quedava en un espai massa dispers, trobant a faltar el recolliment d’una plaça. Però potser el més preocupant era que el centre del poble amb la plaça de Catalunya buida i la rambla de Catalunya amb les fires sense gairebé gent “donava un aire de tristor i no pas de festa major”. Un altre factor que s’estimava poc encertat és la desconnexió per la llarga distància entre les dues festes, la de la Metropol a la zona escolar i el Concert del joves al final de la rambla dels Països Catalans, ja que hi ha part del personal que participa als dos esdeveniments i els significava “fer una excursió” cada vegada que volien canviar de lloc.

< Portada