La Gent Gran celebra la seva festa, inaugurant local i acompanyats de Jordi Pujol com a convidat d’honor
La tercera visita oficial de Jordi Pujol
Jordi Pujol va iniciar la seva estada al nostre municipi essent rebut per l’equip de govern municipal a la sala de Plens. Allà va ser obsequiat amb els llibres sobre Sant Martí Sarroca Pòsit del temps, de Salvador Llorac, Recuperem la Història en imatges, 1900-1976, d’El Martinet i L’empremta de la gent de l’editorial Andana.
A continuació, va signar en el llibre d’honor, on va reflectir la següent inscripció:
Conec Sant Martí Sarroca de fa molts anys: el Castell, el Foix, el poble, la masia de Can Grau, la vinya de la Serreta, el barri de can Sisplau... L’havia visitat algun cop com a president i altres cops com a amic dels Morera i dels Balada. Ara hi torno, ja no com a president i amb els meus vells amics ja morts. Però amb l’afecte de sempre. Desitjo progrés i bona convivència al poble. Per molts anys. Cordialment,
JORDI PUJOL
12 de juliol de 2009
Cal ressaltar que és la tercera inscripció que fa en aquest llibre ja que, l’any 1988 i el 1999, en motiu de les seves visites al municipi com a president de la Generalitat, hi va fer les següents dedicatòries:
Que aquest Castell recordi sempre Sant Martí Sarroca, els seus orígens i la seva història, i que l’acompanyi en el seu caminar a través de la història tot cercant progrés, benestar i convivència de les persones. I que tot això sigui fet sempre amb la més profunda catalanitat.
JORDI PUJOL
12 de novembre de 1988
Celebro que es vagi complint el desig que vaig expressar quan vaig venir ara fa onze anys i que Sant Martí progressi en riquesa i benestar, en civisme i en catalanitat. Que per molts anys!
JORDI PUJOL
23 de gener de 1999
Feta la inscripció es va obrir el torn de preguntes als mitjans de comunicació presents, advertint d’entrada Jordi Pujol que no se li fessin preguntes de política perquè, segons afirmava, “ja no estic en actiu”. Preguntat sobre quines diferències veu en el poble després de 20 anys des de la seva primera visita l’any 1988, responia: “Els últims 20 o 30 anys tots els pobles de Catalunya han progressat molt, encara que els joves de vegades els costa d’entendre. Hi ha hagut canvis molts grans tant en urbanisme, transport, escoles, serveis sanitaris, centres d’atenció a la gent gran, com en el nivell de vida... i ara ens queixem, i ens queixem amb raó, però ens queixem afortunadament des d’un nivell bastant alt. Sant Martí també ha progressat, tot i que encara conserva molt conreu de vinya, ha tingut canvis molt grans que, de vegades, descol·loquen una mica. Sant Martí i tot Catalunya ha de veure com és capaç de pair la transformació que va a cavall dels canvis, no només una millora molt important del nivell de vida, sinó, a més, canvis de tota mena de tipus social, de mentalitat i després, com integrem tota la gent que ve de fora. Perquè podria passar que anéssim bé econòmicament però perdéssim la nostra identitat de país, la llengua, la cultura, el sentiment col·lectiu, les nostres normes bàsiques de convivència.”
A la pregunta de com veu, des de la seva llarga experiència política, que acabarà el “via crucis” de l’Estatut i del finançament va afirmar que “a mi no em toca respondre sinó als polítics en actiu, del govern i de l’oposició, que tenen la responsabilitat política i que jo no m’hi he de ficar”. “Una cosa que ha de vigilar molt un expresident és de no ficar-se on no li toca”. No obstant, va acabar les seves declaracions dient que “potser sí que algun dia hauré d’explicar alguna cosa, tinc un coneixement del país, dels seus mecanismes i de la seva història bastant excepcional pels 23 anys de ser president... però ara no toca”.
Acabades les declaracions, la comitiva va deixar la sala de Plens per encaminar-se a peu, rambla de Catalunya amunt en direcció al remodelat ajuntament vell.
Al capdamunt de la rambla, una representació de l’Associació de veïns afectats de la zona urbana de la Bleda van demanar a Jordi Pujol la seva atenció per expressar-li el problema urbanístic del barri, tot lliurant-li un dossier amb la petició que intercedeixi en el seu partit. Pujol es va comprometre a fer-ho extensiu als responsables de la seva formació política.
Jordi Pujol: “El poble progressa, creix en habitants... la gent no va als llocs que van cap avall”
A l’alçada de la Placeta, la comitiva es va aturar uns breus moments per observar la façana d’El Centre abans d’arribar davant del nou edifici per a la gent gran i saludar els veïns que l’esperaven.
Els regidors de l’oposició, PSC i ERC, van saludar Jordi Pujol a qui van lliurar una carta en la qual manifestaven la seva discrepància en algunes actituds de l’alcalde, Ramon Carbó, i els regidors de CiU, carta que es reprodueix en la secció “Sarau polític” d’aquest mateix butlletí.
Seguidament, es va procedir a l’acte formal d’inauguració, amb el parlament de l’alcalde, Ramon Carbó, qui va fer un breu resum de la història de l’edifici que s’inaugurava després de la seva total remodelació pel nou ús, obres que s’han executat en un termini de dos anys i mig i han estat finançades en part per la Diputació de Barcelona. Amb el nom d’“Espai per a la Gent Gran Jordi Pujol” la planta baixa es destina a Sarroca Ràdio i Comissió de Festes i el primer i segon pis a espais dedicats a la gent gran, pràctiques, manualitats, gimnàstica... Carbó va cloure la seva intervenció dirigint-se a la gent gran amb les següents paraules: “els encoratjo perquè aquest espai faci les funcions d’un casal d’avis, que ha de ser gestionat per ells mateixos”.
Jordi Pujol va prendre la paraula en un to col·loquial, manifestant conèixer bastant Sant Martí Sarroca per haver vingut diverses vegades com a president i per relacions personals amb famílies conegudes com els Morera, els Balada, Serrallac, Santacana...
També va fer gala de conèixer diferents punts territorials del municipi: masies, rieres, barris... I després d’agrair que se l’hagués convidat, va fer el següent pronunciament:
“He vist que el poble progressa, creix en habitants, quan es creix en habitants vol dir
que es creix en economia, la gent no va als llocs que van cap avall, va als llocs que van cap amunt”. “El que passa és que això crea problemes, en tot Catalunya la immigració que hem tingut en els últims temps ens en crea molts, ens dóna una sèrie d’avantatges però ens crea molts problemes i hem de ser capaços de donar-los serveis”. “Heu de fer un esforç per integrar aquesta gent en el poble i integrar-la a Catalunya, les dues coses, perquè és que si no, com a poble, Sant Martí Sarroca d’aquí a quatre dies no s’assemblarà en res del que era i Catalunya perdrà la seva identitat, per tant, aquest esforç s’ha de fer, la defensa de la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra manera de ser i la nostra capacitat de crear bona convivència. Catalunya és un país que mireu si n’hi ha de gent diversa i en canvi la convivència és molt millor que en altres llocs on són més homogenis”.
Acabats els parlaments protocol·laris, el convidat d’honor va procedir al descobriment de la placa commemorativa col·locada a l’entrada de l’edifici i que porta la següent llegenda: “Espai per a la Gent Gran Jordi Pujol i Soley. Inaugurat pel molt honorable president Pujol el dia 12 de juliol de l’any 2009”. Aquí, l’expresident va recriminar que no era correcta la inscripció ja que, tal com havia manifestat vàries vegades al llarg de la visita, ara ja no era president.
 
Locutori i arxiu de Sarroca ràdio.
 
Despatx i magatzem de la Comissió de Festes
 
Escales d'accés a la terrassa
 
Vista del primer pis del casal d'avis \ Pujol visitant els treablls manuals de la gent gran exposats al segon pis.
A continuació, la comitiva va recórrer les tres plantes de l’edifici, posant principal atenció en els treballs de manualitats exposats en el segon pis, realitzats per la gent gran durant el curs.
Cal observar, pel que es va poder veure en la visita d’inauguració que, avui per avui, el nou local sols dóna servei a la Comissió de Festes, despatx i magatzem a la planta baixa ja que Sarroca Ràdio, malgrat haver-s’hi esmerçat una forta inversió, segueix sense emetre i, de moment, pel que es pot saber, sense una perspectiva immediata de posar-la en funcionament.
Pel que fa al primer pis per a la Gent Gran i en opinió dels propis potencials usuaris, de moment, sembla difícil que es posi en funcionament ja que sols compta amb 6 taules i les respectives 24 cadires, sense cap altre atractiu, per manca d’equipament, com jocs de taula, tele o ràdio, minibar, iniciatives dinamitzadores d’activitats de lleure, oferta de serveis...
Un altre tema serà el segon pis que, passat l’estiu, podrà reprendre en aquest nou espai les activitats de treballs manuals i gimnàstica, fins ara realitzats al saló posterior de l’ajuntament i al gimnàs del col·legi.
Sorprèn, també, observar com un edifici acabat de remodelar i destinat a gent gran, previsiblement alguns d’ells amb dificultats de mobilitat, tingui en els replans de l’escala que coincideixen al primer i al segon pis, uns petits desnivells que poden ser motiu per entrebancar-se. Tema a part és la porta de pas des del primer pis a la terrassa, on hi ha un desnivell molt considerable, d’uns 35 ó 40 centímetres i que es fa difícil fins i tot per a la gent sense dificultats.
450 avis i àvies en el dinar de la Festa de la Gent Gran
Un cop visitades les instal·lacions de l‘ajuntament vell, la comitiva, en una bona caminada per l’avinguda Anselm Clavé i el passeig Esportiu, es va traslladar al pavelló poliesportiu on l’esperaven un grup d’avis i àvies per celebrar el dinar de germanor per a la gent gran.
Un quartet de corda ambientava el moment.
Al cap de poca estona, arribava Marta Ferrusola i el propi Jordi Pujol va sortir a rebre-la.
 
Fetes les salutacions i presentacions de rigor es va procedir a la celebració del dinar en el qual, a l’hora dels postres, es va homenatjar Palmira Romagosa del Celler Vell i José López de les Cantarelles, ambdós de 97 anys, com a avis més grans del municipi. Se’ls va fer l’honor de tallar el pastís i van rebre sengles plaques commemoratives. No hi va faltar tampoc el corresponent brindis en favor de la gent gran.
I a l’hora del cafè, va haver-hi els parlaments protocol·laris que corresponien. El regidor de Benestar Social, Josep Olivella, va saludar els 450 avis que acompanyaven la festa tot desitjant-los gaudir de la seva festa.
L’alcalde, Ramon Carbó, va fer un agraïment públic als més de 40 voluntaris col·laboradors per servir el dinar, posant-los com a exemple de valors rebuts de la nostra gent gran, a qui va fer una crida que s’impliquin en la gestió del recent inaugurat Casal de la Gent Gran, amb l’afirmació que “estar jubilat no vol dir que s’acaba l’activitat, en tot cas s’acaba treballar, però l’activitat social ha de continuar, i nosaltres, els més joves, us necessitem, la vostra experiència, la vostra col·laboració, necessitem que us impliqueu en la societat, que ens transmeteu la vostra experiència i els vostres valors”. Carbó va cloure el parlament lliurant una placa de record de la jornada a Jordi Pujol a qui va posar d’exemple com a persona transmissora de valors per la seva llarga trajectòria de servei a la societat en la dedicació a la política.
Finalment, l’expresident Pujol es va dirigir als assistents com un avi més, fent esment que havien viscut anys complicats i molt difícils de la guerra i la postguerra. “Varem trobar un país destruït que ha tirat amunt, i això ho hem fet nosaltres. Alegrem-nos per la feina feta.” També va fer una crida al jovent a escoltar pares i avis i prendre el relleu a la feina de construir país. Per acabar, Jordi Pujol va cloure el seu parlament amb les següents paraules: “L’alcalde i jo us proposem un brindis pel nostre país, per Catalunya, un brindis pel vostre poble, per Sant Martí Sarroca, i un brindis per nosaltres mateixos, perquè tenim dret a estar contents de com les coses han evolucionat durant els anys de la nostra vida, i perquè la gent que ve al darrera, els nostres fills i els nostres néts ho continuïn bé i millor. Que per molts anys”.
Després d’una estona més de tertúlia, Pujol i Ferrusola van abandonar el pavelló mentre la gent gran va continuar gaudint de la trobada acompanyats del ball conduït pel dj
Farré, tot degustant pastes i cava i rebent tots els presents com a record una copa de cava amb la gravació de l’escut de l’Ajuntament i la inscripció: “Espai de la gent gran. 2009”.
Història de Cal Americano
-L’edifici va ser construït el 1915 per una família de Sant Martí que a meitat del segle XIX havia emigrat a Amèrica i en tornar el 1915 van comprar un solar que comprenia l’espai de l’edifici i l’actual Placeta.
-El nou edifici va rebre el nom de cal Americano per l’orígen dels seus promotors. Hi van viure fins l’any 1954 que l’ajuntament va comprar per 115.000 pessetes l’edifici i l’hort per fer-hi el nou ajuntament i la Placeta.
-El 12 de novembre de l’any 1954 l’ajuntament deixa l’edifici del carrer Ferran Muñoz (a on actualment hi torna a haver l’ajuntament) i es trasllada al carrer de la Font número 11, a cal Americano. De moment consta d’una vivenda per al secretari al primer pis i unes golfes al segon pis, que s’habiliten provisionalment per les sessions plenàries, havent d’accedir-hi en unes escales precàries.
-El 1956 l’hort de “l’Americano” es converteix en la Placeta.
-El 1958 es construeix l’escala d’accés al segon pis.
-El 1960/61 s’aixeca la teulada i es fan obres al segon pis per adaptar-lo a oficines municipals -sala de plens, sala de comissions, despatx d’alcaldia, arxius...- transformant-se tota la façana. I així va funcionar com ajuntament durant 30 anys.
-El setembre de 1988 el ple municipal aprova traslladar l’ajuntament novament a l’edifici del carrer Ferran Muñoz, les antigues escoles, amb el compromís de l’equip de govern de CiU amb la Diputació de Barcelona de a continuació fer un projecte d’adequació de l’edifici del carrer la Font amb finalitats culturals i biblioteca, ja que part del finançament de la remodelació de les antigues escoles es finançava amb una subvenció de la Diputació per a obres de rehabilitació d’equipaments culturals i no a locals d’administració pública com finalment es va destinar. Compromís que no es va complir en aquell moment.
-El 24 de febrer de 1991 l’ajuntament abandona l’edifici per tornar-se a instal·lar al carrer Ferran Muñoz un cop remodelat l’edifici de les antigues escoles.
-En els anys successius i fins al maig del 2007, que es va haver d’abandonar l’edifici per iniciar l’actual remodelació, l’edifici ha acollit, més o menys precàriament, diverses activitats, entitats i utilitats com Sarroca Radio en diferents llocs, Comissió de Festes, El Martinet, Diables Aristois, Camarada Kalashnikov, Grups de Joves, treballs de manualitats i d’artesania, Petits Diables Aristois, magatzem de la brigada, garatge de l’ADF... Un ventall de serveis que amb l’actual destinació ja no hi tenen cabuda, tot i que en el projecte inicial es contemplava un espai a la planta baixa per El Martinet.
< Portada |
