Associació de Veïns Afectats de la Zona Urbana de la Bleda
Quatre anys de lluita.
En record de l’Àngel Marcé: la força dels nostres avis
Fa més de quatre anys que es va crear l’Associació de Veïns d’Afectats de la Zona Urbana de la Bleda. Quatre anys de lluita en contra d’una imposició per part de l’equip de govern encapçalat per Ramon Carbó i seguida obedientment pels seus fidels regidors. Uns governants que no volen ser conscients que la immensa majoria de veïns rebutgen el projecte que ells volen aprovar. Els veïns tenim clar, i així ho hem dit des del primer dia, que aquest projecte suposa la desaparició del nucli de la Bleda i la ruïna de tots els veïns. Per evitar aquest atemptat urbanístic i social, els veïns ens mantenim units des d’aquell juny del 2004, en què es va crear l’Associació i de la qual era membre de la junta l’Àngel Marcé, que malauradament ens ha deixat aquest passat juliol. Com tants d’altres avis veïns, va tenir clar que als seus més de 80 anys havia de lluitar en contra d’aquest abús de voler imposar un model insostenible i inassolible econòmicament. Així cada dimarts puntual el trobàvem a la Sala Polivalent de la Bleda. Era el primer d’arribar i l’últim a marxar. Estiu i hivern. Sabia que el necessitàvem i no ens ha fallat en cap moment. Un veí és algú que estima on viu i respecta els que hi viuen. L’Àngel era un veí. Esperem heretar d’ell la seva capacitat de lluita i la seva inesgotable força.
És inacceptable que els nostres avis del nucli de la Bleda no puguin ni restar tranquils els darrers anys, per culpa de la malaltissa obsessió d’una colla de governants que no tenen cap respecte per aquesta població. Ja en són uns quants els que ens han deixat en aquests quatre anys, tots ells veïns i veïnes de la Bleda i membres de l’Associació. Tan poca sensibilitat tenen els regidors Domingo Colet, Francesc Puche, Josep Olivella, Josep Oliveras i Digno Ruiz? Sàpiguen, senyors regidors, que són i seran responsables que els nostres avis, després d’haver passat una guerra, encara avui hagin de dormir amb el pes dels pagaments que vostès, una vegada rere l’altra, van aprovant amb els seus vots. El regidor Domingo Colet encara és hora que mostri interès per la problemàtica que estem vivint els veïns. Quantes vegades s’ha dirigit als veïns, en vida, per saber de les seves preocupacions?
Sàpiguen senyors governants que tot és efímer, el poder que ara ostenteu també, i que si han de continuar vivint en una comunitat no poden anar en contra d’aquesta. No sempre tindran tanta força per aixecar els seus dits condemnatoris. Aprenguin dels avis, parlin amb ells. Facin aquest exercici i després decideixin. I si no tenen capacitat, pleguin.
SOMNIEU. És clar que sí, somniem constantment. ESPEREU MASSA. És clar que sí, hem après a esperar i ho esperem tot. VOLEU MASSA. És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament. TENIU MASSA PRESSA. Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.
Lluís Llach, 1979
< Portada |
