Editorial

Represa de curs amb molta feina a fer i incògnites: calen utopies

Els últims dies d'agost ens acosten a una represa de curs que ja cavalca mentre encara ressonen els ecos de les últimes festes majors de la comarca. La difícil represa de l'activitat econòmica en plena crisi conviurà en els pròxims mesos amb les exigències i ritus de la democràtica crida a les urnes per elegir el pròxim govern de la Generalitat, primer, i les municipals del maig de l'any que ve. L'objectiu de tot plegat hauria de ser aconseguir una convivència millor i la plenitud com a poble. Són utopies, això?

Abans, però, volem fer una breu mirada enrere per recordar que el passat 18 de juny la primera promoció que ha estudiat tot el cicle d'ESO a l'institut de l'Alt Foix a Sant Martí va posar comiat a la seva etapa de cicle obligatori d'educació secundària que fa tan sols deu anys era impensable que es pogués fer al nostre municipi. El que per a uns eren utopies inútils, altres van fer possible que es fessin realitat i hagin començat a donar ja el seu fruit. Això sí, després d'aconseguir ajuntar les voluntats i els esforços dels que hi van creure.

La utopia no deixa de ser un projecte al qual es pot dedicar els esforços necessaris per fer-la realitat o veure que és una tasca impossible.

Ara mateix, quan la comarca està centrada en la verema, hem de recordar que un gran nombre de penedesencs, i no tan sols els pagesos, es qüestionen si aquesta activitat té futur i viabilitat econòmica a mig i llarg termini mentre s'enfronten a la incògnita de si el treball i la inversió de tot un any a la vinya haurà valgut la pena.

La crisi econòmica està fent que no tan sols la vitivinicultura, que ja estava en qüestió des de fa temps, estigui a la picota. Hi ha un gran nombre de persones a la comarca que han perdut la feina en els últims mesos mentre uns pocs es dediquen a pensar quin pot ser el camí per recuperar la prosperitat i el benestar. Calen nous projectes i, potser, també noves utopies.

La política és la manifestació humana que s'encarrega d'organitzar les formes de vida i les relacions entre les persones. Aquest curs 2010-11 tindrem eleccions catalanes i municipals. Des d'aquestes pàgines no podem caure en la ingenuïtat de pensar que la política ho resol tot i menys quan veiem que la feina no se l'emporten aquells que la fan millor, sinó més barata. I això passa perquè n’hi ha que poden decidir que això sigui així, que són els empresaris.

En plena crisi, allò que cal són empresaris que estiguin compromesos amb el país i tinguin la visió necessària per donar els recursos adequats per fer progressar l'economia aquí, on nosaltres vivim. La tasca de la política és facilitar les condicions perquè això es pugui fer i perquè les empreses donin vida a la societat de què formen part.

El moment és delicat i el repte dels polítics no és limitar-se a gestionar allò que hi ha, perquè tots ens hem adonat que això no és suficient: hi pot haver fàbriques, vinyes i horts, però es poden quedar buits, abandonats i sense collir i erms si n’hi ha que decideixen que hi volen guanyar més anant a produir lluny d'aquí. Aquí necessitem noves alternatives i opcions i segurament que algú es plantegi noves utopies.

Decididament, els mesos que vindran necessiten més d'una utopia. La nostra utopia és desitjar que la mediocritat que no admet les fites a llarg termini per por a perdre el control de les coses no ens guanyi.

El bus a Can Barça... un viatge a la glòria

< Portada