Festa Major Sant Martí Sarroca 2010

El pregó de Miquel del Cerro, director de l’Institut Alt Foix

Voldria començar, abans de res, donant les gràcies a l’Ajuntament de Sant Martí Sarroca, per haver tingut l’amabilitat i la generositat de convidar-me a llegir el pregó que inicia una festa tan arrelada en la vida d’aquesta població, com és la Festa Major. Ho interpreto com una mostra d’hospitalitat cap a la meva persona.

Quan el vostre alcalde em va demanar que fes aquest pregó, vaig quedar sorprès i espantat. No m’ho esperava. No havia passat pel meu cap haver d’encarar una tasca de tal magnitud en tan poc temps; tot just m’ho va comunicar ara fa un mes i mig. Així, al costat del natural sentiment de gratitud, que alhora l’acompanya la prova de confiança que suposa aquest encàrrec, aviat van manifestar-se els neguits que encara avui sento. Aquestes inquietuds són les que sent qualsevol que, acostumat a dirigir-se quotidianament a un auditori compost per adolescents, ara presencia una audiència tan distingida com la de les martinenques i els martinencs que sou aquí presents. Tot i que també puc veure alguns d’aquests adolescents i alguns dels seus professors, els meus companys, que amb la seva presència fan que la càrrega de nerviosisme augmenti una mica més.

He rebut aquest encàrrec perquè sóc un home del món de l’educació vinculat a Sant Martí Sarroca des de l’any 2006, quan em van proposar de posar en marxa un institut. El vostre institut.

Fa molts anys que sóc mestre i em plau recordar aquells meravellosos anys de la meva infantesa quan, sota la mirada dels pares a la meva Gràcia natal o en aquells estius a Collserola, jo feia de mestre dels meus amics i veïns. Per a mi, aquest ofici ha estat més una vocació i una passió que una manera de guanyar-me la vida. Que, també!

Sovint penso en les dificultats ancestrals d’aquesta professió poc reconeguda i víctima freqüent dels avenirs de la política i de la història. Professió sobre la qual tothom, malgrat manquin la formació i els coneixements, es veu amb ànims de qüestionar, valorar, donar consell, orientar i criticar.

Els mestres, els professors.

Recordeu l’excel·lent pel·lícula de José Luis Cuerda, “La llengua de les papallones”, on es narra la vida escolar en un  poble de la Galícia de 1936. Un nen, Moncho, comença l’escola, però té por. Ha sentit a dir que els mestres són gent que maltracta i pega. Però es troba amb un bon home, Don Gregorio, simpatitzant d’idees liberals i republicanes que serà víctima dels terribles esdeveniments de l’època, en concret del triomf de la revolta feixista.
Quan penso en aquest film, no puc evitar de trobar un paral·lelisme amb la meva vida familiar. Concretament, em refereixo al meu avi, que també va ser un bon mestre víctima de la repressió feixista. Va ser desterrat  a Catalunya per fer la seva feina de manera honesta.
Així doncs, en aquesta pel·lícula se’ns presenta un retrat de les escoles, amb el rerefons d’un temps i d’un poble que, en la seva essència, podria ser el vostre.

Per això, fem una mica d’història. Només una mica...La Llei Moyano de l’any 1857 establia l’escolarització obligatòria dels sis als nou anys i obligava a obrir una escola de nens i una altra de nenes per cada 500 habitants. L’únic que no preveia era que els mestres i la seva família també havien de menjar i, en els pressupostos de l’estat, no s’hi contemplava un sou suficient per a ells. Gràcies a la generositat d’alguns veïns, els mestres podien tirar endavant i cobrir les seves necessitats. Alguns ajuntaments també hi col·laboraven, sobretot facilitant un habitatge que, en algunes ocasions, no era prou digne per acollir l’educador que ensenyava, amb molt pocs recursos, valors tan preuats com la generositat, la solidaritat, l’estima i la dignitat.

La referència escrita més antiga trobada sobre una escola a Sant Martí Sarroca és un document del 1849 on es fa esment de l’existència d’una escola de primària, probablement es refereix a la de La Roca. L’any 1891 l’escola de nenes de La Roca es trasllada a la carretera de Vilafranca i el 18 de novembre de 1928 s’inauguren les escoles al nucli urbà, més concretament a l’edifici de l’Ajuntament. Al mig, hi havia ubicada una capella, la de la Immaculada. A la dreta, se situava l’entrada de l’escola de nenes, que ocupava l’espai que avui és la sala polivalent i, a l’esquerra, s’entrava a l’escola de nens que corresponia al que actualment és el consultori mèdic. Durant un temps, també, les escoles es van ubicar a l’anomenada cambra agrària o a Can Salvador. Quants pelegrinatges ha hagut de viure la cultura martinenca...

També hi ha constància de l’existència d’escoles a les barriades de La Bleda, Els Hostalets, La Torre i La Rovira Roja, tancades arran de l’estrena de l’escola graduada als baixos de l’Ajuntament. Traslladada als anys setanta a l’espai que avui ocupa l’escola Jaume Balmes que, per circumstàncies de l’època, va estar a punt de dir-se Carrero Blanco. El recordeu? El ministre franquista que va volar per sobre les teulades de les cases del carrer Claudio Coello de Madrid. I per acabar, el 2006, l’institut. Un somni de moltes famílies que ha concentrat en aquest poble els nois i les noies de l'Alt Foix per a realitzar els estudis secundaris.

Cadascun dels que avui compartiu carrers i places a Sant Martí podríeu evocar les vivències i records personals dels vostres anys d’escola. Seria fantàstic recollir els testimonis per a poder escriure la història de l’educació d’aquest poble, per aplegar un seguit d’històries individuals que palesarien el tarannà d’una època i conformarien la vostra memòria col·lectiva.

Aquesta particular història, a Sant Martí, s’inicia a principis del segle XX, quan els nois anaven a l’escola de La Roca, lloc on neix el poble de Sant Martí. Adossada a la muralla en ruïnes del castell, hi havia una escola que acollia més de cinquanta nois al voltant d’un sol mestre. Els més grans seien al davant en bancs de dos i els més petits, al darrere, en bancs de sis. Com ha canviat La Roca! Allà hi havia alguns comerços: Cal Jan, on els nois vinguts dels barris, alguns després d’un desplaçament a peu de més d’una hora, deixaven el farcellet amb el dinar. El prenien per reparar forces un cop acabada la sessió matinal. També hi havia la taverna de Cal Marrà on s’hi podia fer un vi o comprar un parell d’espardenyes, o la barberia de Cal Teixidor. El poble anava a missa els diumenges, els homes seien a la banda dreta i les dones, a l’esquerra. La Roca era vida. La vida de Sant Martí Sarroca.

D’altra banda, la història es forma a partir de les gestes de les persones; malgrat siguin més memorables o més insignificants. Per això, voldria dedicar un temps al record d’aquestes persones, als mestres d’aquells temps. El Senyor Colobret i el Senyor Salvador Fondevila, el Sr. Gimbernat. Quins anys! Hom recorda haver fet servir un llibre que es deia Escritura bilingüe on el text estava mig en castellà, mig en català.  Aquells anys en els quals els cops de regle a les mans eren càstig freqüent. De tota manera, els més grans recorden que el càstig més rigorós que aplicava el Sr. Fondevila era posar-los de genolls al damunt del pupitre i aguantar una cadira a cada mà. El Sr. Fondevila, un home recte i treballador al qual li faltava un braç i escrivia amb la mà esquerra. La canalla d’aleshores recorda el dia que els va sobrevolar un “aeroplano” a baixa alçada i el mestre va fer sortir tothom per veure aquell espectacle. Érem als anys vint i veure un avió significava un fet excepcional. L’escola estava bruta i hi havia un forat a terra, fora de l’aula, que feia les funcions de vàter.

Eren temps en què quan els vailets es creuaven amb el mestre pel carrer, s’aturaven i el saludaven amb educació: - Bona tarda, senyor mestre!

Mentrestant a l’escola de noies, a Cal Salvador, al carrer de l’Ajuntament, estudiaven, gairebé sempre en català, tenien com a material d’estudi alguns il·lustres llibres com ara El catón de los niños, La Terra Catalana o La Diana. Hom recorda la Sra. Mercedes Seriñana, “que era molt bona dona i no pegava mai” i vivia amb la seva mare a la casa de la mestra que estava a la mateixa escola. Recorden les noies que per indicar que començaven les classes, a l’escola penjaven la bandera republicana. “Apa, Remei, corre, que ja hi ha la bandera i arribem tard!”.

Era l’època del cartipàs, de no tenir deures per casa, d’escriptura “redondilla” i anglesa, de no fer excursions i d’anar a escola dels 6 als 12 o 13 anys, i "tant pron podies lligar-te les espardenyes estreveres, de vetes blanques, havies d’anar ajudar el pare al camp". Les noies també anaven a aprendre de cosir i a fer labors.

Després, la República va portar grans avenços en matèria educativa. A nivell del nostre País es va augmentar l’escolarització d’una manera considerable i van aparèixer les escoles graduades, les colònies escolars, els instituts de batxillerat i es potenciaren les biblioteques populars que venien del temps de la Mancomunitat de Catalunya. Va ser una època d’esplendor truncada de manera violenta per la irrupció de "el alzamiento nacional”.

Durant els temps de guerra, el mestre, el Sr. Ibern, era també l’alcalde del poble i, a causa dels nombrosos quefers del seu càrrec institucional, havia de deixar feina als estudiants i marxar tota la jornada deixant un noi apuntant tots aquells que feien malifetes. Quan arribava, després d’hores d’absència, es veia obligat a posar ordre entre aquells marrecs.

Amb l’arribada del franquisme vam fer uns quants passos enrere en tot, i el món educatiu tampoc se’n va salvar. Va ser l’època que la nostra llengua i les nostres manifestacions culturals van quedar condemnades a la clandestinitat. Va ser l’època en què molts mestres espanyols van ser desterrats a Catalunya, castigats pel franquisme, pel fet d’haver estat treballadors de la República, portats d’altres terres per poder introduir ja, als més petits, la llengua i la cultura espanyola i en moltes ocasions, per por, els principis del "movimiento". També van tenir acollida, com a mestres,  alguns militars addictes al règim i sense formació, que d’aquesta manera van ser premiats per la seva fidelitat als colpistes.

D’aquesta època, a Sant Martí es recorda el Sr. Emilio Navarro, procedent de l’exèrcit franquista. Diuen que era un home recte i que amb ell s’aprenia molt, però era dels que picaven amb el regle, i si parlaven en català, tenia el costum de clavar-los una bona pallissa.
A les escoles del poble i als barris, moltes vegades els mateixos nens i nenes ajudaven els mestres. Els nens anaven a buscar llenya per la mestra, netejaven l’escola, cuidaven el jardí de la casa del mestre, els duien fruita, verdura, animals, productes de la matança... Eren moments difícils però, tot i així, ningú no qüestionava la tasca dels docents. També hi havia la senyoreta Montserrat, la Srta. Maria de Vinaròs "Mimí", la Srta. Pilar "que era molt bona dona, seriosa, dura però que ens feia aprendre".

Eren temps de cantar el "cara al sol", d’anar a escola de dilluns a dissabte al matí, d’estufa rodona de llenya, de ploma, “plomilla”, paper secant, tinta Pelikan i tinter de porcellana en aquells pupitres de fusta rònega reutilitzats mil anys generació rere generació. De la “comisión local de enseñanza primaria”, de les enciclopèdies, amb un bon gruix de lliçons d’urbanitat, d’història d’Espanya i de formació religiosa. Els més grans havien d’estudiar "la Formación del Espíritu Nacional". Deures fets a la vora del foc ajudats per l’avi. Dir les taules en rengles, i qui ho sap, passa! Temps d’escola de nois i de noies. Nens i joves que anaven a escola a treballar el seu present amb la il·lusió d’un bon futur. Es va acabar l’educació mixta.

Passa el temps, i a conseqüència del 20N, a poc a poc tornem als anys trenta: coeducació, treballem el medi proper, la nostra llengua, la nostra història, els autors catalans i de nou avancem, malgrat les reminiscències dels enyorats "de aquellos felices años, de orden, moral y unidad" i les reticències d’alguns mestres per deixar de ser el Don Fulano de torn. 
Quan, dissabte passat, 10 de juliol de 2010,  com si fos un gra de sorra en una immensa platja, em manifestava amb la meva família a Barcelona per la llibertat del nostre país, pensava en aquest pregó i en tots els homes i dones anònims, senzills, que amb el seu esforç constant i la seva silenciosa lluita de cada dia han fet de la nostra terra un país d'acollida, de pau, de diàleg i de seny. Un país que vol ser lliure per poder dur a terme els seus somnis ancestrals. Uns somnis que de fer-se realitat ens duran a un futur millor per als nostres fills, els nostres néts i els néts dels nostres néts... Com va dir el President " tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer ".

Vull donar les gràcies per l’amable i entranyable acollida que m’han donat a les seves llars i per tot el que m’han ensenyat de Sant Martí Sarroca, a la Rosa i a l’Àngels de Cal Miquelet, a la Remei i el Martí de Els Caus, al Paquito de Cal Cabreta, al Xavier Cadafalc i a la gent de El Martinet. M’heu ajudat a despertar l’estima pel vostre poble. I també a la Xell i a la Ció per la seva col·laboració.

I a tots vosaltres, martinencs i martinenques, gent d’aquí i gent d’arreu, als que sou aquí des de fa generacions i als que vinguéreu amb els vostres pares o els vostres avis, als que heu arribat en els darrers temps, als que us apropeu per gaudir de les vacances o el temps de lleure, als turistes, als estudiosos de la vostra història, als que s’interessen per la vostra vila i el vostre tarannà. Siguin quines siguin les vostres idees, siguin quins siguin els déus que us guien i la llengua que parleu, a tots els que sou aquí, tinc l’honor de donar-vos la benvinguda a aquesta Festa Major. Precisament jo, penedesenc d’adopció, admirador dels vostres paisatges, la vostra història, la vostra gent i la vostra tradició. Vaig arribar per tirar endavant un projecte educatiu que molts esperàveu amb impaciència i il·lusió, contemplant aquest poble que és l’escenari privilegiat dels turons, planes, boscos, camins, carrers, passeigs i places sota la mil·lenària mirada del castell que, senyorial, contempla el dia a dia d’uns núvols, d’uns vents i d’uns homes i unes dones que, a poc a poc, han anat canviant la bella, històrica, entranyable i acollidora vila de Sant Martí Sarroca.

BONA FESTA MAJOR 2010!

Miquel del Cerro, pregoner de la festa major 2010, fent la seva exposició, acompanyat d’imatges en pantalla, basada en un repàs històric de l’ensenyament al nostre municipi

L’alcalde va  lliurar un record de l’esdeveniment al pregoner i va dir unes breus paraules per observar que malgrat els moments delicats de crisi que estem vivint calia mantenir i gaudir de la festa

Les millors imatges de la festa major 2010

El grup de Manualitats, autors de la X Mostra de treballs (casal avis)

Els Gegants “independentistes” a la cercavila del dissabte

La gran família de jugadors de Truc, en el sopar de lliurament de trofeus

El ball del dissabte, a la zona esportiva, amb l’espectacular orquestra Metropol que va fer vibrar el jovent i va fer pujar a l’entarimat el nostre col·laborador fotogràfic per captar la imatge que en deixa constància 

Els nostres futurs “olímpics” en natació.

L’espectacle infantil “Anem de viatge” amb la companyia Alea Teatre després de la cercavila i el berenar

Els 29 cuiners en el “Fem truites”que van rebre com a obsequi per la participació una torreta de flors, elles, i un ampolla de cava, ells: Jordi Barboles i Cia, Jordi Busquets, Jaume Rafecas, Gabriel Joan, Laura Joan, Carme Escoda, Maria Uribe, Joan Inglès, Rosa Bargalló, Àngels Cano, Enriqueta Sapera, Anna Albacete-Helena Raurell, Laia Albacete-Elisabeth Raurell, Conxita Escofet, Teresa Usach, Emilia Ventura, Maite Tena, Judit Crespo, Manel Crespo, Jordi Rabella, Jaume Montserrat, Pilar Torrents, Juan-Pascual-Pere, Rosa Pallarès, Anna Cañestro, Pilar Suriol, Pepita Alarcon, Gemma López, Angelina Sogas

El canvi d’escenari de l’espectacle de foc dels diables va permetre a la gent posicionar-se en llocs preferents

Els Diables Aristois, en la cercavila del dissabte, exhibint guspires al ritme dels potents tambors d’acompanyament

Els Capgrossos finalment van ballar a la cercavila infantil del dilluns

Sardanes amb cobla també van farcir culturalment la festa al migdia del diumenge

La degustació de truites, cada any de major participació amb truites a dojo que, junt amb les 52 ampolles de cava consumides, van deixar ben satisfets els tastadors, i aquest acte es va convertir el dilluns en un simpàtic referent de marcat caràcter popular i local

Les exposicions

Dibuix escolar i recull fotogràfic

La Sala Polivalent acollia uns 250 dibuixos realitzats pels diferents cursos dels alumnes de l’escola Jaume Balmes, així com un centenar de fotografies realitzades pel cap de premsa de l’Ajuntament que reflectien els diversos actes i festes celebrats durant l’any

XVIII Mostra de treballs d’artesania (Belles arts)

El grup d’artistes artesanes

Detall d’uns dels treballs artístics exposats
àtext belles arts (30 línies)

X Mostra de treballs de manualitats (Casal d’Avis)

També s’exposava, com ja és habitual, en el mateix espai de la Gent Gran al segon pis de l’antic edifici de l’ajuntament, conjuntament amb l’exposició d’artesania, tota una àmplia mostra dels objectes decorats manualment per la vintena dels alumnes del Casal d’Avis. Els dos grups d’expositors tenen en la Montse Solè la mateixa instructora i directora dels tallers, i aquest any han practicat les tècniques de treballs decoratius sobre el vidre, policromats amb or i plata, decoració de teules i el nou procediment de confecció de roses amb goma Eva.

Els alumnes d’aquest curs 2009-2010 han estat: Amèlia Molina, Carlos Ruiz, Concepció Escofet, Emili Semis, Enriqueta Sapera, Francisca Guzmán, Joaquín Alloza, Júlia Asensio, M. Dolors Torres, M. Lluïsa Galvany, Maria Cruset, Maria Ramírez, Matilde Esteve, Montserrat Santacana, Montserrat Ventura, Pepita Alarcón, Rosa Font, Rosa Ventura, Rosario Moreno i Roser Ramírez.

Com ja hem apuntat, aquest taller sí que tindrà continuïtat el curs vinent. Els alumnes d’aquests tipus d’activitat troben un estímul afegit en la confecció de peces fetes o decorades amb les seves pròpies mans i la creativitat que alhora es manifesta, és un exercici molt recomanable per mantenir l’agilitat física i mental en qualsevol edat.

L’exposició, una exhaustiva col·lecció dels treballs manuals realitzats

En el transcurs de l’exposició, el regidor Olivella va constatar la millora, any rere any, de les tècniques empleades, i va ressaltar el valor de la tasca com a esplai i distracció que cultiva la destresa i la sensibilitat. Amb el lliurament de diplomes a tots els avis participants, els va esperonar a seguir prosperant

El foc

L’encesa de la tronada aèria per l’Hereu i la Pubilla que avisa de l’inici de la festa

L’irrenunciable castell de focs artificials, sempre atractiu

El gran Espectacle de foc al Parc de la Pau, ofert pels Diables Aristois, que en superar-se cada any, cal sumar-hi el valor afegit d’haver trobat un marc més espaiós per poder contemplar-ho millor i amb més seguretat, tot i que potser ara queda massa distant per gaudir-ho plenament

La missa solemne

La Coral Sarroca Nova va acompanyar els cants litúrgics a la missa solemne del diumenge de festa major

La manduca

Un vermut popular després de les sardanes del diumenge

Les novetats d’enguany en el “Fem truites”: una truita gegant XXXL del trio Joan-Pasqual-Pere i pastes dolces per postres!!!

El sopar a la fresca, la nit del dilluns amb uns 70 comensals

Les cercaviles

Dissabte

Els Timbalers de Cubelles

Els Amics del drac 1985 ballant al so d’una manxa gallega

Els Petits Diables Aristois i els seus timbalers

El Ball dels figuetaires de Vilafranca dansant al ritme de les gralles

El petit Ball de Panderetes i el Ball de Cintes de l’Agrupació acompanyats de la manxa, el tamborinet i flabiol i el violí

Els Bastoners Castell Sarroca, femenins i masculins

La colla de gralles l’Alzina, acompanyants incondicionals dels Gegants

El grup de gralles La Bacaina tancant la comitiva de la cercavila

Infantil, dilluns

Els Petits Diables Aristois

Els Ballets de Torrelles de Foix amb el ball de bastoners

Un dels grups de les Petites Panderetes de Sant Martí

Un dels grups dels Petits Bastoners de Sant Martí

Les sàtires dels Diables Aristois

Hoooooola què tal?

Bona tarda amics meus tots,
Satanàs ens ha fet tornar aquí
per posar-vos a parir
i encara que no ho sembli, és festa major,
vaja merda de festa major!!!
Els mateixos actes, polítics i organització
com ja comença a ser tradició,
anem cada vegada pitjor.

Seieu i calleu que venim torrats i cremats
i ara us direm les veritats.

* * *

Després d’un any sabàtic, 
tornem a tenir hereu.

L’any passat, es va fer caca Don Salvador Mallol
i enguany tenim l’únic, l’inconfusible, el guapo,
el crac, el ben pentinat, la bèstia de les bèsties, el terror de les nenes,
tot un trencacalces, el primer hereu Aristoi:
Sergi Rebella Gol, ets un esquirol.

Dir que sí amb aquesta comissió, no té perdó pintor, traïdor i cabró.
Ets el Cristiano Ronaldo de la Martinenca, almenys t’ho creus.
Amb el diables no fots res, ben just tires coets
i ara que ja tens el Viceroy gravat amb això de Hereu 2010,
renega del càrrec, galifardeu!!!
que un any llepant el cul al carter
és massa, pagar aquest preu.
Sergi Rebella Gol, ets un esquirol.

* * *

Com li explico al meu avi
la pubilla d’aquest any qui és?
D’on és filla? De quina casa és?
(fan sortir a la pista la pubilla Laura Puig Ferrer)     
Bé, aquí teniu la pubilla, un aplaudiment si us plau.
Ara que et tenim a tiro,
te’n recordes de fa 1 any enrere?
i és que, nena, et vam veure la pitrera
no vegis quina borratxera!
et vas quedar més blanca del que estaves
i és que, nena, no tens ni mitja queixalada,
ets esquifida i vas tapada,
no ets com la Madonna que esta grassona...
Diables, s’ha acabat la cançoneta!!!
que de seguida se’ns posa dreta
així que anem al gra.
Laura, a l’Agrupació vas estar
i ara pel poble, l’únic que fas
és anar de casa al lokal i del lokal a casa,
sempre fent el mateix recorregut.
Què esperes? Que et posem l’alfombra vermella?
l’únic que et posarem vermellot serà el teu pebrot.

* * *

ADF: Animals Desbocats Forestals
A - sense estudis
D – sou 2
F – feu tard, com sempre.
Si és que si hi ha un foc a la Llacuna i feu tard, té perdó;
si hi ha foc a Pontons i feu tard, també té perdó,
i a les Llambardes i a Cal Siusplau, mira..... també té perdó,
però que feu tard per un contenidor a St. Martí...
i a sobre l’ha d’apagar el veí!
vergonya em faria a mi!!
arribar tot disfressat i veure que ja està apagat!
A calla, calla!!!
que també es diuen ALPC.
I això? què vol dir?
Astronautes Locals Pendents de Cobrar 16.500 €
A veure Capità enciam, Barrufet de les ulleres, MC Givert i companyia
sou pitjor que la pudor, desfileu a tot arreu
sortiu per reis, per carnaval, per festa major,
l’1 de maig, només us falta sortir el 12 d’octubre.
Com us agrada que us vegin passejar,
dit això, ja sabem on va a parar la subvenció:
en benzina i pneumàtics per la vostra ruïna de camió.

* * *

Bus gastronòmic, bus astronòmic,
bus culinari, fracàs extraordinari.
Oliveti, Oliveti, que vas de milloneti?
el bus qui el pagava? Tu o ton pare?
Escolta butxaques, a part de xulo, fantasma i prepotent, ets un farsant,
no veus que el càrrec et queda gran?
Butxaques, butxaques, no saps que el que malament comença, malament acaba?
L’idea del bus ja era bona, el problema és que, a la pràctica,
tu l’havies de portar
i al final, com sempre, en evidencia vas quedar.
On ho vas anunciar? a la Fura? al 3 de 8? a l’Ajuntament informa?
Milloneti, apunta’t un tanto que la cosa  va de canto
amb la crisi que hi ha i les retallades de l’Ajuntament
només faltaves tu fent de xulo i prepotent.
Butxaques, no fas res bé, tot ho fas malament,
fot el camp de l’Ajuntament!!
i el proper bus que els Aristois haguem de llogar
ja te’l passarem a cobrar Galtes motocròs!!!

* * *

Atenció que això no va en broma
perquè estem molt emprenyats
ja que ens afecta de veritat
i perdoneu per ser malparlats, però ens hi veiem obligats
per la ràbia i l’odi que portem acumulat.
Ens caguem en la puta mare
que va parir els fills de la gran puta
dels polítics espanyols de la Unió Europea.
I és que en pilotes hem hagut de sortir
per fer-nos sentir
i tanmateix a Berga vam anar, per fer-nos escoltar
però ni les vostres lleis ni política ens faran callar.
Puta colla de cabrons, que ens voleu prohibir les tradicions.
La cultura del foc ve des del S. XIV
i mai ningú s’ha queixat
i ara arribeu vosaltres i perquè no us agradi, això s’ha acabat
aneu a la merda home!!!
No, millor, foteu-vos un tret al cap.
Ahir, al Parc de la Pau, vam haver d’actuar
perquè uns desgraciats, que en sa vida han vist un correfoc
diuen que aquí baix no es pot fer si no ens volem posar en un bon merder.
Mireu, colla de cabrons, ni vosaltres ni ningú
ens prohibirà les nostres tradicions
i vosaltres perdoneu que se’ns ompli la boca de merda
però aquesta gent, l’únic que es mereix és estar sota terra.

* * *

Un any més i seguint la tradició,
la UE Martinenca és equip de 3a divisió
o millor dit, de 3a regional, quin pal.
El poble ja ha assumit que mai pujareu, sempre fracasseu,
no en sabeu!!!, aneu de cracs i esteu acabats.
Tant se val l’entrenador, la Martinenca sempre va cada vegada pitjor
és igual si es diu Juli o Joan, any a any, el fracàs és més gran
i és que ni fent el boicot a l’entrenador, guanyareu el partit de festa major.
Aixequeu les mans talibans i demaneu perdó a l’afició
per no guanyar ni al Can Cartró. Cada any la mateixa pudor.
I és que amb aquesta subvenció, ho podríeu fer millor,
això també va per a tu president, que ho fas tot malament
i quan diem tot, és tot. Herrera, sempre vas enrere!!!
I el vòlei? On és? On l’has ficat? Que l’has marginat?
Algo bo que teníeu, cuixa i mamelles,
doncs, no senyor, la porta per elles.
Que no tens ulls a la cara palanganes?
O prefereixes cigala a uns bons pits ben arrodonits?
Amb les noies remenant el cul, els boixos vells els tenies contents
i ara què faran? Amb qui es masturbaran?
Herrera... tornes anar enrere
si el vòlei has deixat perdre, què hi fas encara de president?
Fot el camp que tothom estarà més content!!
I la teva directiva que està podrida, doncs, que amb tu, marxin i no tornin.
I aquests quatre cracs acabats, són uns aposentats.
Si no correm, de 3a mai ens mourem.
Mercenaris, esperem que us serveixi d’escarment
si no l’any que ve, a per vosaltres tornarem.

* * *

Vas a l’ajuntament a buscar papers, i fa pudor de... Ramon!!!
Passes per la Bleda, i fa pudor de... Ramon, eh Colet?
Vas a veure l’església renovada, i fa pudor de... Ramon!!!
això sí, pagant els altres, eh Ramon?
Les clavegueres dels Hostalets sí que fan pudor, eh Galtes?
enxufat a l’ajuntament, maleït convergent!!!
Aquesta festa major, fa pudor de... Ramon!!!
I entres al poble, i tot fa pudor de... Ramon!!!
Socialistes i esquerrans, no us hi deixeu les mans
que per molt bé que ho feu, res fareu
ja que si no surt del mandamàs, sempre serà un fracàs.
Escolta mataporcs, havies de multar l’Ateneu,
ja feia temps, que els havies fet la creu!
per una cercavila festiva que van muntar
als Mossos vas trucar, i tots al jutjat, això, t’ho podies estalviar.
I és que ets un expert en arruïnar la festa major.
Que ho sàpiga tothom, l’any passat pel correbars
tu els vas deixar sense corrent, maleït convergent!!!
Això no es fa, no es pot boicotejar, un acte que al programa ja està.
Ramon, ets com el Zapatero,
poco doy y todo lo quiero.
No t’importa l’opinió dels demés
es fa el que tu vols i res més.
Fora de St. Martí, que els d’aquí, no som així.

* * *

Escolteu comissió,
per carnaval, si us torbeu amb 4 carrosses us quedeu
No entenem com us ho munteu! Idees del Ramon?
Els tres tombs, no us els deixa fer el vostre jefe
però per St. Joan, festa gran,
carpes, zona VIP i pipi-can, pels de la casa gran.
Ja hi tornem a ser, és festa major
i sentim aquella pudor de... Ramon,
organitzador, amo i senyor.
Enhorabona, tens la teva festa major
no la que vol el poble, manipulador!!!
Gentussa de comissió
és l’únic poble que no es fa empalmada
i feu pagar la botifarrada
així quedéssiu sols!!! Vosaltres, el Ramon i la Metropol
amb 40 de febre, diarrea i que ningú us cuidés!!!
“Casun” la llet que veu mamar
el jovent s’ho ha de muntar
per fer un acte digne de diversió
tal i com ha de ser una festa major.

* * *
(cantant)
Des de ja fa cents d’anys
n’és petit per tothom,
hi ha unes forces que ofeguen
la terra més gran del món.
Una terra que és nostra
i ens la volen robar,
malgrat tots els intents
les voluntats resistiran.
El 1714
revolta i hòstia al nas,
i ara en “dictocràcia”
força engany i anar pagant!!
ESTATUT, ESTATUT, ESTATUT–TURURUT,
TURUT, TURUT, TURU–RU–RU–RUT!!!
Consultes per al poble
i manis al carrer
el polític s’alegra
ell ingressa més diner!
Jo que en sóc diable
figura popular
des d’aquí jo vull dir-vos
que els donin a tots pel sac!
ESTATUT, ESTATUT, ESTATUT,-TURURUT
TURUT, TURUT, TURU-RU-RU-RUT!!!
Nosaltres una llengua
i cultura popular,
nosaltres una terra
és la nostra identitat!
Votants que no ens la fotin
ara ens la estem jugant,
el clam del nostre poble
INDEPENDÈNCIA I LLIBERTAT!!!

ESTATUT, ESTATUT, ESTATUT–TURURUT,
TURUT, TURUT, TURU-RU-RU-RUT!!!

* * *
L’any que ve vénen eleccions
i no en volem de cabrons, ai! Perdó, Carbons.
Encara no entenem com t’hem pogut aguantar
a sobre l’altar
perquè a tothom has fet emprenyar,
des de la Bleda, fins al jovent
i les bronques que lies dins l’ajuntament.
Ramon,vas fer fora el Santacana,
el Pere, vas donar pel cul
i tu ets un gandul, xulo i mercenari
perquè el del puro, et mana a diari,
ja t’hem vist a Cal Diari
rebent ordres del milionari.
Ramon, ets pitjor que l’Erasme de Torrelles,
tu sol has embrutat la història del poble,
un altre alcalde com tu
St. Martí no ho podria resistir
perquè a part de mal polític, ets mala persona.
Adéu i bon vent
i desitgem no veure’t mai més per l’ajuntament.

* * *

Bé, Martinencs i forasters, això s’acaba
que és tard i encara hem de passar pel bar.
Com ja és tradició, més d’un s’haurà emprenyat,
només cal que li mireu la caracagat que li ha quedat,
però tranquils, que vist la política que hi ha a St. Martí
l’any que ve tornarem a ser aquí
per posar a més d’un a parir i dir allò que en públic no vol sentir
i que es prepari tot polític que estigui al tron
perquè de blau, verd o marró, un cabró és un cabró
i aquells de la Unió Europea
per St. Joan tots dins la foguera.
Bona festa major

SALUT I FOC!!!

Recitant les sàtires, dues d’elles cantades a la pubilla i a l’Estatut

Esports i competicions

VIII Torneig futbol sala masculí

Grup A
Tusquets Cal Janny
Puki Muki
Penya Barcelonista

Resultats
Penya Barcelonista  -  Tusquets Cal Janny,  4 – 4
Penya Barcelonista  -  Puki Muki,  0 – 1
Tusquets Cal Janny  -  Puki Muki,  4 - 6

Classificació
1r – Puki Muki,  6 punts
2n – Penya Barcelonista,  1 punt
3r – Tusquets Cal Janny,  1 punt

GRUP  B
Martinenca-7
Som i Serem
A5 Team

Resultats
Martinenca-7  -  Som i Serem,  8 – 5
Martinenca-7  -  A5 Team,  2 – 4
Som i Serem  -  A5 Team,  6  - 4

Classificació
1r – Martinenca-7,  3 punts
2n – A5 Team,  3 punts
3r – Som i Serem,  3 punts

SEMIFINALS
Puki Muki  -  A5 Team,  6 – 2
Martinenca-7  -  Penya Barcelonista,  7 – 2

FINAL
Puki Muki  -  Martinenca-7,  5 (6) – 5 (5)

Equip campió: Puki Muki
Màxim golejador: Pedro (Martinenca-7)
Porter menys golejat: Rubén (Puki Muki)

Com va sent tradició a la festa major, la Penya Barcelonista de Sant Martí Sarroca va organitzar el ja típic Torneig de futbol sala.
Va ser un torneig força disputat amb resultats i classificacions ajustades que van portar a disputar la final entre els equips Puki Muki i Martinenca-7. Una gran final amb bon nivell futbolístic, molts gols i al final es va decidir el guanyador amb una interessant i intensa tanda de penals que la va aprofitar l’equip Puki Muki i es va proclamar campió del Torneig de futbol sala 2010 de festa major.

En acabar la final, Digno Ruiz, regidor d’Esports, i Josep Sivill, president de la Penya Barcelonista de Sant Martí Sarroca, van fer l’entrega dels trofeus als equips i jugadors guardonats i esperen poder celebrar un nou torneig l’any vinent.

Els equips finalistes Puki Muki i Martinenca-7

Futbol de festa major

L’equip de Futbol-7

L’equip de veterans

El xut d’honor de la pubilla

Alcalde i pubilla lliurant el trofeu al guanyador

Futbol-7:  Martinenca-7  -  Kaps Inflats
Per incompareixença de l’equip contrari no es va jugar el partit, però, per no perdre el matí, els jugadors de Martinenca-7, acompanyats d’alguns voluntaris que els va venir de gust jugar damunt la gespa artificial, van disputar el partit entre ells, acabant amb un marcador de Martinenca-7 – Voluntaris, 6 a 5.
La pilota del partit va ser gentilesa de Lluís Miguel Hurtado.

FUTBOL VETERANS:  UE Martinenca - CF La Llacuna, 4 a 4
Es podria qualificar aquest partit d’interessant per la qualitat en el joc i l’esportivitat per part dels dos equips que va portar la incertesa en el marcador fins l’últim moment. Tot i manar sempre en el marcador els nostres jugadors, els de la Llacuna, tot i jugar amb deu, amb gran esforç i treball van aconseguir l’empat.
UE Martinenca: Ramon Grau, Xavi Duque, Jaume Andreu, Gabi Soler, Josep Ma Farr-é, Salvador Vallès, Lluís Grau, Òscar Ferrer, Nacho Piquemal, Jordi Caraltó, Joan Tutusaus. També van jugar Dani Figueras, Ramon Creix, Tito, David Rabella, Òscar Linares, Carlos Fernández i Pedro Piñol.
Van marcar els gols: Joan Tutusaus (2) i Pedro Piñol (2).
L’equip va estar dirigit per Jose Herrera.
Cal agrair la col·laboració de Salvador Rovira amb la feina prou complicada com és la de massatgista i d’altres com Ramon Suriol, Josep Ma Queraltó, Jordi Rabella, Jordi Canals, Amadeo Planas i algú més que no recordem, que en no poder jugar van donar suport a l’equip, igualment que alguna senyora i companyes dels jugadors.
La pilota del partit va ser gentilesa de Cereals Can Carbó.

EQUIP SÈNIOR: UE Martinenca – CF la Granada,  1 a 4
UE Martinenca: Carlos, Rubén P., Gerard, Pitxi, Amela, Santi, Forner, Rubén V., Eric, Olivella, Rabella. També van jugar Xavi, Rubén R., Hèctor.
Va marcar el gol: Forner.
La pilota del partit va ser gentilesa de Ramon Suriol.
Com va sent tradició, abans de començar el partit la pubilla, Laura Puig, acompanyada de l’hereu, Sergi Rabella, van fer el xut d’honor.
Pel que fa el partit, pocs efectius en el nostre equip, en plena festa major, que davant un difícil rival de 2a Territorial res vam poder fer per evitar el voluminós resultat en contra.

Tirada al plat general

Amb una participació de 50 tiradors, van quedar campions:
En la categoria general: 1r Joan Márquez, 2n Antonio Agudelo, 3r Pedro Miranda
En la categoria local: 1r Joan Márquez, 2n Àngel Amela, 3r Lluís Pujó

XXV Campionat de Truc

L’exposició fotogràfica amb motiu de la celebració de la 25a edició del campionat, que mostrava imatges de les competicions, dels sopars i dels lliuraments dels trofeus dels 25 anys, junt amb una taula on figuraven tots els participants des de l’inici

Cuscó-De la Rosa i Ramos-Via, les parelles finalistes 2010. El campionat del Truc, en opinió d’alguns, és un dels actes més simpàtics i entranyables de la festa major pel seu caràcter netament de casa

Sopar del 25è Aniversari del campionat de Truc

El divendres següent de la festa major, el 23 de juliol, com ja és habitual, després del campionat de Truc que cada any organitza l’Agrupació Teatral i Dansaire Castell Sarroca, es va celebrar el tradicional sopar amb l’afegit que, aquest any, era la vint-i-cinquena vegada i, per aquest motiu, es va obsequiar cada un dels participants amb una copa de cava de cristall amb l’estampació amb or dels 25 anys de Truc i l’anagrama de l’Agrupació.

En l’acte del sopar, igual que en la celebració del campionat, hi va haver l’exposició de fotografies dels 25 anys del campionat de Truc que els organitzadors van elaborar. A través de les fotos podem dir que, els primers 7 anys, l’esdeveniment matinal del joc del Truc es va celebrar a sota les voltes de la Placeta; els dos anys següents, es va fer a l’altell del cafè de la Societat del Centre, i la resta, fins avui, sempre s’ha fet a la Sala de ball del Centre.

Com de costum, després del sopar es va fer el lliurament dels premis als guanyadors del torneig i records de participació a la resta dels jugadors. Els trofeus als guanyadors van ser patrocinats per: Ajuntament de Sant Martí, Comissió de Festes, Grues i Materials Mallol S.L. i Agrupació Teatral i Dansaire Castell Sarroca, als primers, segons, tercers i quarts classificats respectivament. Una coincidència d’aquest any ha estat que la parella guanyadora són l’única parella de jugadors que sempre han jugat junts tots aquests 25 anys. En acabar, es va fer la foto conjunta i es van celebrar les partides típiques al final de festa, i aquest any es van celebrar a dins del mateix espai del sopar ja que es van trobar que el cafè ja havia tancat. Las partides amistoses de cloenda van acabar ben entrada la matinada.

Els campions 2010 rebent el trofeu flanquejats pel regidor, la pubilla i la representació dels organitzadors

Concerts, balls i espectacles

El ball del divendres, amb l’orquestra Girasol, que no va tenir gaire audiència

El dissabte, a la zona esportiva, amb l’orquestra Metropol que desplega un espectacular entarimat.

L’orquestra Metropol, al ball del dissabte, va fer pujar a l’entarimat la pubilla i l’hereu per dedicar-los una cançó a petició del jovent

El diumenge al vespre, concert i ball de vetlla amb l’orquestra Blanes

L’espectacle de fi de festa amb “Avui és festa major” amb copletista, humorista, mag i rock acrobàtic

La mainada

Parc infantil i pallassos

Els trens turístics, tot i haver-n’hi dos aquest any, van generar forces cues

Quatre inflables per a tots els gustos

Els refrescant i sempre esperat bany d’escuma

Animació per cloure la festa infantil del dilluns a la tarda

La joventut

Corre-bars

Uns 200 joves es van passejar pels carrers per fer les 9 parades de consumició: Bar El Centre, Cal Janny, Cal Diari, La Vendetta, Cavatast Castellvell, El Cafè de Sant Martí, APSR, Lokal Joves Centre i Brindis

La festa organitzada pel Col·lectiu de Joves de Sant Martí va acabar a la pista d’El Centre amb música DJ’s

Concert antifeixista

Instantània del concert antifeixista organitzat pel Col·lectiu de Joves de Sant Martí, que es va celebrar a la plaça de Catalunya la nit del dissabte amb l‘actuació dels grups Alatak, UAR i El nota

Actes previs

La Nit de vins i caves, com a acte previ el dissabte anterior, va oferir la degustació dels caves Rovellats, Romagosa Torné, Colet i Mas Bertran i dels vins Torres i Romagosa Torné. La concurrència va ser moderada per bé que el grup Essència de Gospel ens va oferir una selecta actuació

L’acte previ del diumenge anterior “Viu la vinya” proposava uns tallers per practicar l’empelt, la plantació d’hortalisses, com fer el most... a càrrec de monitors i discapacitats de la Fundació Mas Albornà i dirigit als infants

La Gala final de l’Operació Triomf, que ens oferia el grup juvenil de teatre d’El Centre el diumenge previ a la festa major, va mostrar les seves dots interpretatives i el poder de convocatòria ja que, entre pares, avis, germans i altres martinencs, s’omplia la sala tot i l’asfixiant calor del local

La fira

Les paradetes comercials sempre són un toc afegit a la festa

I les atraccions, l’ambició dels més menuts... i la “esclavitud” dels pares i mares

Anècdotes i comentaris

La pubilla, Laura Puig, i l’hereu, Sergi Rabella, molt sol·licitats durant tota la festa

La paradeta de la Comissió de Festes per la venda d’obsequis de festa major per contribuir al finançament

La neteja puntual a primera hora dels matins, després de la festa nocturna, una feina agraïda

*Cal destacar la bona acollida de la botifarrada popular del matí del diumenge, celebrada a la zona de petanca i que, tot i ser de pagament, va tenir el doble de concurrència que l’any passat, fet que va provocar que s’exhaurissin les existències.
*Segueix sense tornar a caminar el Drac petit “Trapella” que no acaba de trobar amics perquè el treguin a passejar.
*També estan força minvats de voluntaris portadors els Capgrossos per permetre fer una colla estable.
*Esmentar, també, que la nit del diumenge els joves del Lokal d’El Centre van celebrar la seva particular festa amb gresca de disfresses, però que, a diferència de l’any passat, no es van deixar veure per la pista de ball a la plaça de Catalunya amb l’orquestra Blanes.
*La tarda del dissabte, durant la cercavila, es van estar passejant pel poble, acompanyats de Ramon Carbó,  polítics de la cúpula d’Unió Democràtica de Catalunya com Duran i Lleida, Pelegrí i Castellà.

< Portada