INSTITUT ALT FOIX

Comiat de l’alumnat de 4t d’ESO

L’altre dia, pensava i repensava en el projecte de l’edifici del nou institut que fa uns dies ens van presentar i, ja cansat, vaig buscar pel mig dels meus llibres el quadern on tinc guardades les fotos dels nois i de les noies que han passat per l’institut de l’Alt Foix. Vaig separar els dos fulls on sortiu vosaltres quan fèieu primer (l’he portat i he fet una còpia perquè la pugueu veure...) i al mirar-los vaig notar que se’m recargolaven els budells mentre el cor se m’anava fent petit i em bategava més de pressa. Mirant una per una les vostres fotos, pel meu cap van començar a aparèixer com si fos un documental, imatges i escenes que recordo de cadascun de vosaltres; dels quatre anys que heu passat en aquells barracons: les classes de natus, les festes, el laboratori, les excursions, aquells partits de futbol, les reunions, la tecno, les tutories, les mates, els C4...

Vaig parar atenció en tots i cadascun dels que heu compartit aquests espais, els que ara sou aquí celebrant aquesta festa i els que no hi són. Comparant aquelles fotos amb com sou ara, és evident que heu canviat. No només físicament, que Déu n’hi do, sinó que heu crescut com a persones. Ja no sou aquells marrecs mig espantats que vam rebre un  12 de setembre aquella colla de sis professors, tan espantats com vosaltres, per veure si aquell conjunt de bones intencions que volíem posar en marxa serien possibles.  L’Eulàlia, el Salvador, el Pere, la Joana, l’Eva i jo. Més tard arribarien l’Ariadna i el José Miguel.

Em va venir a la memòria quan, davant dels vostres pares, el mes d’abril d’aquell any i acompanyat del Sr. Camil Fortuny, l’inspector que m’havia proposat la posada en marxa de l’institut, els explicava un projecte. Un projecte que només existia en el meu cap i que dibuixava dia a dia en un vell quadern. Un projecte que era il·lusió.  Que era un somni. Jo creia, i crec encara, que és possible fer un institut on es treballi amb qualitat i per la qualitat. La qualitat humana i acadèmica. Recordo les seves preguntes, els seus dubtes, els seus neguits, les seves pors... deixarien els seus fills (quan sigueu pares i mares sabreu que en aquesta vida res s’estima com un fill) a les mans d’una colla de desconeguts que els hi oferíem fum.

Ara ja han passat quatre anys i us veig aquí tot arreglats i mudats. Elegants. D’aquí no res ens haureu deixat i ens quedarà per sempre el vostre record. Sou la primera promoció d’aquest institut! Creixereu, estudiareu i us fareu homes i dones, llavors, potser algun dia, us enyorareu de l’institut.

Heu tingut la sort de tenir, al llarg d’aquest anys, uns professors i unes professores que han treballat dur i amb molta professionalitat, ganes i coratge per intentar fer de vosaltres gent responsable, sana, de mirada neta; honrats, clars, sincers i lleials. Bona gent. A ells i elles els he donat les gràcies pel seu treball.  Jo també els estic molt agraït.

Mares i pares. Heu d’estar contents de tenir els fills que teniu. Gaudiu-los, ajudeu-los a créixer, apropeu-vos a ells, dediqueu-los el vostre temps. Escolteu-los i mireu d’entendre’ls. Els dies passen molt de pressa i no us adonareu que s’hauran fet grans i marxaran buscant noves fronteres, el seu món. És la vida. Doneu-los una bona formació. Guieu-los pel bon camí. Sapigueu que vosaltres, pares i mares, sou els pilars bàsics de la seva formació com a persones. De vosaltres han de prendre exemple. Viureu amb ells els moments més meravellosos de la vida i també els més tristos. No us preocupeu del món que deixareu als vostres fills sinó quins fills deixareu a aquest món.
Estimats alumnes, us espero, us esperem, quan inaugurem l’edifici de l’institut i sempre, perquè  sempre us estarem esperant per ajudar-vos en el que us calgui.
Sempre que em necessiteu o que em vulgueu veure per xerrar una estona o per explicar-me com us van les coses, ja sabeu on trobar-me.
Molta sort i fins sempre! Seré a l’institut, que és casa vostra.
Us estimo molt!

Miquel del Cerro Sáez
Director
SES de l’Alt Foix

Sopar de gala a l’institut

El dia 18 de juny, els alumnes de 4t vam celebrar la nostra festa de graduació a dalt el castell, on els nostres professors ens havien preparat un GRAN SOPAR DE GALA.

El sopar va començar després d’una petita presentació per part de dos professors, el Sergi i la Sara, que van ser els presentadors de la festa. En acabar de sopar, tots nosaltres vam desaparèixer de la sala i vam arribar per lliurar les bandes, on vam definir amb un adjectiu cada un dels professors presents al sopar. Després del lliurament de les bandes vam anar a una altra sala on es van dur a terme les actuacions musicals, els parlaments d’alumnes i tot seguit la reproducció d’un vídeo en record als 4 anys viscuts al nostre institut, també van parlar els pares, el director i el senyor Camil Fortuny.

Aquests actes van acabar amb el lliurament per part nostra de dos petits obsequis per a l’institut. Primer de tot vam regalar-li un totxo, firmat per la primera generació de l’IES ALT FOIX, on nosaltres vam demanar que fos el primer totxo que posessin quan, en un futur, estigués construït l’institut i el segon obsequi va ser una foto nostra amb els nostres noms, amb una petita inscripció que deia: Pels grans moments viscuts al nostre institut, MAI RES ÉS PER SEMPRE, NI UN ADÉU. Quan vam acabar, es va donar pas al ball de nit, discoteca amb un DJ. En fi, va ser un sopar ple de sorpreses i emocions i esperem repetir-lo d’aquí uns anys i tornar a recordar tots junts els bons i bells moments que hem viscut al nostre institut del qual hem marxat però sabem que el nostre record sempre hi serà present, almenys això esperem.

Gràcies a tots i fins sempre!

Fent entrega de la banda a un dels professors. “Míster calculadora”

< Portada