Montserrat Soler, un munt d’anys ensinistrant mans artesanes

Montserrat Soler i Sabat porta 18 anys ensenyant treballs d’artesania al poble i 10 ensenyant manualitats a la gent gran. Ara se n’adona que ja no pot arribar a tot arreu i decideix plegar de donar classes d’artesania per quedar-se únicament amb les manualitats amb la gent gran. Hem cregut oportú entrevistar la Montserrat per aprofundir així en les seves tasques.

El Martinet.- Des de quan et dediques a aquesta feina?
Montserrat Soler.- No t’ho sé dir segur, però et puc dir amb total tranquil·litat que potser ja fa 25 anys que m’hi dedico. Com a professora fa menys temps i et puc dir que només he exercit com a tal aquí a Sant Martí. Com a cosa excepcional vaig anar 3 o 4 anys a la Múnia, on bàsicament es van fer treballs manuals. Va ser una cosa bastant esporàdica, que va sorgir a través d’unes amigues.
E.M.- Ara que dius això de les amigues, jo et pregunto: I la feina d’aquí de Sant Martí, d’on va sortir?
M.S.- Aquí a Sant Martí tot va néixer a través de la Camila Romagosa. Va ser ella qui em va suggerir de vindre a Sant Martí a fer treballs. A mi em va semblar prou bé, ja no només per poder posar en pràctica els meus coneixements, sinó per l’atracció que em crea ja de per si aquest poble.
Va ser el moment d’entregar el meu currículum a l’Ajuntament de Sant Martí, el qual de seguida va respondre i de forma bastant ràpida em van agafar. El meu lloc de treball va ser en una sala de la segona planta de l’ajuntament vell. Me’n recordo que es va començar suau i es va anar pujant.
E.M.- D’on et ve aquesta afició?
M.S.- Aquesta afició em ve de sempre. Sempre m’ha fet gràcia fer coses manuals i he estat tota la vida fent treballs i dibuixos.
E.M.- Com denominaries aquesta professió teva?
M.S.- Doncs si vols que et digui la veritat no m’ho he plantejat mai. Faig tota mena de treballs manuals i tot de coses en el ram de les belles arts.
E.M.- Parlem de les teves tasques: explica’ns les diferents tècniques que utilitzes i ensenyes.
M.S.- Començaré per una de les que més m’agraden, la tècnica del Tiffanny, una tècnica amb la qual es fa entrar la fusió i decoració del vidre.
També cal destacar treballs en pintura, ceràmica al forn, marqueteria o taracea, treballs i pintura sobre pell, gravats de vidre amb punta de diamant, treballs amb estany, esmaltats, decoració de figures… i segur que em deixo tota mena de treballs, però bé, ja és una bona pinzellada aquesta.
E.M.- I de totes aquestes tècniques, quines són les més difícils o complicades?
M.S.- Sense cap mena de dubte, per a mi la dificultat màxima la trobem en el Tiffanny, que a més de tenir molta dificultat, és extremadament laboriós. Comporta començar pel dibuix del que volem, fer la tria del vidre i els colors adequats d’aquest, posterior tallat i polit del vidre, encintats i posteriors soldadures amb estany, col·locació de pàtines i col·locació de coure. Com podeu comprovar és un procés extremadament laboriós, en el qual una cosa és dir-ho i l’altra és fer-ho.
E.M.- I de les més fàcils, què me’n dius?
M.S.- De les fàcils hi ha poca cosa a dir. Per a mi de les tècniques fàcils, podem trobar pintar figures o treballs en paper, però ull perquè sempre podem trobar diversos nivells de dificultat.
E.M.- Ara que coneixem els teus gustos, ens agradaria que ens expliquessis els dels teus alumnes. Quines consideres les tècniques que atrauen més els teus alumnes i quines les més refusades?
M.S.- Es va fent més o menys de tot. Hi ha persones que els agrada més una cosa que l’altra i a d’altres que en canvi els agrada una tècnica completament diferent. Vaja, que ja sabeu que sobre gustos no hi ha res escrit.
E.M.- Els treballs d’artesania i/o les manualitats, a més de cultivar en les persones la destresa amb les mans i la sensibilitat amb les coses belles, creus que aporta altres valors personals?
M.S.- Jo el que veig és que hi ha convivència i relació entre ells a part de fer els respectius treballs. S’han fet sopars, berenars, celebració d’aniversaris i diferents cosetes de grup.
E.M.- Quantes hores dedicaves a Sant Martí amb les dues modalitats que portaves a terme?
M.S.- Entre les unes i les altres feia set hores a la setmana.
E.M.- Llavors, ara només amb el grup de manualitats per a gent gran, quantes hores dedicaràs a l’art?
M.S.- Ara mateix estic fent 4 hores a la setmana, repartides en dos dies.
E.M.- I com és que deixes el grup d’artesania de Sant Martí a aquestes alçades?
M.S.- La veritat és que m’ho he estat rumiant molt, però és que és el grup que menys em necessita, ja que tots els integrants estan molt ben preparats. Només cal precisar que dues d’elles ja donen classes a altres llocs.
Us puc dir que poden estar segures que estaran sempre al meu record i que quan em necessitin estaré sempre al seu costat.
E.M.- En els 18 anys dedicats a Sant Martí, quanta gent ha passat per les teves classes?
M.S.- Doncs mira, justament ahir vaig estar buscant aquesta dada. Són en concret 31 alumnes. D’aquests, n’hi ha alguns que hi són des del primer any.
E.M.- Sempre has tingut majoritàriament dones, per què creus que als homes no els atrauen les manualitats?
M.S.- Home, penso que els homes en veure massa dones tancades en un taller es fan enrere i no volen venir. També cal pensar que potser no els atrauen tant les manualitats com a les dones, el que sí que et puc dir és que l’home que es queda atrapat en aquest món treballa molt i molt bé.
E.M.- Quina experiència, anècdota o fet destacaries en els 18 anys dedicats a Sant Martí?
M.S.- Ostres, segur que n’hi han moltes, però ara mateix no en recordo cap.
E.M.- Vols afegir alguna cosa més?
M.S.- Que m’ho he passat molt bé i estic molt agraïda a les atencions que té Sant Martí amb mi. Aprofitaré també per dir que ara mateix tinc 4 néts que són encara petits i que necessitaran molta atenció.

                                                                                  Josep Antón Gabarron

Sopar de comiat

Les alumnes del grup d’artesania que el dimecres 21 de juliol van celebrar un sopar de comiat i agraïment a la que durant 18 anys ha estat la professora en aquest art de la decoració i confecció de peces d’artesania. En el decurs d’aquest li van fer l’entrega d’un pergamí com a record. Ella també va correspondre amb un obsequi per a cadascuna de les seves alumnes.

< Portada