Parròquia de Santa Maria

Un “nou” curs de catequesi?

En el proper Butlletí informatiu que publica la parròquia i que sortirà a principis del mes de setembre, hi faig una reflexió general sobre el proper curs (de fet, les parròquies encara que no tanquem a l’estiu, també funcionem poc o molt seguint els cursos escolars, ja que una de les activitats que no s’ha deixat mai és la catequesi dels nens i nenes). Aquesta reflexió vol ser una crida a la comunitat parroquial a trencar la rutina i una certa passivitat d’anys passats i proposar la invitació a un treball més participatiu i més creatiu, ja que tant la societat com la mateixa Església ha viscut canvis tan notables que demanen una profunda renovació en la marxa de les nostres comunitats parroquials, si volem que el cristianisme sigui rellevant en el futur. Per això escric si serà un “altre” curs (sense canviar res, com si res no passés) o bé un “nou” curs (en el qual afrontem amb coratge i amb coherència alguns canvis imprescindibles per redreçar les nostres comunitats).

I aquests canvis han d’afectar necessàriament el curs de catequesi dels nens i nenes, tant dels que es prepararan per a rebre l’Eucaristia d’aquí a dos anys, com pels que continuaran la catequesi. I quan parlo de canvis no em refereixo a dos canvis ja anunciats: a) Que els nens i nenes comencen la catequesi als vuit anys (quan cursen ja el 3r curs de primària) i, b) Que en la catequesi de comunió, tal com ens manen els nostres bisbes, incorporem un nou catecisme que duu per títol Jesús és el Senyor. Hi ha altres aspectes que han de millorar sensiblement. N’enumero uns quants:
1.-  La catequesi no és per preparar la festa de la primera comunió (que s’ha convertit en una festa social, d’altra banda molt cara; és una festa eminentment religiosa), sinó per iniciar els nens i nenes a la vida cristiana (iniciació que haurien d’haver començat els pares a casa i que, sovint, no han ni començat).
2.- La catequesi dels nens i nenes comporta la implicació dels seus pares. Els pares, quan presentaren els seus fills al baptisme, es comprometeren a educar-los en la fe. Aquest compromís no s’acaba en inscriure’ls a la catequesi parroquial, sinó que continua vigent. Per això cal una estreta relació i un treball més aprofundit amb els catequistes i els responsables de la catequesi.
3.- Aquesta relació amb els catequistes s’ha de concretar en un bon nombre de trobades, en les quals es vagin posant d’acord sobre l’itinerari catequètic que han de seguir els nens i nenes i –sobretot- amb el procés interior que han de fer aquests nens i nenes fins a confessar la seva fe en Jesús, el Senyor.
4.- Els pares, alhora que acompanyen els seus fills, són convidats ells mateixos a fer una mirada profunda a la seva experiència religiosa, que sovint resta molt afectada pels canvis que viu la societat; una societat més plural, més laica i més secularitzada. En aquesta societat, els pares han de ser mestres i testimonis per als seus fills.
5.- Per això, proposo per aquests vinents mesos de setembre-octubre aquest itinerari: a) durant tres setmanes, des que comenci l’escola, serà el temps de la PREINSCRIPCIÓ a la catequesi (al despatx parroquial); b) les tres setmanes següents, tindrem –cada setmana- una REUNIÓ AMB ELS PARES, i c) els pares que ho desitgin formalitzaran la INSCRIPCIÓ, prenent els compromisos que acordarem entre tots.

Aquest itinerari no afecta els nens i nenes que segueixen la catequesi després de la primera comunió. Aquests nens i nenes rebran a casa una comunicació de la parròquia, on se’ls convidarà a una primera trobada per posar-se d’acord pel que fa als horaris de la catequesi i pel que fa al començament del curs de catequesi. Si els pares d’aquests nens i nenes desitgen algun aclariment, poden passar pel despatx parroquial. Esperem que aquest grup no només continuï la catequesi, sinó que a poc a poc es vagi consolidant fins a arribar a la Confirmació.

Si volem posar-nos al dia, hem d’oblidar la 1a comunió (una festa social en la qual mana més el consum que la fe) i entestar-nos en una iniciació cristiana ben feta dels nens i nenes que progressivament, quan estiguin a punt, podran rebre els sagraments de l’Eucaristia i la Confirmació, que ratifica el baptisme que han rebut de petits. No es tracta de canviar per canviar, sinó de ser coherents amb la nostra vocació cristiana, d’altra banda tan sacsejada pels nous temps que ens ha tocat viure. El cristianisme convencional s’ha acabat. Ara és el temps de redescobrir personalment l’evangeli, la fe, la persona de Jesús, que pot omplir de sentit i de goig el nostre viure quotidià. Per què no ho provem? Per què no ens hi animem mútuament?

La proposta és sobre la taula. Vosaltres, pares, teniu la paraula!
Mn Miquel

< Portada