En començar una obra, ja sigui de restauració o de nova construcció d’un edifici, els que circulem com a vianants hem de patir càstigs, m’atreveixo a dir, impropis del que un desitja.
Fa uns dies vaig observar una persona d’avançada edat, acompanyada d’un bastó, com feia l’impossible per pujar a la vorera del carrer Salvador Raventós, cantonada amb el carrer Casetes, i en adreçar-se a mi va exclamar... “Si encara no hi fossin aquests contenidors de deixalles passaria, com he d’acabar fent, per baix la vorera, però els cotxes no em veuran quan tombin... és tota una excursió anar d’un lloc a l’altre per avançar un tros de carrer...!” Ai si això fos provisional... però durarà el temps que es tardi en obrar aquest espai tancat.
M’atreveixo a demanar a les empreses constructores que retallin el més poc que puguin aquestes zones per transitar els qui anem a peu i a més amb dificultat.
Com podreu comprovar per la fotografia, en aquest punt, concretament, el tancat s’ha menjat tot l’espai pels vianants (esperem que no serveixi com a referència a d’altres). El problema es podria resoldre posant unes tanques addicionals pel pas de les persones, sigui acompanyades d’un bastó, cotxet de nens petits, etc.
He de puntualitzar que hi ha obres que s’han cenyit en el més estricte espai possible. Gràcies en nom dels qui patim aquests obstacles de la via pública per transitar a peu.
M. Antonia Lahuerta
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
