Des de ja fa molts anys, el cristianisme s’ha instal·lat en un món convencional. I això què vol dir? Què volem dir quan parlem d’un cristianisme convencional? Volem dir que per a molta gent, per a una gran majoria, no per a tothom, el cristianisme es resol en un munt de pràctiques exteriors, buides de contingut religiós. La pràctica de la missa dominical ha baixat en picat; hi ha molts batejats que ja no bategen els seus fills, i els qui bategen ho fan més per tradició que per convicció (alguns pares no estan ni casats!); les exèquies s’han convertit en esdeveniments socials; els casaments per l’església, cada vegada són més pocs i s’han convertit en objectes de luxe (hi ha joves que no es casen perquè econòmicament no poden!?); les comunions s’han convertit en la festa d’un dia, en què compten, sobretot, els vestits, els reportatges fotogràfics i els àpats suculents; la catequesi desapareix després de la 1a comunió; són quatre els adolescents que es confirmen... Tot això, i més coses que podria afegir parlant de les festes populars encara vinculades a l’església, és el signe que estem immergits en un cristianisme convencional que no té futur.
Cal reconèixer que vivim una profunda crisi en la transmissió de la fe. No ho dic amb l’afany de fer una crítica radical, sinó amb el sincer propòsit de mirar amb realisme la situació actual i fer projectes pastorals que ens ajudin a superar aquest cristianisme convencional i alhora obrint perspectives a un cristianisme més evangèlic: persones d’una experiència espiritual profunda, comunitats potser més reduïdes, que viuen amb goig el fet de ser creients; grups que s’interessen en una iniciació bíblica i litúrgica; grups que llegeixen l’evangeli que il·lumina la nostra vida de cada dia; grups de pares que s’interessen en el creixement cristià dels seus fills; consells pastorals que mirin cap al futur; persones que estimen les seves parròquies i s’hi comprometen de gust, comunitats obertes que estimen el món tal com és i, tot fent-s’hi presents, volen renovar-lo i transformar-lo en un món més fraternal i més just.
El repte de ser cristià en aquesta societat no és fàcil, però encara ens il·lusiona.
Mn Miquel
El Martinet, Associació d'Informació i Divulgació Cultural de Sant Martí Sarroca
