Aprendre. Les dificultats d’aprenentatge.

Què és aprendre?
Podríem dir que aprendre és un procés en el qual s’adquireixen nous coneixements tant en l’àmbit teòric com pràctic. És una activitat constant en la vida dels infants i joves, que tot jugant, anant a l’escola o bé compartint estones amb la seva família, aprenen diàriament.

No obstant això, per alguns d’ells, l’adquisició de nous coneixements és més complicada que per la resta, sobretot per aquells infants que pateixen dificultats d’aprenentatge.

Definir les dificultats o trastorns de l’aprenentatge no és una tasca fàcil a causa del gran nombre de definicions i opinions existents. Segons el DSM-IV* “els trastorns de l’aprenentatge apareixen quan el rendiment de l’individu en la lectura, càlcul o expressió escrita és substancialment inferior al que s’espera per edat, escolarització i nivell d’intel·ligència, segons indiquen les proves normalitzades i administrades individualment. Aquests problemes d’aprenentatge interfereixen significativament en el rendiment acadèmic o les activitats de la vida quotidiana que requereixen lectura, càlcul  o escriptura.”

Però, quina és la causa d’aquestes dificultats en la lectura, el càlcul, l’expressió escrita...?
Trobar una única causa no és possible, sinó que podem parlar de multicausalitat, és a dir, de l’existència de diversos factors que poden provocar aquestes dificultats. Els més destacats són els factors cognitius, és a dir, els que fan referència a alteracions en processos psicològics bàsics: la percepció, la memòria i l’atenció. Els infants afectats tenen dificultats per centrar i mantenir l’atenció, per concentrar-se, per organitzar i recordar les seves tasques i per percebre la informació correctament.

Els factors emocionals i personals també tenen un paper important. Són aquells relacionats amb els problemes de conducta, la manca de control dels impulsos i l’activitat motriu, en dificultats per comprendre algunes situacions socials, per adaptar-se als canvis i en definitiva les pròpies característiques personals.

Finalment, alguns autors com Miranda Casas parlen també de factors socioculturals i factors fisiològics. El primers fan referència a  la malnutrició, la manca d’experiències en els primers anys de vida, el codi lingüístic restringit dels progenitors i la utilització d’estratègies educatives inadequades. Els segons descriuen alteracions de caràcter físic, com l’existència d’una disfunció o dany cerebral lleu, malalties infantils i anomalies bioquímiques; també d’altres alteracions com de visió, audició, lateralitat, problemes en l’esquema corporal i orientació en l’espai .

I, quins són els trastorns o dificultats de l’aprenentatge?
Segons la Dr. Anna Sans Fitó, de l’Hospital Sant Joan de Déu, existeixen sis tipus: la dislèxia, trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat, trastorn de l’aprenentatge no verbal, síndrome d’Asperger, Trastorn del desenvolupament del llenguatge i discalcúlia.

De manera resumida aquests trastorns consisteixen en:

La dislèxia és una dificultat específica per la lectura que es caracteritza per una lectura lenta, costosa, amb pauses, rectificacions, canvis de lletres de lloc i d’inversió de síl·labes i paraules.

El trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat (TDAH)  és un trastorn neurobiològic que es manifesta amb un moviment excessiu i poc apropiat, impulsivitat i manca d’atenció.

El trastorn de l’aprenentatge no verbal (TANV) es descriu principalment per dificultats en tasques que requereixen una bona coordinació de la motricitat fina i de la percepció i orientació espacial.

La síndrome d’Asperger està inclosa en la categoria de trastorns generalitzats del desenvolupament i es caracteritza per l’existència de dificultats significatives en el que anomenem intel·ligència social (les relacions amb els altres, l’empatia, la comprensió de les normes socials...).

Els trastorns del desenvolupament del llenguatge (TDL) són un grup de trastorns heterogenis en els quals s’observen discrepàncies significatives entre la capacitat cognitiva i d’interacció d’un infant i les seves competències lingüístiques.

La discalcúlia és una dificultat innata per al processament dels nombres, el càlcul aritmètic i la resolució de problemes matemàtics.

Com podem ajudar els infants i joves que pateixen alguns d’aquests trastorns?
Tot i que cadascun dels trastorns descrits requereix un abordatge específic, hi ha alguns elements comuns en el tractament d’aquests. En primer lloc, però, cal realitzar un diagnòstic acurat per l’infant en concret, analitzant també les repercussions que el trastorn li suposa en l’àmbit educatiu, emocional i social.
A continuació cal iniciar el tractament, generalment d’un cop o dos a la setmana, que en la majoria dels casos és de tipus reeducatiu i que té l’objectiu de millorar i entrenar les àrees afectades.
També és molt important establir una bona comunicació entre l’infant, la família, el psicòleg o professional que assumeix el tractament, l’escola i altres professionals que hi puguin participar (EAP, logopedes, pediatres...), per treballar conjuntament i aconseguir l’objectiu últim d’ajudar l’infant.

Ruth Marrugat
Atenció precoç
Psicòloga infantil i escolar
http://ruthmarrugatpsicologa.blogspot.com/

Bibliografia:

• DSM-IV* Manual diagnóstico y estadístico de los transtornos mentales. Barcelona. Editorial Masson.
• Casas, Miranda (1996). Introducción a las dificultades en el aprendizaje. Editorial Promolibro. València.
• Dr. Sans Fitó, Anna. (2008). Per què em costa aprendre? Trastorns de l’aprenentatge. Editorial Edebé. Hospital Sant Joan de Déu. UB. Barcelona
• Pérez Solis, María. (2003). Orientación educativa. Dificultades de aprendizaje. Editorial Thomson. Madrid.

< Portada