Secció Local d'Esquerra Republicana de Catalunya
Oh Europa!
Temps era temps, aquell en què una Catalunya activa i dinàmica veia i sentia Europa com aquell espai de llibertat i progrés, reflex d’un poble emprenedor i il·lusionat. Però després de veure la baixa participació dels catalans i les catalanes a les eleccions del Parlament Europeu del passat dia 7 de juny, en podem fer diverses lectures:
- Que aquesta Europa dels Estats no és l’Europa que els ciutadans desitgem, perquè les reivindicacions dels diferents pobles que la composem per millorar el benestar i el progrés d’aquestes nacions sense estat no són tingudes mai en compte.
- Que el sistema de grups polítics que composen el Parlament Europeu tendeixen a crear bipolaritat, per així imposar els interessos dels estats i no escoltar les reivindicacions d’aquestes nacions sense estat. (Entre el grup Popular i el Socialista aixafen qualsevol iniciativa d’altres grups que vagin a laminar competències dels estats corresponents)
- O bé, i sent simplistes, que estiguem fins dalt dels polítics i que pensem que aquests que van al Parlament Europeu van a viure bé i que no ens afectaran en res les seves decisions. (Això també els va bé als dos grups esmentats, només cal haver vist la campanya que van fer).
Segurament hem de fer una reflexió seriosa (i els que formem part de partits polítics més que els altres), però no només nosaltres, també la societat civil ha de fer aquesta reflexió: si volem que Catalunya tingui l’estatus que es mereix dins Europa hem d’implicar-hi tothom (empresaris, organitzacions sindicals, clubs esportius, etc.).
Encara que hem de deixar clar que nosaltres, la gent d’Esquerra, no ens agrada gens la concepció d’aquesta Europa, ja que no té en compte per res els interessos de les nacions sense estat, com Catalunya, i que seguirem treballant i lluitant dia rere dia per aconseguir tenir estat propi i solucionar aquesta injusta marginació.
També hem de considerar que en temps tan difícils per l’economia de moltes famílies, on hi ha atur, hipoteques per pagar, impostos desproporcionats i altres problemes, qui els pateix són els que s’avorreixen dels responsables polítics; però sempre en són culpables tots els polítics? Ens podem pensar que allò que succeeix i sacseja l’economia en l’àmbit mundial passa per les decisions preses els últims quatre o cinc anys? Malauradament no, un no rotund. En el nostre país, com en tants d’altres, en l’àmbit europeu, o en l’àmbit nord-americà (mirall en el qual molts es volen reflectir), des de fa molts anys els que han governat han estat dirigents de partits de dretes, que han fet polítiques ultraliberals i conservadores adreçades a afavorir descaradament els grans grups financers i empresarials, sense cap mena de control i argumentant que el mercat tot ho regularia, i ja veiem on ens ha portat aquesta doctrina. Aquest model de creixement a l’Estat espanyol ha sigut impulsat per la dreta conservadora del Partido Popular i continuada amb lleugers retocs a l’arribada al poder del PSOE. I a Europa ho han mantingut els dos grups d’una manera escandalosa.
La bipolaritat a Europa com a Espanya no tan sols no ens beneficia en res al poble de Catalunya, si no que fa que per ofegar-nos en tots els aspectes, el grup socialista i el grup popular a Europa hagin votat la passada legislatura quasi el 70% de les lleis de forma conjunta i que quan arriben a les passades eleccions escenifiquen que són de diferents sensibilitats. Això també desmoralitza fortament l’electorat.
Aquí, al nostre país, fa pocs dies que al Parlament de Catalunya, PSC, CiU i PP han iniciat els tràmits per avortar una Iniciativa Legislativa Popular sobre els transgènics, treballada a fons per la plataforma Som lo que Sembrem. Un altre exemple d’on ens porten socialistes i populars, aquí amb els escolanets de Convergència i sobretot els d’Unió. Així és com pretenen respondre a la preocupació activa de la societat catalana per la seguretat alimentària, el manteniment del medi rural i el futur de la pagesia tradicional.
Bé, bones festes majors a tothom.
< Portada
|
