Pere Torrents, un home compromès amb Sant Martí
Aquesta vegada ens hem preguntat que se’n ha fet d’en Pere Torrents, un home molt conegut aquí al poble per les seves tasques al capdavant del bar El Centre. Ha estat una persona molt col·laboradora en molts esdeveniments esportius del municipi i ha fet molta vida social aquí al poble. És per això que ens hem interessat per ell i per saber quina és la raó per la qual se’l veu molt menys per aquí a Sant Martí.
El. Martinet.- Quin historial tens com a encarregat del bar El Centre?
Pere Torrents.- Bé, a part dels meus quaranta anys al capdavant de Cal Torrents de Torrelles de Foix on feia tant de cuiner com de cambrer, vaig fer una primera època de dos anys al capdavant d’El Centre. Un cop deixat el local, va passar diversa gent com l’Albert, la Rosa Vert, la Lluïsa del Rebost i el Jordi. Llavors, va ser en aquest moment que l’Erasme Vila va contactar amb mi per portar El Centre de nou.
E.M.- Ostres, i quina va ser la teva resposta?
P.T.- Bé, la veritat és que ja ho tenia mig parlat amb El Centre de Sant Cugat de Sesgarrigues, però l’oferta per part d’El Centre de Sant Martí va ser més interessant i vaig optar per quedar-me aquí perquè la primera vegada hi vaig estar molt a gust.
E.M.- Quant va durar aquesta segona etapa a El Centre?
P.T.- Aquesta vegada vaig estar cinc anys al capdavant d’aquest emblemàtic local on vaig fer bons clients i amics.
E.M.- I com és que vas marxar?
P.T.- Vaig deixar-ho l’octubre del 2008 i la Carmen Ramos va continuar amb El Centre. Jo, per la meva part, vaig inaugurar Cal Torrents Xic, local en el qual encara continuo actualment.
E.M.- Al llarg d’aquests cinc anys de la segona època hi ha coses que es van fer en les quals vas col·laborar de forma directa. Mai se’ns oblidarà que d’una font es posés a rajar cava. Com va ser això?
P.T.- Sí home, ja me’n recordo. La segona època que vaig agafar El Centre em vaig fixar en la font de la plaça de davant d’El Centre, d’on ja feia anys no rajava aigua. Amb el permís i col·laboració de l’Ajuntament es va arreglar aquesta font. L’anècdota d’aquesta reparació rau en què jo em vaig encarregar de pagar la mà d’obra i l’Ajuntament es va fer càrrec del material. Un cop acabada la reparació, va arribar el dia de la inauguració i va ser llavors quan es va fer rajar cava Mas Florit per la seva aixeta.
E.M.- Com a cosa curiosa, què més podríem destacar?
P.T.- Una jornada a destacar va ser quan vàrem estrenar les tres pantalles audiovisuals que es van muntar per veure el futbol. Aquestes van aportar molt de caliu al voltant d’aquest esport. No és pas aquesta l’última cosa a destacar, ja que cal recordar també el cinema a la fresca de cada divendres o el canvi del vidres glaçats del local per vidres transparents per poder veure millor l’espai per dins.
E.M.- Aquí al poble has fet moltes col·laboracions històriques. Fes-nos cinc cèntims d’això.
P.T.- Sí, s’han fet diverses coses. He col·laborat i col·laboro amb totes les entitats del poble. He fet els roms cremats de l’onze de setembre per a l’Ajuntament i el 6 de desembre per als Petits Cantaires; dinars per a entitats com la Coral, el comiat de l’orquesta Els Àngels; les paelles de l’1 de maig i el primer diumenge de juny a la Serra de Baix; els serveis desinteressats per la Festa dels Avis durant alguns anys a excepció dels últims tres, en els quals es va fer el primer plat d’aquest dinar i el segon el va fer la carnisseria Antón. També he col·laborat amb l’Agrupació, els exmembres d’aquesta, amb la gent del futbol, del qual sóc soci, amb els Diables, els Geganters… i en general amb tot el què m’han demanat.
E.M.- Quines col·laboracions estàs efectuant actualment?
P.T.- Últimament he fet l’esmorzar dels Geganters i el sopar i dinar de la Serra de Baix i faré el sopar per a la Coral i el dinar per als del Country.
El dinar dels avis i la paella de l’1 de maig ho he deixat de fer perquè no m’ho han demanat.
E.M.- M’estàs dient que has perdut clientela o t’estan excloent ara que no estàs a El Centre?
P.T.- Sí, i no són els únics. En el cas de la festa dels “moteros”, la cosa canvia. Aquesta gent sempre va a El Centre, hi hagi qui hi hagi. És el lloc el més important.
En el cas de la festa dels Tres Tombs, els aperitius populars i d’altres, m’he assabentat que anàvem un xic més cars. Cal, però, valorar el servei, la qualitat i la quantitat, així com l’estil d’improvització.
E.M.- Però no m’has contestat ben bé la pregunta. Te la faré d’una altra manera: per què vas marxar del poble?
P.T.- Vaig marxar del poble per motius prou coneguts, però m’agradaria aclarir que va ser a causa d’algunes persones que em van fer una mica la vida impossible. Concretament, un únic martinenc em va posar tres denúncies, que per a mi van ser el colofó per marxar.
E.M.- Què tal, però, la teva estima als martinecs en general?
P.T.- Bé. Després d’aquesta última situació m’agradaria aprofitar aquesta entrevista i en aquest mateix moment demanar disculpes a les persones que van posar la seva confiança en mi, així com demanar perdó per haver abandonat el “vaixell insígnia” d’El Centre, que trobo molt a faltar, així com els clients i amics que hi vaig fer.
E.M.- I com et va amb el teu nou negoci?
P.T.- Primer de tot us voldria dir que això ha estat una nova experiència per a mi, ja que no sabia ben bé on em posava, ni sabia si aniria bé o no el bar-restaurant. Heu de pensar que de primer el que tenia al cap era muntar un sistema de precuinats i càterings, però al final s’ha acabat convertint en el que és actualment, un bar-restaurant.
Aquest actualment té una experiència, pel que fa a la clientela, molt bona, però per part d’altres establiments del ram, es pot considerar negativa sobre la meva persona.
E.M.- Tens alguna cosa més a afegir?
P.T.- Doncs sí. M’agradaria dir que continuo sent soci de La Martinenca, d’El Centre, soci col·laborador de la Coral Sarroca Nova i soci de la Penya Barcelonista. També sóc membre del Cos de Portants del Sant Crist de Sant Martí. Com podeu veure no estic tan deslligat d’aquest poble, no?
Josep Antón Gabarron
< Portada |
